Festival de cine
‘Moonage daydream’: el geni inabastable (i immortal) de Bowie
El documental de Brett Morgen, presentat a Cannes fora de concurs, és un intrèpid homenatge al geni i a totes les seves identitats i personalitats
Major Tom. Ziggy Stardust. Aladdin Sane. Pierrot. Thin White Duke. Profeta Cec. Rocker alienígena. Messies del glam. Astronauta alcohòlic. Pintor neoexpressionista. Amant omnívor. Home Elefant a Broadway. Ciberguru. Totes aquestes identitats i personalitats –i moltes més– s’acumulen sota aquest significant polisèmic que coneixem com a David Bowie, la personificació de carn i os del qual va morir ara fa sis anys després de passar-se la vida reinventant-se sense parar.
‘Moonage daydream’, l’intrepidíssim homenatge cinematogràfic a la seva figura presentat aquest dimarts al Festival de Cannes fora de concurs, contempla aquestes quatre dècades i mitja de metamorfosi constant. Completada al llarg de cinc anys a partir de milers d’hores de material d’arxiu, ha sigut dirigida per Brett Morgen, documentalista expert que en el seu llargmetratge immediatament anterior, ‘Kurt Cobain: Montage of heck (2015), ja va donar el tipus d’enfocament impressionista que vehicula la nova pel·lícula.
Informació atomitzada
En altres paraules, ‘Moonage daydream’ no ofereix una narració biogràfica, sinó només peces d’informació atomitzades a través de fragments de converses que Bowie va mantenir en vida, moltes de naturalesa espiritual i filosòfica –«Dimarts era budista i divendres em vaig interessar per Nietzsche», se li sent comentar en un moment de la pel·lícula sobre la transitorietat de l’existència–, sobre un ‘collage’ calidoscòpic que recorre èpoques a través de successions i superposicions d’imatges en bona mesura mai abans vistes, animacions abstractes i al·lusions visuals a artistes com ara Méliès, Kubrick, Murnau, Eisenstein, Oshima, Kandinsky, Pollock i Bacon.
També, òbviament, abunden els fragments d’actuacions musicals, des dels concerts de Ziggy Stardust and the Spiders From Mars a principis dels 70 fins als de les seves gires de mitjans i finals dels 90 amb els discos ‘Outside’ i ‘Earthlings’.
Tresor musical
En total, 48 cançons comparteixen més o menys presència; la primera a sonar és ‘Hallo spaceboy’, i ‘Memory of a free festival’ clou la pel·lícula. Poc o molt, inevitablement, la selecció efectuada per Morgen difereix de la que hauria escollit qualsevol altre fan de l’artista –aquest cronista troba a faltar la inclusió de ‘Station to station’– però, en qualsevol cas, és espectacular. Al ritme marcat per aquest tresor musical, ‘Moonage daydream’ avança trepidant i sense donar treva a l’espectador al llarg dels 140 minuts de metratge. Això potser vol dir que esgotarà aquells espectadors no especialment preparats per seguir-li el pas, però els fans acèrrims lamentaran que no duri 140 minuts més. No hi ha dubte que al mateix Bowie li hauria encantat; al cap i a la fi, com ell mateix explica en la pel·lícula, entenia la seva música com «un púding d’idees», i va intentar «donar inici al segle XXI el 1971».
Notícies relacionadesLa gran idea que la pel·lícula articula és que la vida de Bowie va ser un pèndol, que el va mantenir oscil·lant entre la seva necessitat de connectar amb la gent i la de distanciar-se; així s’explica, per exemple, que els experiments compositius que va portar a terme a Berlín junt amb Brian Eno donessin pas al seu gir cap al populisme a través de cançons com ‘Let’s dance’ i ‘Modern love’, que el van convertir en una superestrella i van demostrar que, després de passar anys mirant insistentment d’imposar els seus gustos al públic, havia decidit començar a donar-los el que volien.
Vida personal
Per descomptat, Bowie va continuar recorrent etapes i va recuperar l’afany experimentador, però ‘Moonage daydream’ hi passa de puntetes. Així mateix, són comptades les incursions en la vida personal de l’artista. Es tracta, doncs, d’un retrat conscientment incomplet, que captura l’esperit del protagonista però assumeix que, per encapsular tota la immensitat anomenada David Bowie –Ziggy Stardust, Aladdin Sane, Profeta Cec, etcètera, etcètera, etcètera– no n’hi hauria prou ni amb una dotzena de pel·lícules.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Energies renovables El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona
- Obligatori per llei La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius
- salut mental Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys
- Conflicte a Girona Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera
- LA VISITA BLAUGRANA AL COLISEUM Cinc anys amb un zero a Getafe
- Violència contra les dones Laura Palmer i la por que ens va quedar
- Transparència Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments
- Trump, la Lluna i més enllà
- Aquesta nit Gala dels premis Gaudí
- Premier league Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034