Entrevista
Zazza, el ‘youtuber’ que visita els barris més perillosos: «Quan gravo sé que pot ser l’últim dia de la meva vida»
«Des del principi he fet els vídeos pensant que tenia un milió de seguidors»
«Em fa més por tornar a la meva vida d’abans que entrar en aquests barris. Era molt mediocre»
Federico Z., més conegut com a ‘Zazza l’Italià’, (31) és un ‘youtuber’ nascut a Udine (Trieste, Itàlia), instal·lat a Barcelona que ha trigat molt poc a convertir-se en un autèntic ‘boom’. En tan sols sis mesos, el seu canal ha acumulat 250.000 subscriptors i alguns dels seus vídeos superen el milió de visualitzacions d’un públic que vol marxa. I és que Zazza es dedica a a entrar als barris més perillosos d’Espanya i de l’estranger. Per a alguns, omple el buit que va deixar ‘Callejeros’ en el seu moment, però amb una recepta diferent i un objectiu clar des del principi: aconseguir èxit i reconeixement, una ambició que el jove ha heretat al créixer envoltat de persones que ja el van assolir.
Zazza, quan vas arribar a Barcelona, l’any 2016, treballaves d’una cosa molt diferent del que fas ara. ¿No és així?
Sí. A l’arribar, vaig començar treballant com a cocteler, perquè era el més fàcil per guanyar una mica de diners. Vaig estar dos anys a la cocteleria Dry Martini d’Aribau. M’agradava bastant, però quan va començar la pandèmia i em vaig veure a prop els 30 anys, vaig parar i vaig fer balanç. Vaig arribar a la conclusió que havia de posar-me les piles si volia ser algú en la vida.
I allà va venir la teva primera presa de contacte amb YouTube.
En aquell moment de reflexió, el meu millor amic, que era ‘youtuber’, va tenir un ‘boom’ increïble amb un vídeo al seu canal, anomenat Proyecto Happiness, i li van començar a trucar de diaris i tot. Llavors li vaig trucar i em vaig oferir a ajudar-lo. Vaig estar gravant amb ell durant tres mesos i després ell va tornar a Itàlia. Llavors vaig pensar: «¿Per què hauria de llençar tot aquest coneixement de les xarxes socials a les escombraries?» No volia tornar a ser cocteler mai més, així que vaig decidir obrir el meu propi canal de YouTube.
No volia tornar a ser ser cocteler mai més, així que vaig decidir obrir el meu propi canal de YouTube
Però al principi no va ser com esperaves...
Vaig passar tres o quatre mesos estudiant com funciona YouTube i vaig pujar vídeos en què apareixia jo fent reptes, coses gracioses... Però va ser un desastre. Només vaig aconseguir 500 seguidors en vuit mesos. Vaig estar molt trist, de fet va ser la pitjor època de la meva vida, perquè hi invertia moltíssim temps i esforç, i no obtenia cap resultat. A més, el que feia era una cosa ridícula, no n’estava orgullós.
¿Com vas sortir d’aquella situació?
Em vaig dir: «Ja està, deixa d’estar aquí deprimit. O et salves tu o no et salva ningú», i vaig pensar a fer alguna cosa que aquí a Espanya no era gaire comuna. Coneixia alguns canals estrangers que mostraven barris perillosos, i vaig decidir donar-hi un toc més de carrer, amb una GoPro, i explicar informació sobre el barri abans d’anar-hi per contextualitzar-ho tot. Vaig obrir aquest canal al març i ha sigut un ‘boom’. El primer vídeo, el del Raval, es va viralitzar gràcies al fet que vaig pujar un tall a TikTok. En pocs dies va tenir un milió de visualitzacions i la gent va començar a veure els meus vídeos.
Ibai Llanos entre ells.
Així és. Un dia estava fora de casa i em van començar a arribar un munt de missatges dient-me que obrís el directe d’Ibai, que ell estava comentant els meus vídeos. Va ser un moment emocionant, perquè que l’‘streamer’ número u del món parli de tu... És com ser cantant i que Madonna et digui: «Collons, que bo que ets». ¿Saps? És una cosa que et dona prestigi.
Tinc la creença que tot el que ens passa és per culpa nostra
Així que el teu ‘boom’ s’ha produït, en part, gràcies a l’autocrítica que vas fer després d’aquell primer fracàs.
Jo tinc la creença de que tot el que ens passa és per culpa nostra. Quan hi ha un problema, simplement has d’analitzar-lo i millorar-lo, i llavors les coses sempre canvien. Això és una cosa que em va dir una amiga i que em va quedar gravada. Jo tenia molts problemes, en el moment que els vaig eliminar, les coses van canviar. Això passa en tot en la vida.
