Ti West, el director de terror indie que enlluerna Scorsese

Si estrenar dues pel·lícules en qüestió de sis mesos ja pot considerar-se un èxit, imagineu-vos que, a més, una es converteix en èxit sorpresa de la temporada i l’altra rep les lloances de Martin Scorsese. Aquest 2022 està vivint Ti West, membre avantatjat de la generació de directors independents nord-americans (entre altres, Adam Wingard, Simon Barrett o el col·lectiu Radio Silence) que fa una dècada i mitja ens va ensenyar com es podia aconseguir el màxim terror amb el mínim pressupost.

L’esmentat ‘sleeper’ va ser ‘X’, el seu personal homenatge al cine ‘exploitation’ dels setanta, oportunitat per a Mia Goth de lluir-se en un doble rol: el de filla de predicador ficada a actriu porno i una àvia assassina. En aquesta última se centra ‘Pearl’ (Oficial Fantàstic Competició), la història, segons ens explica West, d’«una jove que vol una vida diferent de la que li ha tocat i farà el que sigui per aconseguir-la». La seva barreja de temàtica ‘slasher’, o de ganivetades, amb estil de melodrama dels cinquanta ha captivat Scorsese, que ha descrit la pel·lícula com a «salvatge, fascinant i profundament –però profundament– pertorbadora».

Per expandir l’univers, West ha trobat una col·laboradora ideal en Goth. «Durant el rodatge de ‘X’ havíem treballat colze a colze en la creació de Pearl. En la primera pel·lícula no aprenies gaire cosa d’ella; era el malvat misteriós. Però Mia necessitava saber del seu passat per saber qui interpretava, així que a poc a poc vam anar donant forma al personatge. Sense aquestes converses Pearl no seria qui és, de manera que era natural que Mia s’afegís com a guionista a la segona pel·lícula». Aviat n’hi haurà una tercera, ‘MaXXXine’, seqüela directa de ‘X’.

El valor del màrqueting

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

El valor del màrquetingL’era daurada de Hollywood no és l’espai referencial més habitual de West. La seva revelació pel que fa la crítica, ’La casa del diablo’, del 2009, era com ‘X’ un homenatge una mica velat al cine de terror dels setanta: «Pensava en coses que m’agradaven i que feia temps que no veia, com les històries sobre ‘babysitters’, alguna amenaça satànica, etcètera». L’aroma de ‘La llavor del diable’ o, mirant encara més enrere, ‘¡Suspense!’ va reaparèixer a ‘Los huéspedes’, primera en una filera de (notables) pel·lícules que no van tenir la repercussió merescuda. «L’única forma de tenir un èxit, diguem-ne, ‘mainstream’ és que es gastin diners en tu. Cal gastar en publicitat. Aquelles pel·lícules eren petites i no van comptar, com ‘X’, amb el suport d’una distribuïdora com A24, que pot gastar una quantitat decent de diners en màrqueting i anuncis. Però no seria aquí sense el suport que em van donar abans els crítics i els fans».

Director de sèries i amb molta honra

Director de sèries i amb molta honraDesprés d’abraçar el ‘western’ a ‘El valle de la venganza’, West es va concentrar durant sis anys (2015-2021) a dirigir televisió episòdica, gairebé sempre de gènere fantàstic. ¿Va ser per necessitat o també, i fins i tot més, pel plaer de treballar com un vell artesà i anar canviant de desafiament? «Vaig disfrutar molt i continuaré fent tele», afirma amb rotunditat. «Hi ha una cosa molt emocionant a colar-se en una sèrie aliena gairebé d’un dia per l’altre i ajudar a aconseguir el que sigui que estan buscant. A més, aprens una barbaritat. Després de fer 15 episodis en cinc anys, no hi ha cap aparell cinematogràfic que no conegui». D’aquesta desena i mitjana de capítols, es queda, sobretot, amb la seva aportació a la sèrie de ciència-ficció poètica ‘Historias del bucle’: «Amb la meva aportació i amb la sèrie en general. El seu ‘showrunner’, Nathaniel Halpern, té un gran talent i va escriure cada episodi. Els guions eren boníssims, igual que el repartiment. Molta més gent l’hauria d’haver vist».