Carla Quílez: d’un càsting a Instagram a arrasar a Sant Sebastià amb 14 anys

Pilar Palomero la va descobrir a través de la seva directora de càsting, Irene Roqué, que va veure un dels seus vídeos en el seu compte d’Instagram. Buscaven el perfil d’una noia a qui li agradés ballar reggaeton, que tingués desimboltura, força i magnetisme. Però també que fos capaç d’abordar un personatge tan complicat com el que requeria ‘La maternal’, el d’una adolescent que s’adona que està embarassada quan es troba al cinquè mes i que a causa de la complicada relació que té amb la seva progenitora, a la qual els serveis socials han estat en diverses ocasions a punt de treure-li la custòdia, entra en un centre d’acollida on conviurà amb noies en la seva mateixa situació.

«Érem conscients de la complexitat i exigència del paper, fins i tot ho hauria sigut per a una actriu amb vint anys d’experiència, perquè calia passar per molts estats emocionals diferents, de la fúria a la tendresa i mil coses més», explica Pilar Palomero, la directora de la pel·lícula. La primera vegada que va veure la Carla, li va semblar molt petita i fràgil, però quan va començar a fer improvisacions amb ella, es va transformar. «Li sortia de dins una força impressionant», continua.

La cineasta va aprendre a fer càstings a actors no professionals de la mà del prestigiós director hongarès Béla Tarr, amb qui va compartir un taller. Es tractava d’un exercici en el qual ella havia d’anar guiant la Carla perquè anés transitant per diverses emocions oposades. «El va clavar». Però el procés va ser llarg, es van fer més de deu proves, algunes de les quals amb la seva mare en la ficció, que interpretava Ángela Cervantes, per comprovar que entre elles existia química.

Quan va quedar clar que la Carla era la definitiva, Palomero va tenir moltes xerrades amb ella i amb la seva mare. Els seus progenitors van estar des del principi al corrent de tots els passos, van llegir el guió, van acompanyar la seva filla a les proves perquè sabessin en què consistiria cada una, tot per si tenien alguna objecció. Un assumpte que precisament va adquirir certa polèmica abans del certamen donostiarra a propòsit de la pel·lícula ‘Sparta’, d’Ulrich Seidl, ja que els pares dels menors que hi van participar no van ser avisats que la trama girava entorn de la pedofília. «En el meu cas va ser al contrari. L’últim que volia és que ningú se sentís incòmode», continua Palomero. «Per això vam parlar molt, sobretot amb ella i amb la seva mare, que ens va dir que a casa no hi havia tabús i que la sexualitat es tractava d’una manera natural, que la Carla estava al corrent dels processos reproductius».

Pilar Palomero explica que la nena era conscient de la cosificació a què se sotmet el cos de les dones (tot i que siguin menors), ja que en el seu perfil d’Instagram (un compte que supervisen els seus pares i el seu germà), havia rebut missatges amb una càrrega sexual molt desagradable.

Tot i que dins del seu entorn no havia conegut cap cas d’amigues que s’haguessin quedat embarassades, sabia que era una cosa que era present, que podia passar. «No hi va haver cap secret durant el procés. L’únic que em vaig guardar per al rodatge va ser el fet que conegués la resta de les noies que apareixen a la pel·lícula, que sí que van ser mares adolescents, una cosa que va servir perquè descobrís la magnitud del que estàvem parlant». I és que la majoria de les actrius que apareixen a la pel·lícula van viure aquesta situació, van ser companyes en un centre d’acollida i van compartir amb la Carla els seus testimonis i vivències.

La guanyadora de la Concha de Plata a la millor interpretació no podrà optar als premis Goya en la categoria d’actriu revelació, ja que des del 2011 l’Acadèmia de Cine va incloure als seus estatuts excloure els menors de 16 anys de la carrera dels guardons per protegir-los de la pressió mediàtica i que aquest fet no afectés el seu desenvolupament posterior. Per això, la protagonista de l’anterior pel·lícula de Pilar Palomero, ‘Las niñas’, Andrea Fandos, també va quedar fora d’aquesta categoria. «Entenc les raons que van portar l’Acadèmia a prendre aquesta decisió, perquè cal protegir els menors. Però en aquests dos casos es tracta de nenes madures i assenyades, sé que no els hauria perjudicat una nominació de cap manera».

Quan Carla Quílez va recollir el seu guardó en la cerimònia de cloenda del Festival de Sant Sebastià es va ficar el públic a la butxaca gràcies a un discurs que no semblava en absolut propi d’una nena. El va dedicar a les mares, a la seva mare, a les dones que lluiten soles, que són unes guerreres i a tot l’equip d’una pel·lícula que parla d’una realitat, l’embaràs adolescent, que sol ser silenciat.

Notícies relacionades

Pilar Palomero i les seves nenes mare emocionen a Sant Sebastià

Barcelona, capital de la innovació social

No va ser l’única intèrpret d’escassa edat que va pujar a l’escenari en aquesta edició del festival. El jurat va apostar per la frescor dels joves i la complexitat amb què van saber abordar els seus difícils papers. Carla Quílez va compartir estatueta ‘ex aequo’ amb Paul Kircher (fill d’Irène Jacob) amb prou feines major d’edat, per la composició del seu fantàstic protagonista a ‘Winter Boy’, de Christophe Honoré, un viatge d’autodescobriment (també sexual) d’un adolescent que acaba de perdre el seu pare i ha d’encarar el procés de dol al mateix temps que ha de lidiar amb les seves hormones.

A més, en la categoria de millor interpretació de repartiment també es va batre un altre rècord. L’argentina Renata Lerman, de 12 anys, es va encarregar de dinamitar els barems d’edat al ser premiada pel seu paper a ‘El suplente’, dirigida pel seu pare, Diego Lerman.