La premi Nobel de literatura, Annie Ernaux, en quatre llibres

La relació d’Annie Ernaux amb el lector espanyol ha tingut fluctuacions al llarg dels anys i en els últims temps ha viscut un moment especialment dolç. L’explosió global de la literatura escrita per dones i el ‘boom’ del confessional, del qual Ernaux és paladí en la seva versió més crua i descarnada, l’han elevat en els últims anys a figura de culte, d’aquestes que es descobreixen i llegeixen amb entusiasme i que després es recomanen i regalen amb fervor.

Tusquets va ser el primer segell a editar la seva obra i algunes de les seves novel·les més reveladores, com ‘El lugar’, ‘Pura passió’, ‘La vergüenza’ i ‘L’esdeveniment’, continuen en el seu catàleg. Però en algun moment de la dècada passada, Ernaux continuava tenint un nucli de lectors (lectores, sobretot) escàs i va canviar de casa editorial al nostre país. El petit segell madrileny independent Cabaret Voltaire va decidir llavors apostar per l’escriptora francesa i n’ha publicat els últims deu títols, que van de ‘La mujer helada’ a ‘La ocupación’ i ‘Los años’. El premi Formentor el 2019 va contribuir al renéixer literari d’Ernaux, que amb 80 anys complerts va ser descoberta per tota una nova generació de lectores joves.

Casualment (o no), aquest dimarts Cabaret Voltaire anunciava un acord amb el segell de referència d’Ernaux a França, Gallimard, per blindar la publicació de tota l’obra de l’escriptora francesa. D’aquesta manera, els quatre títols d’Ernaux que actualment s’editen a Tusquets passaran al seu catàleg el 2027. Lydia Vázquez, gran amiga de l’escriptora, ha sigut l’encarregada de la seva traducció al castellà i Valèria Gaillard, al català.

‘L’esdeveniment’

Brutal novel·la autobiogràfica en la qual Ernaux es remunta a 1963, quan amb 20 anys va quedar embarassada mentre estudiava filologia a Rouen. Aquella societat penalitzava l’avortament amb presó, multa i discriminació, però l’autora tenia clar que no volia donar a llum una criatura no desitjada i es va veure sola davant un avortament clandestí. Va ser portada al cine al març per Audrey Diwan.

‘Pura passió’

Amb absolut desvergonyiment i sense miraments de cap mena, Ernaux parla del sexe i de com el desig i la passió amorosa poden fer perdre el cap a qualsevol, home o dona. En aquesta novel·la d’autoficció, es posa a la pell d’una mare amb fills ja més grans, divorciada, culta i intel·ligent i econòmicament independent que acaba idiotitzada per la relació que manté amb un diplomàtic de l’Est.

‘La vergüenza’

Notícies relacionades

Totes som Annie Ernaux

Annie Ernaux, el nobel que explica la seva vida en singular perquè llegim en plural

Un altre viatge al complicat passat familiar d’Ernaux en el qual l’escriptora dissecciona un tràgic episodi de la seva infància ocorregut el 1952, quan ella tenia 12 anys i el seu pare va voler matar la seva mare. Va passar un diumenge del mes de juny. Aquella escena d’odi i violència va canviar per sempre l’opinió que Ernaux tenia dels seus pares, que des d’aquell moment van deixar de ser «gent decent».  

‘Els anys’

La barreja d’autobiografia, història, psicologia i sociologia que sol traslladar als seus llibres es nota especialment en aquest, que, amb records i fotos, explica la vida d’una dona, Ernaux, des de la postguerra, el 1940, fins avui. La seva ambiciosa anàlisi del pas del temps, alhora memòria col·lectiva de la societat francesa, va implicar un salt quantitatiu que va fer augmentar el nombre dels seus lectors.