Dansa i gènere
Israel Glaván presenta ‘El amor brujo’ al Mercat Flors
El bailaor es transforma en dona per interpretar l’obra de Falla que connecta amb ‘À vue’, una obra de Brigitte Seth i Roser Montllor
Per interpretar ‘El amor brujo’ de Falla, l’inclassificable bailaor Israel Galván es transforma en dona. Pensant en la seva mare, es col·loca una perruca rossa, una faldilla negra i es manté clavat a una cadira de la qual no se separa en tota l’obra. La transformació del cos també és protagonista en ‘À vue’, una obra de Brigitte Seth, actriu de teatre, i Roser Montllor, ballarina, de la companyia Toujours ‘après minuit’. L’obra és un cant a la diversitat i al replantejament dels rols de gènere. Tant l’espectacle de Galván, del 13 al 14 d’aquest mes a la sala Maria Aurèlia Capmany com ‘À vue’, del 15 i 16 a la sala Ovidi Montllor ampliaran la visió sobre el gènere i la identitat. «Deixem lloc a la imaginació. ¿Estem segurs de ser vius?», diu Montllor. «A les nostres obres cada vegada és més recurrent la següent pregunta: Penso això perquè jo vull o perquè és el que he de pensar? ¿Fins a quin punt estic influïda o soc lliure a l’hora de pensar?», afegeix Seth.
Gènere i identitat
El dubte sempre ha sigut un motor en els seus espectacles. Posar en dubte idees assumides ha sigut una manera d’enfrontar-se al món, a la realitat que ens envolta. La identitat, el sentit de pertinença, les interpel·la. El seu discurs va més enllà de l’escenari, com demostra la sèrie de tallers que van organitzar amb dones del Poblenou fa poc. «Ens agrada alternar mons. És molt fort un dia estar al Chaillot de París i al següent trobar-te amb una varietat de dones que s’han apuntat als teus tallers», recorda Seth.
‘El amor brujo’ de Galván sorgeix d’una reinterpretació de la música de Manuel de Falla. Va més enllà de com l’ha viscut en el si de la seva família i com l’han ballat els seus mestres, com Mario Maya. La seva versió parteix de la visió de l’obra del japonès Kazuo Ohno, un crac de la dansa butoh. «M’acosto a ‘El amor brujo’ a través de la mutació que en va fer Ohno», comenta Galván, que també aprofita les parts de l’obra que el compositor va rebutjar arran de les crítiques rebudes després de l’estrena d’aquest ballet gitano a Madrid el 1915.
«Amb el vestuari i la perruca em converteixo en dona i això em fa ballar d’una altra manera»
‘El amor brujo’ es va estrenar amb Pastora Imperio. Després el compositor la va retocar i la va presentar amb una nova versió interpretada per Antonia Mercé ‘La Argentina’. Aquest viatge del fracàs cap a l’èxit nodreix la proposta de Galván. «Les fallades de Falla apareixen en la segona part de l’espectacle», comenta. «Demanem permís a la família del compositor per poder incloure’ls», recorda. En aquesta obra balla diferent per dos motius. Primer perquè es transforma en dona intentant emular la seva mare. «Intento apropiar-me de l’energia de la dona», confessa. «No és que vulgui ballar com una dona, és que, amb el vestuari i la perruca, em converteixo en dona i això em fa ballar d’una altra manera». Segon, perquè per fer el més difícil encara es passa tot l’espectacle assegut.
Galván oferirà l’espectacle, ja vist en la Quinzena de Dansa Metropolitana, del 13 al 14 d’octubre a la Sala MAC del Mercat amb David Lagos (cant), Alejandro Rojas-Marcos (piano) i Afredo Lagos (guitarra). I, després, del 15 al 16 s’hi unirà de nou al seu bessó artístic, Niño de Elche a ‘Mellizo doble’. Es tracta d’un espectacle que fan mà a mà. «És un ‘pas de deux’ que beu de la tradició flamenca de la qual tots dos provenim».
Connecta amb Paco –Francisco Contreras, nom real del Niño de Elche– per la seva valentia. «El Paco és una persona sense por, per això som bessons». Des de l’estrena al Japó no han canviat res. «Aquest espectacle que vam muntar a l’avió que ens portava al Japó ens ha sortit quadrat, així que no hem canviat res. No improvisem».
