Luz Gabás guanya el Planeta en una gala plàcida i sense sorpreses

Luz Gabás guanyadora i Cristina Campos finalista. Planeta plàcid com no n’hi ha d'altre, el del 2022. Potser per compensar les suspicàcies provocades l’any passat per l’espectacular revelació de qui era en realitat Carmen Mola (tres homes: Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero). La setanta-unena edició del premi s’ha dirigit aquesta vegada a dues escriptores de la casa amb provada solvència comercial. Així que res d’establir cap competència amb Random House o emportar-se algun dels seus autors més desitjats com va passar en el passat amb Javier Cercas i Manuel Vilas. 

En aquest cas, les guanyadores són dues dones, sense el menor secret darrere. La decisió està en clara sintonia amb les paraules de Luis Eslava Galán, portaveu del jurat, que divendres passat apuntaven que la clau aquest any era l’empoderament de la dona, per allò que els autors i les autores solen recollir en les seves històries l’aire dels temps i aquests bufen clarament en femení. I tot i que l’empoderament anunciat es referia més aviat al leitmotiv de les temàtiques de les novel·les presentades a concurs, es podria dir que s’ha complert també respecte a l’autoria.

Narració històrica

La novel·la que s’emporta a casa un milió d’euros està firmada per l’escriptora d’Osca Luz Gabás. És una narració històrica titulada ‘Lejos de Luisiana’, amb un escenari exòtic i aventurer com a marc en una trama romàntica, com a ella li agraden des que es va donar a conèixer amb la popular ‘Palmeres en la neu’, aquella història tòrrida que va ajudar a posar la Guinea espanyola al mapa de la nostra escarransida literatura colonial i més tard es va convertir en pel·lícula amb els bells Mario Casas i Adriana Ugarte com a protagonistes. En aquella novel·la, l’autora de Montsó va utilitzar amb molta imaginació la història del seu pare que amb tan sols 24 anys va emigrar a Fernando Poo en els anys 50 per treballar en una plantació de cacau.

Vocació colonial

La novel·la guanyadora segueix la vocació colonial que tant interessa a l’autora, des d’una perspectiva realment original. No és un període excessivament conegut de la nostra història. Transcorre al segle XVIII en l’encara colònia francesa de Louisiana, a punt de passar a domini espanyol el 1763, i ha sigut concebuda com una narració coral, una epopeia colonitzadora que es construeix sobre un entramat de lluites i interessos entre el Regne Unit, França i una ja decadent metròpoli espanyola. A aquests agents històrics que cal afegir la presència de les poblacions índies autòctones que situen com a aliades d’un o altre bàndol. Naturalment, no pot faltar una història d’amor. En aquest cas, la que s’estableix entre el fill d’un cap d’una de les tribus i una ciutadana francesa. «És una història d’amor en temps convulsos amb un tema que m’apassiona, que és la tensió entre la passió i la raó», va explicar la guanyadora visiblement emocionada al recollir el premi de mans de la vicepresidenta Yolanda Díaz. «És una novel·la sobre l’esforç i la fortalesa. Vaig escriure aquesta novel·la durant la pandèmia i durant tres anys difícils de la meva vida personal».

La novel·la que ha donat el Planeta a Gabás, serà la cinquena de la seva trajectòria, després de ‘Palmeres a la neu’, ‘Regreso a tu piel’, ‘Como fuego en el hielo’ i ‘El latido de la tierra’. Llicenciada en filologia anglesa, l’autora va viure un temps a Califòrnia i durant molts anys ha compaginat la docència amb la publicació d’articles, traduccions i investigació literària.

El 2007, Gabás va prendre la decisió d’anar-se’n a viure a un poblet d’alta muntanya a la Vall de Benasc, la terra del seu marit i de la seva família paterna. Allà escriu, es cuida de l’hort i dels seus animals però sobretot cultiva una enorme tranquil·litat que l’ajuda a tancar-se en les seves ficcions. Abans d’entregar-se totalment a aquesta pau d’esperit es va dedicar un temps a la política i va arribar a ser alcaldessa de Benasc pel Partit Popular entre el 2011 i el 2015. El 2012 va publicar la seva primera novel·la, que havia escrit anys enrere, i l’èxit va ratificar la seva decisió de dedicar-se íntegrament a l’escriptura complert el seu mandat municipal. Des d’aleshores no s’ha mogut d’aquesta vocació i s’ha convertit en una gran defensora del moviment neorural, convicció que s’ha filtrat en novel·les com ‘El latido de la tierra’.

‘Historias de mujeres casadas’ és el títol de la novel·la finalista firmada per Cristina Campos. La barcelonina, parella del realitzador Jaume Balagueró, té una àmplia experiència com a directora de càsting de sèries de televisió i llargmetratges de cine. El 2016, a poc a poc i sense gaire soroll publicitari, la seva primera novel·la, ‘Pa de llimona amb llavors de rosella’, va tenir una excel·lent recepció a les llibreries. I igual com ‘Palmeres en la neu’, també va tenir adaptació cinematogràfica, no ja per part de la seva parella, sinó del realitzador Benito Zambrano.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La novel·la finalista, que obté 200.000 euros, és una història contemporània sobre un grup de tres amigues que comencen a sentir el pes de la rutina matrimonial i comparteixen entre si les seves inquietuds i preocupacions. Ha sigut definida com una espècie de tractat sociològic de la dificultat de les relacions de parella en aquesta societat canviant. «És una història de la infelicitat femenina i de la seva capacitat de separar el sexe de l’amor», ha explicat Campos.

El jurat del premi ha estat integrat pels veterans escriptors José Manuel Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i la directora editorial de Planeta, Belén Lopez, com a secretària.