Joshua Redman, Brad Mehldau, Christian McBride i Brian Blade
Joshua Redman, Brad Mehldau, Christian McBride i Brian BladePalau de la Música, 26 d’octubre
El 1994, quan van gravar el disc ‘MoodSwing’, eren els nois d’or del jazz de Nova York. Van estar junts molt poc temps: els quatre tenien al davant carreres importants. Un inesperat disc el 2020, ‘RoundAgain’ va provar que la química del quartet continua intacta, i un nou àlbum igualment inspirat, ‘LongGone’, els porta per primera vegada junts a Barcelona. El retrobament de la temporada.
Cécile McLorin Salvant
Cécile McLorin SalvantL’Auditori, 23 d’octubre
Vocalista de prestacions extraordinàries, hi ha poques cantants de jazz que cantin com ella i cap que canti el que ella canta. McLorin Salvant explora pors, ansietats i desitjos en cançons que semblen retalls de la seva pròpia vida. El recent ‘Ghost Song’, col·lecció de peces pròpies i alienes que inclou una versió de Kate Bush, és, per ara, el colofó a una carrera incomparable en el jazz d’avui.
Ron Carter Foursight Quartet
Ron Carter Foursight QuartetSala Paral·lel 62, 10 de novembre
El contrabaixista amb més discos a la seva esquena de la història continua en una forma envejable. Ho ha sigut tot en el jazz modern i als seus 85 anys, Carter es nega a abaixar el llistó: un concert seu és sinònim de rigor, saviesa i gust. Torna al festival, que el va premiar el 2019 amb la medalla del certamen, al capdavant d’un quartet exquisit. I aquesta podria ser la seva última gira per Europa.
Chucho Valdés & Paquito D’Rivera Sextet
Chucho Valdés & Paquito D’Rivera SextetPalau de la Música, 18 de novembre
La medalla d’aquest any és per al carismàtic saxofonista i clarinetista Paquito D’Rivera, que des dels anys seixanta ha estat en moltes de les trobades entre la música caribenya i el jazz. I en algunes hi ha participat junt amb el pianista Chucho Valdés, padrí del festival. El disc ‘I missed you too’ els porta de nou a la ciutat.
Dianne Reeves
Dianne ReevesPalau de la Música, 9 de novembre
Si queda una gran dama del jazz en actiu és Dianne Reeves. Ho sap tot sobre l’art de cantar un estàndard. I, tot i que va gravar els seus millors discos en els noranta, el seu magnetisme en escena és, encara avui, imbatible. Amb raó George Clooney la va voler com a cantant en la pel·lícula ‘Bona nit i bona sort’.
Jordi Rossy
Jordi RossyConservatori del Liceu, 3 de novembre
El 2004 va deixar el seu lloc de bateria en el grup que li va donar fama internacional, el Brad Mehldau Trio, per dedicar-se a fer altres coses. Semblava una aposta temerària. Però el temps va demostrar que el músic català, ara també pianista, vibrafonista i compositor, tenia molt per explicar pel seu compte. En el festival presenta tres projectes, entre d’altres, el disc a trio ‘Puertas’, en què millor ha cristal·litzat la seva pròpia veu.
James Francies Trio
James Francies TrioConservatori del Liceu, 14 de novembre
És el nou portent de les tecles. Capaç de tocar el que sigui, veterans com Pat Metheny li han donat la seva benedicció. En els seus dos únics discos com a líder, a més de prestacions sorprenents, es pot escoltar un artista amb inquietuds més enllà del jazz: atmosferes saturades, veus espectrals, electrònica... Una aposta de futur.
Hermeto Pascoal
Hermeto PascoalApolo, 2 de novembre
Pinta d’explorador excèntric, veu de taverner punk, pou sense fons d’idees, Hermeto Pascoal era una ‘rara avis’ quan va aparèixer en els anys setanta i probablement sigui més rar encara avui. Els concerts del músic brasiler, que beu del folklore per portar-lo a llocs insospitats, són imprevisibles. Tant fa música amb una tetera com organitza un cercaviles. Miles Davis el va anomenar «l’albí boig». Una festa.
Marc Ribot
Marc RibotConservatori del Liceu, 24 de novembre
És l’antiheroi de la guitarra. L’home de confiança de Tom Waits, Elvis Costello i tants artistes que no busquen perfecció, sinó veritat. En el seu món hi cap tot, del punk al free jazz, del so cubà al folk de l’Amèrica profunda. Desairosa, imperfecta, la humanitat de Ribot s’amplifica quan toca en solitari, com en la seva tornada a Barcelona.
Andrea Motis - Marco Mezquida
Notícies relacionadesAndrea Motis - Marco MezquidaSala Paral·lel 62, 20 de novembre
Són, de llarg, els dos artistes amb més cartell del jazz local. Però mai fins ara no havien actuat junts. Motis, trompetista i cantant que ha conquerit públics més enllà del jazz, i Mezquida, pianista que tot ho pot, s’estrenen a duo en el festival en què han sigut presències fixes en els últims anys.
