‘Unicorn wars’: ossets contra unicorns en la pel·lícula més única de Sitges

Tot i que encara quedin dies de festival, es pot parlar sense por d’‘Unicorn wars’ (Oficial Fantàstic Competició i Anima’t) com la pel·lícula més sorprenent a concurs aquest any a Sitges. És igual el que creguis saber sobre aquesta cinta o sobre el seu autor, el brillant il·lustrador i director d’animació gallec Alberto Vázquez, guanyador del Goya el 2017 per ‘Psiconautas, los niños olvidados’. Res no et prepara per als jocs de contrastos, a molts nivells, d’aquest acolorit però amarg relat antibel·licista, ecologista i feminista.

De nou, Vázquez utilitza imatgeria fantàstica per parlar de crueses ben reals, però aquesta vegada s’ha posat especialment kamikaze. D’entrada, enfronta ossets i unicorns, epítoms dels animals bufons, en una guerra sanguinària. Els primers, tots masculins, resulten aterridors per la seva vanitat. Els segons, tots femenins, tenen (enganyós) aspecte de figura demoníaca. «Volia buscar contrastos tot el temps», ens explica Vázquez. «També entre tons: comença com una comèdia i es posa cada vegada més dramàtica, passant fins i tot per l’horror, per després ser més emotiva o acabar tornant a l’humor. Volia sorprendre i provocar, però no provocar per provocar. M’interessava provocar emocions».

Guerra santa i familiar

Guerra santa i familiarCom ‘Psiconautas, nos niños olvidados’, el projecte va començar sent còmic i va passar al curt (‘Sangre de unicornio’, del 2013) abans d’estendre’s com a llarg. «En el curt vèiem dos ossets caçant unicorns, perquè la seva sang té gust de nabius. Era la meva manera d’acostar-me al drama del ‘bullying’. Vaig decidir agafar aquest univers, expandir-lo i barrejar-lo amb el gènere bèl·lic i una història religiosa i mitològica».

En la pel·lícula, els cadells d’os són ciutadans d’una societat militaritzada i religiosa, mentre que els unicorns cavalquen amb llibertat pel Bosc Màgic, territori que els primers volen reconquerir perquè consideren que els pertany per dret diví. A més d’aquesta guerra santa, Vázquez ens presenta, amb encara més detall, la guerra íntima entre dos ossets, els germans Azulín i Gordi, per l’amor de la seva mare: «Vaig estudiar en una escola catòlica. M’encanten la imatgeria religiosa, els còdexs medievals o l’Antic Testament, que és especialment cruel i un dels meus llibres de ficció favorits. La idea era explorar com es barregen les llegendes i els grans mites universals amb els petits mites i les guerres familiars». 

Sis anys d’esforç

Notícies relacionades

Velasco Broca: «Deixo el curtmetratge. ‘Alegrías riojanas’ és l’últim»

’Los cinco diablos’: el conte de secrets i olors que fascina Sitges

Sis anys d’esforçFer realitat aquest somni estrany anomenat ‘Unicorn wars’ li ha costat al voltant de sis anys, un temps dedicat en part a assegurar el finançament. «És complicat aconseguir els diners per a aquesta classe de pel·lícules. En realitat, el sector d’animació està dominat pel cine infantil», tipologia a la qual no pertany, recordem-ho, avisem-ho, ‘Unicorn wars’. «Aquesta classe de projecte requereix temps i temps és igual a diners. Sento enveja quan un director d’imatge real diu que ha rodat en un mes. Això en animació és impossible. Tot i que fem cine, ens assemblem més a un estudi de videojocs, amb les seves 50 persones treballant a fons durant anys, amb el que això suposa quant a lloguers i sous cada mes».

Al gruix de l’equip de ‘Psiconautas’ es van unir dos estudis francesos, un de París i un altre d’Angulema. Vázquez, devot de les 2D, va deixar per a França el treball de 3D. «Gairebé tota la pel·lícula és animació tradicional. La diferència està en els unicorns, però fins i tot aquests els vam acabar repintant per sobre perquè semblessin fets a mà. Les 3D ens han solucionat el problema de fer una batalla amb 30 cavalls amb la càmera. ¡Animar cavalls no és fàcil!».