¿Qui guanyarà el Nobel, Salman Rushdie, Houellebecq o Annie Ernaux?

Una de les activitats més entretingudes i vanes a què s’enfronta un periodista cultural a principis d’octubre és intentar endevinar qui serà el pròxim premi Nobel de literatura. És sabut que el resultat es resoldrà aquest dijous quan el secretari de l’Acadèmia Mats Malm reveli el nom a les 13.00 hores. ¿Serà un autor o autora de reconeguda i famosa solvència? O bé tornarà a sorprendre l’Acadèmia Sueca amb un nom –va ocórrer l’any passat amb Abdulrazak Gurnah– que necessitava per endavant molta presentació, perquè era molt poc el que se sabia del zanzibarès, amb prou feines publicat llavors a Espanya.

Una tradició que amb els anys s’ha demostrat molt poc fiable és acudir a les cases d’apostes, en què els autors competeixen com cavalls de curses. En els anys en què la corrupció era habitual a l’Acadèmia, es van detectar filtracions d’apostadors amb accés fraudulent a les, en principi, secretíssimes negociacions del premi que només es fan públiques 50 anys després.  Però el descobriment d’aquestes irregularitats ha blindat molt més el nom del guanyador des de la renovadora edició del 2019. La llista de possibles guanyadors, que en els últims anys recull la casa d’apostes Nicer Odds, parla més dels desitjos dels lectors que dels designis suecs.

L’extraordinària Annie Ernaux

Aquest any, l’etern candidat Hiroshi Murakami, que en anys anteriors ocupava els primers llocs en les apostes, ha descendit al desè lloc, com confirmant les poques esperances d’un guardó per a ell. En el lloc del japonès se situa en aquesta edició Michel Houellebecq, un perfecte exemple d’autor literari –tot i que bona part de la crítica li hagi negat sistemàticament el pa i la sal– i alhora escriptor d’èxit. El segueixen l’autora francesa Annie Ernaux, conreadora d’una extraordinària prosa confessional i sense concessions per a si mateixa (tot un fenomen editorial a Espanya) i la poeta nord-americana Anne Carson, per qui tothom apostava el 2020 fins que la canadenca i molt menys popular Louise Glück l’hi ‘va arrabassar’.

Un Nobel a Salman Rushdie és una de les possibilitats que més força està adquirint a les xarxes, tot i que només sigui pel seu valor simbòlic; sense que l’excel·lent literatura que practica desmereixi el guardó. Premiar Rushdie, que el passat 12 d’agost va patir un atemptat en compliment de la fàtua dictada 30 anys abans i que el va estar a punt de matar, suposaria un d’aquests dictàmens carregats de contingut polític i de repulsa al fonamentalisme islàmic. El problema és que li suposaria estar de nou sota el focus, a un autor que ha desaparegut de la vida pública des d’aleshores.

La direcció russa

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Una intenció semblant podria tenir si el Nobel decideix finalment enviar un missatge a Vladímir Putin, en una intenció no molt allunyada a la que va suposar guardonar Borís Pasternak, l’autor de ‘Doctor Zhivago’ o Alexander Soljenitsin en plena Guerra Freda. Fixar-se en la russa Liudmila Ulítskaia, que recentment ha rebut el Formentor, aniria en aquesta direcció, però per molt oposada que s’hagi mostrat l’autora russa a les directrius del Kremlin, potser seria millor optar per un autor ucraïnès. Podria ser el cas d’Andrei Kurkov o de l’excepcional Iuri Andrukhóvitx. Cap dels dos figura en les llistes de les apostes.

Qui sí que ho fa i tanca la relació és el txec naturalitzat francès Milan Kundera, que als seus 93 anys és una de les grans veus de la literatura europea, elecció que podria ser tan indiscutible com ho va ser en el seu moment la de Peter Handke el 2019. Totes aquestes boles són al bombo i és possible que el Nobel de literatura 2022 no sigui cap d’aquestes.