Frankfurt intentarà catapultar de nou la literatura espanyola

En les jornades sobre l’estat de la traducció que es van realitzar en les recents Converses Formentor de Las Palmas de Gran Canaria, el setembre passat, es van assenyalar algunes dades significatives sobre la presència de les obres procedents de l’espanyol en el món editorial. Per exemple, que a França, el país que més tradueix de l’espanyol, els llibres traduïts d’aquest idioma suposen un 3%. Aquí cal precisar que en aquest percentatge s’inclouen els potents escriptors llatinoamericans a qui en general, l’edició europea, presta més atenció que a l’espanyola. Aquesta dada situa l’espanyol en el cinquè lloc dels idiomes més traduïts en el món, cosa que suposa un retrocés en l’escalafó. I en aquelles mateixes jornades, la traductora i periodista austríaca Margit Knapp va constatar la pèrdua de pes que la literatura espanyola ha patit al mercat alemany: «En els últims 25 anys hem descobert molts més autors italians i francesos que espanyols». És allà on ha decidit atacar directament i amb força el desembarcament espanyol a Frankfurt.

Missions bilaterals

«La presència espanyola a la fira –assegura la directora general del Llibre, María José Gálvez–, no s’esgota en els beneficis econòmics que ens pugui aportar. Hem treballat amb editors, agents i periodistes culturals i amb les missions bilaterals que han portat editors alemanys a Espanya i viceversa i hem ampliat aquest intercanvi a les llibreries i la distribució. La idea és traslladar aquest model a altres països».

El programa de la fira inclou un atapeït programa de 50 taules rodones, diverses exposicions d’art contemporani i actuacions teatrals, de dansa i musicals, entre les quals destaca la presència d’El Niño de Elche o Silvia Pérez Cruz. Gran part d’aquesta cultura estesa vol fer honor a l’enèrgic lema de la presència espanyola: «Creativitat desbordant». I és per això que la representació artística presentada té un fort accent de modernitat i cultura no oficial.

És sabut que el recentment mort Javier Marías –la Buchmesse li retrà homenatge– era un dels autors més sol·licitats de les llibreries alemanyes. Al seu costat hi ha Eduardo Mendoza, Almudena Grandes, Carlos Ruiz Zafón, Enrique Vila-Matas, Arturo Pérez Reverte, Jaume Cabré i Fernando Aramburu –que viu a Alemanya i apareix freqüentment en els mitjans del país–. El que es busca ara és renovar els catàlegs amb nous noms que s’han incorporat recentment o trobaran la manera de fer-ho en els pròxims anys. Són noms com Cristina Morales, Katixa Agirre, Aroa Moreno Durán, Irene Solà, Anna Balbona o Miqui Otero.

Cireres en comptes de toros

Necessàriament editors i lectors s’adonaran de la gran diferència entre l’edició del 91 –que va servir per donar una necessària pàtina de modernitat a una cultura que no es percebia així– i el panorama actual. En aquella ocasió Alfredo Arribas va recrear el recinte d’una plaça de toros amb alber rescatat d’una plaça de toros. A l’actual pavelló espanyol de 2000 m² s’ha descartat el tòpic exòtic i s’ha optat per un concepte pres de Carmen Martín Gaite, la teoria de les cireres, que mostrarà a les parets del recinte un hipertext visual que, a la manera en què s’entrellacen les cireres, vincularà paraules, llengües i relats que es vagin traduint en les jornades.

El panorama editorial de passat també és significativament diferent. En aquells temps d’excitació preolímpica ni el grup Planeta tenia el múscul que mostra avui. Ni Grijalbo Mondadori era a prop del poder que té actualment Penguin Random House. I sens dubte no havien aparegut les petites editorials, en un número pròxim a 450, que avui componen una biobliodiversitat sense parió en països tan civilitzats com França o la Gran Bretanya. «Molts d’aquests segells –valora Daniel Fernández, president de la Federació del Gremi d’Editors d’Espanya– han convertit la nostra edició en una forma d’activisme cultural en un moment de relativa bona salut editorial». El mateix Fernández ha vist com malgrat la irrupció de les noves tecnologies el llibre tal com el coneixíem no sembla que hagi de ser substituït per altres suports.

Pluralitat de llengües

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

També pretén presumir el Ministeri de Cultura de diversitat idiomàtica –ja que en el 91 va ser tot just testimonial– ja que en aquestes jornades seran presents les tres llengües oficials, català, eusquera i gallec, a més del bable o el romaní.

 I sens dubte, malgrat la forta empenta que va suposar el 91, aquest 22 haurà de tornar a redreçar el terreny si no perdut, més aviat no guanyat al ritme que manteníem llavors. «L’idioma espanyol és el nostre petroli –compara Fernández– i no hem sabut recolzar-lo i sostenir-lo seriosament, perquè existeix un desconeixement objectiu de la literatura espanyola al món. Adverteix de com destaca que amb la quantitat enorme d’estudiants d’espanyol en diferents països del món, la literatura i en concret l’espanyola no tingui el nombre de traduccions d'acord amb la seva presència al món. «Per resoldre això –diu– necessitem polítiques públiques més decidides. L’Instituto Cervantes fa la seva feina, però necessitaríem més aules i classes de literatura que fomentin l’atracció d’autors espanyols al món». A aquesta tasca cal afegir el programa PERTE per a la recuperació de la llengua, amb fons de la Unió Europea, uns 1.100 milions d’euros, que també està treballant en aquest sentit, amb Cristina Gallach al capdavant.  Quan passin els fastos de Frankfurt caldrà fer balanç.