¿Qui forma la cultura catalana? Alizzz encén el debat en la música

Fins ara Alizzz (Cristian Quirante, 38 anys) havia desenvolupat la seva carrera en castellà. I li ha anat molt i molt bé: més enllà dels tres Grammy llatins que té a la seva casa de Castelldefels, ha sigut, indubtablement, un dels productors i compositors més influents de l’última dècada a la música espanyola (juntament amb C. Tangana han fet una transcendent dupla creativa). La seva sensació era que tot això no havia sigut prou reconegut a casa seva. I li feia mal. I ho va traduir en una cançó. 

El to ‘Que pasa nen’ era provocatiu, juganer, buscava resposta al pessic que proposava amb versos com ara «però em sento la Chanel, català de segona; burgesia intel·lectual podeu menjar-me la polla». I les converses entorn de la cançó van començar a succeir-se de manera més o menys apassionada. D’aquesta reivindicació d’Alizzz va néixer un nou –i vell– debat: ¿Qui forma part de la cultura catalana? El debat ha esclatat ara en la música (la metxa estava encesa després de la concessió de la Creu de Sant Jordi a Estopa) després que ja ho fes en la literatura, per exemple, durant la fira de Frankfurt del 2007. Llavors, es podria dir que va fer taules. I següent partida.

La revista Enderrock es va veure enmig de la polèmica perquè Alizzz esmentava la publicació a la cançó: «A Enderrock no em poden veure». El mitjà especialitzat –«ens dediquem a tots els autors dels Països Catalans que cantin en català, castellà, anglès o l’idioma que sigui», exposa el director, Lluís Gendrau– va respondre al músic, que van entrevistar fa uns mesos pel seu primer àlbum (‘Tiene que haber algo más’, publicat el 2021 i íntegrament en castellà), en un article en el qual no consideraven la seva obra publicada fins ara com a cultura catalana. Tot i que, no per això, no la deixen d’aplaudir, assenyalen. En la mateixa línia es va manifestar el cantautor Lluís Llach a Twitter.

«En el cas de Catalunya, i en el cas de la música i la literatura, la llengua acaba determinant el que és cultura catalana», afirma Gendrau. «Els termes mai són inamovibles perquè depenen de l’evolució cultural, política, social... Però és veritat que, si acabem denominant cultura catalana el que es fa en castellà a Catalunya, la cultura catalana acabarà no sent minoritzada, sinó desapareixent», apunta el director i fundador de la històrica revista. 

Alizzz va ser, setmanes després de llançar la cançó i enmig del debat, un dels grans reclams de la Mercè musical. A diferència de Gendrau, Dani Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, considera que «de la mateixa manera que la cultura no emana exclusivament de l’ús de la llengua, la llengua és una expressió rellevant però no excloent».

Sobre la cançó, Granados destaca que «té a veure amb la representació i legitimitat pública que hi ha hagut en algunes manifestacions culturals històricament subalternitzades en espais mediàtics i institucionals hegemònics de tot el món», una cosa que, per a ell, «també ha distorsionat la imatge real de la cultura catalana». «Aspectes com la relació entre centre i perifèria, representació i poder, classe i accés, o les qüestions de gènere, amaguen tensions culturals que acaben per aflorar», defineix.

Per la seva banda, Gemma Recoder, la directora del festival Canet Rock, un dels aparadors més grans de l’escena musical catalana, defensa que «no podem arraconar altres realitats del país que també són cultura catalana» i esmenta els casos d’Alizzz i Estopa.  

Una llengua minoritzada

Notícies relacionades

Alizzz conquesta el Bogatell al crit de «visca la cultura catalana»

Barcelona, capital de la innovació social

La música en català es troba en un context en el qual el castellà és la llengua habitual del 48,6% de la població catalana davant del 36,1% del català, segons dades del 2018 de l’Institut d’Estadística de Catalunya. «¿Que els mitjans catalans intentem que tinguin més repercussió en el mercat català? Doncs sí, ¿aquests artistes catalans tenen finestres al mercat espanyol? Pràcticament zero», diu per acabar Gendrau. «Defensem el nostre idioma perquè és un idioma feble, i l’hem de cuidar, mimar, defensar», afegeix Recoder, que recorda que al Canet Rock s’hi programen grups catalans, valencians i de les Balears que canten en diferents idiomes. «N’hi ha alguns que no canten en català i no passa res, al contrari, és riquesa, la que tenim al nostre país», apunta.

En aquest sentit, aquest diari ha contactat amb el Departament de Cultura a la recerca de respostes sobre el debat. El departament s’ha remès a unes declaracions de la consellera Natàlia Garriga a RAC-1 en les quals va afirmar que «Alizzz és cultura catalana». Sí que han volgut assenyalar que des del departament es reforça la cultura que es fa en llengua catalana per reforçar la cultura feta en una llengua minoritzada.