¿Quina va ser la teva nova estratègia?
Vaig anar a sac. Vaig invertir molts diners en material i en els viatges. Des del principi, els vídeos d’aquest canal els he gravat pensant que tenia un milió de seguidors. Així que, sense ni tan sols obrir el canal, em vaig ficar a internet i en un dia vaig comprar tres mesos de viatges: el gener, el febrer i el març. Cada setmana en un lloc diferent de Bulgària, Romania, Albània, Montenegro, París, Mèxic, Itàlia i Espanya. Comprava els bitllets més barats, dormia en llocs de merda amb escarabats, però vaig anar a totes i vaig fer 20 episodis parlant a la càmera com si ja fos ‘youtuber’. La gent em preguntava quin era el meu canal i jo els responia: «No, encara l’he d’obrir».
Sense ni tan sols obrir el canal, em vaig ficar a internet i en un dia vaig comprar tres mesos de viatges per gravar vídeos
Parlem dels barris que has visitat. ¿On has passat més por?
N’hi ha dos. El primer, a la Cité des 4.000, a la perifèria de París. Vaig passar per sota d’un edifici i vaig veure que uns nois s’estaven passant droga. A França no són simpàtics, no tenen ganes de fer broma com pot passar aquí amb els gitanos. Ells volen que te’n vagis i punt. Era un dels primers vídeos que gravava i no sabia què feia, així que vaig cometre l’error de donar la volta a l’edifici i tornar a passar davant d’ells, perquè el metro estava per allà. Van començar a seguir-me dos de molt agressius. Era la primera vegada que sentia les meves cames tremolar, no podia caminar normal.
El segon lloc va ser La Cañada Real, a Madrid, que és el supermercat de la droga més gran d’Europa. És una zona on no hi ha res, només barraques, drogoaddictes i camells. Jo vaig allà, i em criden que tregui la càmera. Passo per davant d’una noia que es clava una xeringa d’heroïna. Hi havia un munt de xeringues, nens buscant a les escombraries... Una situació molt lletja. Va ser l’única vegada al meu canal que vaig amagar la càmera dins de l’armilla. Començo a passejar i, quan arribo al final, veig quatre nois asseguts a sobre d’un cotxe sota un pont. Em comencen a mirar. No hi havia ningú més. Estava sol, a una hora i mitja de Madrid, sense taxis, ni busos ni res. Com que no volia passar per aquell pont, em vaig ficar per un bosc i vaig anar a parar a una carretera i vaig caminar gairebé tres hores fins que vaig arribar a la primera estació de metro.
¿Destacaries algun barri conflictiu de Catalunya?
La Font de la Pólvora, a Girona; la Mina, a Barcelona, i Sant Roc, a Badalona. En realitat, els vídeos que faig a Espanya tenen més èxit perquè a la gent li fa gràcia veure el veí.
Els vídeos que faig a Espanya tenen més èxit perquè a la gent li fa gràcia veure el veí
¿I hi ha algun barri que t’hagin pintat molt malament i que després no fos per a tant?
El Vacie de Sevilla. És l’assentament barraquista més antic d’Europa. Però, en realitat, quan vaig entrar va ser una bona experiència. Hi havia molts nens, famílies, em van convidar a entrar en una barraca i tot. Però em van dir que no anés al final del campament perquè allà hi havia els dolents, i òbviament vaig anar exactament allà, perquè és just el que estic buscant. Quan hi vaig arribar van començar a insultar-me, vaig veure quatre o cinc nois amb una cara ben lletja i vaig haver d’anar-me’n cap a una altra banda.
¿Saps que els teus vídeos recorden, en part, el mític programa ‘Callejeros’? ¿El coneixes?
N’he vist alguns programes, crec que els continuen retransmetent. Mai he pensat a assemblar-me a ‘Callejeros’, però m’agrada la idea, perquè és una cosa que em sembla molt divertida i no entenc per què van deixar de fer-lo si tenia tant èxit. Tothom coneix ‘Callejeros’.
Mai he pensat a assemblar-me a ‘Callejeros’, però m’agrada la idea
En les teves visites has vist moltes situacions complicades. ¿Alguna t’ha arribat a afectar o t’ha fet canviar la teva percepció del món?
No. He tingut la sort de viatjar molt des de petit, perquè als meus pares els encanta. Llavors he vist situacions de pobresa des que tinc 6 o 7 anys. No soc una persona que se sorprengui en general, ni de coses positives ni negatives. El que sí que m’impressiona són els nens.
