Crítica de llibres

‘Al llac’, de Maria Barbal: què va passar aquell estiu al llac

L’autora, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2021, compon a la seva última novel·la un catàleg de dones en diferents moments vitals

ZOWY VOETEN

L’escriptora lleidatana Maria Barbal, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2021, torna als paisatges de la seva infància pallaresa a ‘Al Llac’ (Columna / Destinació). El llac apareix com la metàfora de la felicitat perduda de la infància, un lloc ambivalent que d’una banda ofereix l’agradable possibilitat de refrescar-se per suportar la calor de l’estiu, i de l’altra pot ser l’escenari mut de proves i desafiaments. La trama pivota al voltant d’un succés relativament traumàtic –no direm quin– que passa al llac. De fet apareix només apuntat a l’inici i es va desvelant, de manera que planeja una certa intriga en la narració. Tanmateix, el succés és més aviat una excusa per parlar d’un microcosmos, d’uns personatges que comparteixen pícnic els diumenges a la vora de l’aigua, un moment de descans en què malgrat tot cristal·litzen les tensions entre ells. Són dues parelles: els propietaris d’una sabateria, la Lídia i el Joaquim, i l’empleat Toni amb la seva dona Marieta, el seu fill petit Quim, i la seva mare Milagros, l’única que renya el nen malcriat. També hi ha la seva cosina Nora, llavors de 12 anys, a qui encarreguen de vigilar el nen.

Sense que sigui potser la voluntat explícita de l’autora, el llibre es deixa llegir –com la seva inaugural ‘Pedra de tartera’– com la història d’una dona o, més aviat, de diverses dones que comparteixen una època, els anys 60, des de diferents moments vitals. Qui narra la història de manera retrospectiva és la Nora, la més jove. El seu relat s’alterna amb la narració principal, en tercera persona, de manera que el desdoblament de punts de vista permet observar les mateixes escenes des d’angles diferents. El relat de la Nora, l’autèntica protagonista, està filtrat pel record d’un passat feliç, fet de llum i d’un paisatge d’aigua que encara cascavelleja sota els rajos del sol.

El sentir d’un temps

Notícies relacionades

La Nora, la Lídia, la Marieta, la Milagros o la Brigitte, cambrera del bar La Francesca, per la novel·la circulen dones que estan encasellades i amb escasses possibilitats de sortir del rol que els ha marcat el destí. Barbal, molt sensible a aquests aspectes que marquen el sentir d’una època, reflexiona de nou sobre les relacions entre urbanitat i ruralitat a través del personatge de la Lídia, aquesta barcelonina que es trasllada a viure amb el seu marit en un petit poble on gaudeix del prestigi de ser de la capital. La Marieta és la mare que, malgrat tenir una gran veu, cria el seu fill que la maltracta davant de tots, mentre que la Milagros és una dona de caràcter, però ignorada per la resta. Per a Nora l’experiència al llac suposarà l’entrada en l’edat adulta, de manera que ‘Al llac’ adopta el to d’una novel·la de formació.

Amb una mirada gairebé de dramaturga, Barbal sorprèn per la seva capacitat per captar els silencis entre els personatges i transcriure’ls amb un llenguatge i sintaxi cristal·lins. Així, una història aparentment banal en la qual el lector busca on agafar-se ofereix una infinitat de capes, començant per la radiografia d’una època en la qual el cine nord americà –‘Esplendor a l’herba’, ‘Gilda’...–, modela l’imaginari de les dones, uns anys de transició que propiciaran que les noves generacions tinguin més llibertat per forjar-se el seu propi destí.