Depeche Mode es rearma amb un nou disc i confia a «durar més que Liz Truss»

El compositor, també teclista, de Depeche Mode atén aquest mitjà per anunciar que, passat el dol, la vida segueix i que els plans s’amunteguen sobre la taula: nou àlbum, ‘Memento mori’, que veurà la llum a finals de març del 2023, i gira grossa amb una primera ronda a ultramar i una campanya europea tot seguit amb dues parades en el Primavera Sound, tant a Barcelona (2 de juny) com a l’estrenada seu de Madrid (9). Concerts en els quals, a més de recrear-se amb els seus clàssics, passejaran un disc el títol del qual, relatiu a la fugacitat de la vida, va ser concebut abans de la mort de Fletcher.

Contra la supèrbia

‘Memento mori’ és la frase llatina, potser inquietant («recorda que moriràs»), que, com diu la història, el serf va traslladar al general romà per ajudar-lo a mantenir a ratlla la temptació de la supèrbia. Transmet humilitat, però també un ànim d’esprémer la vida. Així l’encaixa Martin Gore. «No havia sentit parlar d’aquesta màxima fins que vuit o nou mesos enrere algú la va esmentar. Em va semblar que era un gran concepte i que encaixava amb la col·lecció de cançons que teníem entre mans», explica Gore, que no feia gaire, el juny del 2021, es va veure convertit en seixantí. «Donant-li voltes, vaig veure un aspecte positiu a la frase. La idea que la vida és curta i has d’aprofitar-la».

El nou repertori ja estava compost quan Fletcher va morir. «La gravació havia de començar set setmanes després i ell estava entusiasmat per tornar a treballar i sortir de gira, més després d’haver patit, com tots nosaltres, els confinaments pandèmics. Tristament, no va poder ser», medita. «Ja teníem aquesta idea per al títol, i la seva mort va ser un altre recordatori de la brevetat de la vida».

Més electrònica

‘Memento mori’ no és encara entre nosaltres, i Gore emplaça la premsa a parlar-ne a fons al febrer o al març, però sí que s’avé a avançar algunes pistes sobre el seu contingut. Parlem d’un àlbum en el qual repeteixen producció de James Ford (membre de Simian Mobile Disco i The Last Shadow Puppets, que es va estrenar amb Depeche Mode a ‘Spirit’, del 2017) i que qualifica de «molt electrònic, més que l’anterior, tot i que amb guitarres i altres instruments».

Mentre a ‘Spirit’ flotaven invectives a propòsit del Brexit i de l’auge de Trump, en el nou «hi haurà menys política», anuncia, si bé podria entreveure’s, afegeix, senyals de «desesperança i desemparament» que es respiren arran de la guerra d’Ucraïna. Però a Depeche Mode l’agenda política no li marca el rumb, ve a dir Gore. «No permeto que això dicti excessivament el que escriuré, la qual cosa no significa que em despreocupi de l’estat del món, que en aquests moments és una mica depriment».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Crida l’atenció com el poder de convocatòria de la banda no s’ha ressentit amb els anys, sinó més aviat al contrari, com suggereixen les cites, en la nova gira, a grans places com Twickenham (Londres), l’Estadi de França (París) o San Siro (Milà). A Barcelona, serà la primera vegada que Depeche Mode, habitual del Palau Sant Jordi, actuï en un festival, el Primavera. «No porto el ‘routing’, però el nostre mànager va decidir que aquest era el millor lloc on actuar. Ja hem tocat en festivals anteriorment, com en la gira europea del 2018», apunta Gore en al·lusió a la segona part de l’‘Spirit global tour’, que va incloure el madrileny Mad Cool. Actuar en una mostra d’aquest tipus «és interessant», observa, «perquè saps que allà hi ha gent que no és necessàriament la teva fan més gran». Això no sembla transmetre-li inseguretat. «Tenim públic jove i públic vell. Som afortunats».