Sitges 2022, dia 1: cap a la resurrecció definitiva

La 55a edició del Festival de Sitges, que s’ha inaugurat avui dijous i s’allargarà fins diumenge, dia 16, té com a leitmotiv el món virtual de ‘Tron’, només un entre els mil clàssics que es van estrenar l’estiu de 1982; abans ho van fer ‘Star Trek II: La còlera del Khan’, ‘Poltergeist’, ‘E.T. l’extraterrestre’, ‘Blade runner’ i ‘La cosa’. Un captivat, com sempre, Quentin Tarantino es referia a aquells dies en el seu pòdcast amb Roger Avary com «el millor estiu de ciència-ficció de la història». 

Amb la seva rica programació, allau de convidats sonats i esperit conceptual de possibilitat, aquest Sitges contribuirà en gran que ens quedi una insuperable tardor fantàstica. Tot i que la indústria passa per un moment complicat, el cine de gènere sembla més o menys aliè a les turbulències: als Estats Units, en les tres últimes setmanes han sigut número u dues pel·lícules de terror, ‘Barbarian’ i ‘Smile’, obra d’autors joves amb idees originals. Molts resen perquè ‘Barbarian’ sigui pel·lícula sorpresa en la recta final. ’Smile’ ha sigut part, en certa manera, del festival: es va preestrenar a Phenomena com a aperitiu del gran tiberi.

57.241 entrades venudes

57.241 entrades venudesDijous al matí a Sitges, les grans multituds encara havien d’arribar, però l’ambient era infinitament més viu que durant els primers compassos del festival del 2020, quan ningú sabia encara com saludar-se o, bàsicament, si era bona idea ser-hi, i encara més que en l’il·lusionant inici del del 2021. Si les plataformes s’han carregat realment l’ànsia de pantalla gran, aquí no sembla que s’hagi de reflectir en absolut. Segons les dades que ens ofereix l’organització, dijous s’han venut 57.241 entrades, cosa que significa gairebé 10.000 més que el primer dia de l’edició del 2019, edició prepandèmica. El festival acumula aquest any una recaptació de 605.029,70 euros. 

No pocs espectadors han reservat l’hora de dinar de dijous, ni de bon tros un clar ‘prime time’, per disfrutar del ‘thriller’ psicològic (i físic, també) ’Resurrection’ (Oficial Fantàstic Competició), amb el qual Rebecca Hall continua solidificant el seu estatus de gran dama de la torbació després d’‘El despertar’, ‘El regal’, ‘Christine’ i ‘La casa oscura’. Aquesta vegada interpreta la Margaret, una mare soltera i executiva de biotecnologia amb una il·lusió de control que s’esquerda amb la tornada a la seva vida del David (Tim Roth, sibil·lí com ell sol), una figura impossiblement tòxica del seu passat llunyà, molt llunyà.

«¿Què és real?»

Notícies relacionades

20 pel·lícules que no t’hauries de perdre al Festival de Sitges 2022

Balagueró corona Ester Expósito com a reina del terror a ‘Venus’

«¿Què és real?»El director Andrew Semans, una mica més conegut com a productor, es proposa i aconsegueix desenvolupar l’argument més forassenyat amb tot el realisme psicològic possible. Sense que això signifiqui renunciar a l’ambigüitat. Aquest cronista va gargotejar durant la projecció tres simples paraules en majúscules: «¿QUÈ ÉS REAL?». Semans no contesta mai l’esmentada pregunta, cosa que ajudarà a fer que ‘Resurrection’ quedi envoltada per sempre d’un halo d’enigma i que els debats al seu voltant no s’apaguin mai del tot.

Ha sigut la sòlida (gairebé) arrencada d’una jornada que inclouria, a més, només a l’Auditori del Meliá Sitges, la preestrena dels dos primers episodis de ’El club de la medianoche’, nova sèrie per a Netflix del gran Mike Flanagan (’La maldición de Hill House’), o ja a última hora de la tarda, una gala d’inauguració amb ’Venus’, de Jaume Balagueró, com a reclam principal.