¿Els nens?
Sí. Just abans de sortir d’El Vacie, vaig parlar amb una nena que era molt diferent de les altres, molt intel·ligent. Li vaig dir: «¿T’agradaria quedar-te aquí o marxar?» I em va dir que li encantaria marxar, i ho va fer d’una manera que em va trencar el cor. ¿Saps? M’hauria agradat dir-li: «Dona’m la mà i et donaré una vida millor». No sé quina vida tindrà aquesta nena, espero que sigui fantàstica, però sí que em remou per dins veure una persona que no és com els altres, i que no pugui sortir d’aquesta situació perquè a aquesta edat no tens elecció. El cas dels nens és l’únic en què no és culpa teva.
¿Com vius els moments previs a gravar? ¿Et poses nerviós?
Sí. De fet, crec que aquest serà el principal problema del meu canal, perquè ho visc molt malament. Per exemple, a Cancún (Mèxic) vaig pensar: «Collons, pot ser que sigui l’últim dia de la meva vida». Normalment em fa molt mal l’estómac, passo mitja hora al lavabo, no menjo res, no dormo bé la nit anterior, i per això també vaig amb poca energia a aquests barris.
Els nervis previs a gravar seran el principal problema del meu canal, perquè ho visc molt malament
T’arriba a afectar a la salut, però no tens pensat parar.
Ni de conya. La gent em pregunta: «¿Tens por d’entrar en aquests barris?» Però en realitat tinc més por de tornar a tenir la vida que tenia abans. Ara que tinc un punt de sortida, ho aprofitaré al màxim. M’és igual si em trobo malament o si estic cansat, estic molt enfocat i sé el que vull.
¿Quina és aquesta ‘vida d’abans’ que tant tems?
La que tenia després d’estudiar (em vaig graduar Comerç Internacional a la Universitat de Milà). No és que fes res de dolent, però és que era una vida molt mediocre. Era cocteler i, personalment, em sembla una feina bastant senzilla i, al nivell que ho feia jo, era mediocre. El sou i la percepció que tenia la gent de mi eren mediocres.
A més, a la meva família han tingut sempre molt d’èxit en la seva feina. El meu pare era cap de cirurgia i ginecologia a dos hospitals d’Itàlia, ara està jubilat. La meva mare, també jubilada, va ser una de les primeres fisioterapeutes a fer rehabilitació de sòl pelvià a Itàlia. La meva germana gran també ha sigut sempre una crac, i té un alt càrrec al departament de màrqueting d’Amazon. Fer la comparació era una cosa que a mi m’afectava.
La vida que tenia abans era molt mediocre. A més, a la meva família han tingut sempre molt d’èxit en la seva feina, i comparar-m’hi m’afectava
¿Fins on vols arribar?
Vull viure d’això, ser el millor en la veta de mercat que estic treballant. Que per sort ja ho soc, perquè n’hi ha molt pocs fent-ho. Vull ser reconegut com un professional en el meu camp.
Ara mateix ja pots viure del canal i estan començant a contactar-te marques per col·laborar-hi, ¿oi?
Sí. Ja he tancat un parell d’acords publicitaris i n’hi ha d’altres que encara estem parlant amb marques de cotxes, de rellotges... I sort, perquè jo no puc viure gaire de les visualitzacions; perquè hi ha vídeos que YouTube em desmonetitza perquè parlen de droga o hi apareixen armes. I jo prefereixo ensenyar-te les coses dures, perquè això em fa créixer. Prefereixo guanyar zero euros, que el vídeo exploti i aconseguir seguidors. És el que m’interessa ara: créixer, i els diners arribaran després.
El que més m’interessa ara és créixer, i els diners arribaran després
¿Quins seran els teus pròxims destins?
Tinc una llista en Excel amb tots els barris pendents. L’any que ve vull anar a l’Argentina, Colòmbia, Veneçuela i el Brasil. Vull viure en una favela brasilera una setmaneta o dues per fer-ho una mica més real. També m’agradaria moltíssim anar a Kensington, a Filadèlfia (EUA), on hi ha un carrer de drogoaddictes molt dur, en diuen «el carrer dels zombis». D’altra banda, m’encantaria descobrir barris perillosos de països asiàtics com Tailàndia i el Japó; i visitar la part pobra de Dubai que, tot i que no és tan problemàtica, no és coneguda i pot ser molt interessant.
Barcelona Ibai Llanos Youtube La Mina Vídeos virals Xarxes socials Drogues Pobresa TikTok Influencers Armas Youtubers
