L’univers d’Hergé, el pare de Tintín, aterra al Cercle de Belles Arts de Madrid

De vegades és millor fixar-se en l’artista que en la seva obra, sobretot si aquesta última és molt coneguda i està prou fixada en el subconscient col·lectiu. Tothom sap qui és Tintín, però la figura del seu creador, Hergé, no resulta tan coneguda. Per això, ‘Hergé. The Exhibition’, ve a resoldre aquests aspectes centrant-se en el genial il·lustrador per mostrar al visitant, de manera polièdrica, totes les seves facetes, tots els seus interessos i influències.

Es tracta d’una exposició monogràfica que recopila més de 300 peces originals que formen part de l’univers creatiu d’Hergé, entre les quals es troben il·lustracions, planxes, primeres edicions, esbossos, estudis, croquis preparatius, així com maquetes, obres pictòriques pròpies i de la seva col·lecció particular d’art fruit de la seva admiració per les avantguardes. A més, coneixerem la seva creació publicitària, les seves innovacions com a grafista i la seva evolució dins del còmic fins a desembocar a les últimes sales, en les quals descobrim com el petit Totor es va convertir en Tintín el 1929 i al seu voltant van anar apareixent els diferents personatges que van formar part del seu univers i van acabar convertint-se en icones de la cultura popular: el terrier Milú, el capità Haddock, el professor Tornassol, Dupond i Dupont o la diva Castafiore.

George Remi, més conegut com Hergé (Etterbeek, 1907, Woluwe-Saint-Lambert, 1983) va ser, entre moltes altres coses, el pare de la línia clara, un tipus de dibuix amb un contorn delineat amb un traç negre regular, fons llisos en color i absència d’ombrejats i degradats. Simplicitat i precisió. Però aquesta nomenclatura va arribar més tard, després de posar a prova el seu talent en publicacions de l’època com el diari catòlic ‘La Vigtième Siècle’ o el seu suplement juvenil ‘Le Petit Vigtième’, també a ‘Le Soir’, subordinat al règim nazi a la Bèlgica ocupada. Va ser precisament durant aquesta època quan va arribar a la seva etapa de maduresa com a dibuixant, quan va introduir el color i va incorporar el capità Haddock, que apareix per primera vegada a ‘El cranc de les pinces d’or’.

Notícies relacionades

El Círculo de Bellas Artes acull l’exposició a Madrid del creador de Tintín, sense defugir de polèmiques racistes

Barcelona, capital de la innovació social

‘Hergé. The Exhibition’ va néixer al Grand Palais de París i ha passat per Quebec, Seül, Xangai o Lisboa fins a aterrar a Madrid (comissariada pel Musée Hergé de Brussel·les i produïda per Sold Out en col·laboració amb el Cercle de Belles Arts) on es podrà veure del 5 d’octubre del 2022 fins al 19 de febrer del 2023. En la inauguració ha sigut present Nick Rodwell, que després de casar-se amb la vídua d’Hergé, Fanny Vlaminck, gestiona amb mà de ferro el patrimoni de l’artista. «Tot va començar quan em van contactar del Grand Palais el 2015 i em van dir que volien fer una mostra sobre Hergé. Jo els vaig dir: «Voldran dir sobre Tintín» i ells em van respondre que no, que Hergé ja era considerat un gran artista al nivell de Hopper o Picasso», explica Rodwell. Tot i que en aquell moment li va semblar exagerat, el cert és que actualment qualsevol material original del dibuixant pot arribar als dos milions i mig d’euros, i situar-se així al nivell dels grans artistes contemporanis.

La mostra suposa un recorregut invers en el temps. Arrenca amb la fascinació d’Hergé per Miró, Klee o Modigliani, fet que el va portar a iniciar-se com a pintor abstracte i a col·leccionar obres que ens porten de Roy Lichtsenstein a Pat Andrea. També s’exposa el retrat que li va fer Andy Warhol o el bust obra de Tchang Tchong-Jen, gran amic que el va acostar a l’art oriental per documentar-se per a àlbums com ‘El lotus blau’.