Angélica Liddell posa a prova la capacitat de perdonar a ‘Caridad’

La creadora escènica més internacional del país, Angélica Liddell (Figueres, 1966), estrena aquest cap de setmana a El Canal de Salt la seva última producció, ‘Caridad’, una peça sobre la figura «totalment immoral» de la caritat que vol portar el públic «al límit de la capacitat de perdó».

L’artista, una d’habitual del festival, ha escollit la cita gironina per a l’estrena absoluta d’un muntatge que vol acostar-se a una dona «que accepta la naturalesa humana amb tota la plenitud» i que, vist aquí dissabte i diumenge, arrencarà una gira internacional.

Segons detalla la figuerenca, la caritat és una figura que sempre l’ha obsessionat per la seva complexitat, tot i que amb el temps la seva imatge s’ha anat «degradant», possiblement per la seva vinculació amb la religió. Lamenta que el concepte de la dona que alimenta l’homicida s’ha «caricaturitzat» amb els anys, perquè és una figura que uneix Eros i Tanatos i «és capaç de fer un acte de pietat que deposa la llei». «Aquesta és la commoció que jo també busco, que l’art arribi al punt de deposar la llei», diu l’artista, present als escenaris gironins per vuitena vegada amb aquesta coproducció entre Temporada Alta i diversos centres europeus.

Liddell considera que «l’artista s’assembla més al criminal que al jutge». «Treballa amb un altre material, però tant l’artista com el criminal s’expressen amb total llibertat, sempre des de la perspectiva ètica i estètica», diu, perquè no busca una perspectiva social del teatre sinó «l’antisocial».

Durant el muntatge, apunta, intenta «posar el públic davant un conflicte», perquè «estèticament, només l’immoral ens eleva per sobre de la massa» i defensa que «la llei de la poesia no és la mateixa que aplica als estats».

«Com a ciutadana soc resistent a la barbàrie, com a poeta no», assevera, criticant que «quan les obres cauen en la moral i les bones intencions, només generen uniformitat i jo el que vull és trencar-la».

L’espectacle es presenta amb el subtítol ‘Una aproximació a la pena de mort’ dividida en 9 capítols, ja que vol ser «un treball absolutament simbòlic» travessat per la imatge d’una sala de museu en la qual està representat el segle XVIII i la guillotina «com a gran símbol de llibertat».

Notícies relacionades

Assimilar tota la nova música ja és impossible

Los Planetas, el ‘big bang’ de l’‘indie’

Durant dues hores, la peça confronta les vint-i-dues persones en escena amb situacions i símbols sobre la capacitat de perdonar. Yuri Ananiev, Federico Benvenuto, Nicolás Chevalier, Guillaume Costanza, Bórja Lopez, Sindo Puche, David Abad i la mateixa Angélica Liddell són els intèrprets d’aquesta nova producció, en la qual també participaran diversos figurants convocats des del festival per a l’ocasió.

Entre els participants a l’espectacle també hi haurà esgrimidors com el campió d’Espanya d’esgrima paralímpic Àlex Prior o un cor d’homes laringectomitzats. La formació, Shout at Cancer, fa de metàfora dels tres últims guillotinats a França, als anys 60, i segons Lidell va ser «molt excitant i emocionant» trobar-los en un petit poble belga i convèncer-los per actuar amb ella.