‘Huesera’: quan estar embarassada fa moltíssima por

Prenyada i motor de malsons

Tanmateix, hi ha altres pel·lícules en les quals l’embaràs està en el centre, propostes que exploren específicament les pors associades al procés de gestació, pors que de vegades parteixen de l’interior del personatge (relacionades amb els seus canvis físics, psicològics o emocionals) i d’altres els provoca l’exterior: les construccions i les pressions socials. El cine de terror dels últims anys (també les sèries) ha donat nombroses mostres d’aquesta tendència –una tendència sobre la qual sol estar l’ombra del clàssic de Polanski– tant en propostes comercials com minoritàries. Aquí una petita mostra d’això: ‘Mother!’ (Darren Aronofsky, 2017), ‘Prevenge’ (Alice Lowe, 2016) o ‘Swallow’ (Carlo Mirabella-Davis, 2019). Aquest any, el festival de Sitges ofereix dues pel·lícules més en les quals l’embaràs és motor de malsons: la noruega ‘Nightmare’ (Kjersti Helen Rasmussen, 2022) i la mexicana ‘Huesera’ (2022). En aquesta última, la directora Michelle Garza Cervera no es refereix específicament a la gestació. L’embaràs de la seva protagonista (Natalia Solián) és el punt de partida d’una pel·lícula ‘queer’ que també parla de classe, dels mites (com presons o relats alliberadors), de salut mental i de diferents models de família. Però part important del relat té a veure amb la fragilitat de la protagonista davant el seu propi embaràs: fins i tot els seus ossos cruixen.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

L’interès del cine de terror actual per la maternitat i, concretament, per l’embaràs és evident. Hi ha pel·lícules sobre el tema i projectes en marxa; i són assumptes sobre els quals es treballa en laboratoris de guió i molt atractius per a les productores. És difícil trobar una explicació concreta, però potser té a veure amb la necessitat d’una nova generació de creadors, molts d’ells dones, d’aportar diferents visions de temes abordats tradicionalment des d’angles similars, de forma superficial o negats. Temes com la depressió durant i després de l’embaràs, la por de la transformació física i els dubtes sobre les construccions socials. A això últim, per exemple, es refereix Garza Cervera: «Una de les coses que em van portar a fer ‘Huesera’ és la preocupació que compartia amb les meves amigues entorn de la qüestió de la família nuclear. No és normal que a hores d’ara encara ens generi tanta por no seguir el rumb que ens han marcat». La protagonista de la seva pel·lícula es rebel·la socialment, cosa que implica un qüestionament molt estimulant d’assumptes com els models de família, els rols femenins i l’instint maternal.

«M’agrada molt ‘La llavor del diable’, és una pel·lícula importantíssima en la meva formació, però a ‘Huesera’ [que es pot veure aquest dijous a l’Auditori a les 10.30 hores i divendres al Prado a les 22.30] volia explicar el contrari. La pel·lícula de Polanski parla de la impossibilitat d’escapar-se de l’instint maternal, i jo volia dir l’oposat: que no és un instint, sinó una construcció social», explica Garza Cervera. Aquesta necessitat de buscar enfocaments renovats i més connectats amb el present (potser ‘Titane’, de Julia Ducournau, sigui l’exemple més radical) explicaria l’abundància de pel·lícules en les quals estar embarassada fa moltíssima por.