«Em van dir puta i bruixa»: 30 anys de ‘Sex’, el llibre eròtic de Madonna

 

Publicat vint-i-quatre hores més tard que Erotica, el seu cinquè LP d’estudi, Sex incloïa imatges preses pel fotògraf Steven Meisel a Miami i Nova York, diversos poemes i un grapat de relats sexuals. En la introducció, Madonna deixava clar que tot el contingut dins d’aquelles 128 pàgines era una mera fantasia de Dita, l’àlter ego que va abraçar en homenatge a l’actriu alemanya Dita Parlo. De res va servir l’advertència.

 

Pocs van entendre que l’estrella femenina més gran del moment exhibís sense embuts el seu cos despullat, adoptés l’estètica BDSM i es deixés retratar en suggerents posats acompanyada tant d’homes com de dones. Tampoc, que celebritats de la talla de Naomi Campbell, Udo Kier, Isabella Rosellini o Vanilla Ice, entre d’altres, es prestessin a col·laborar en el projecte. Fins i tot tractant-se d’instantànies pujades de to, que no pornogràfiques, l’opinió pública ràpid va dictar sentència: Madonna, aquesta vegada, havia anat massa lluny.

Avui dia, un treball d’aquesta índole no generaria tanta repercussió. Tanmateix, al començament dels noranta, el sexe continuava sent un enorme tabú. Sobretot, des que el 1981 van aparèixer els primers casos del VIH als Estats Units i part de la societat va estigmatitzar i va discriminar la comunitat LGTBI+. «No vaig per aquí dient que tothom hauria de cardar més. No es tracta d’això. La qüestió és que et sentis a gust amb tu mateix i amb el que vulguis fer. Ja sigui estar amb un altre home. Estar amb una altra dona. Estar amb tres persones. Estar sol. Masturbar-te. El que sigui. No hauries de sentir vergonya per això. No és quantitat, és qualitat. I honestedat», va asseverar Vanity Fair dies abans que el llibre aterrés a les llibreries. «Per a res vull escandalitzar la gent. El que pretenc és obrir les seves ments i fer que vegin la sexualitat d’una altra manera. La seva pròpia i la dels altres».

 

Lamentablement, no ho va aconseguir. «Recordo haver sigut protagonista dels titulars de tots els diaris i revistes. Tot el que llegia sobre mi era condemnatori. Em van dir puta i bruixa. Un titular em va comparar amb Satanàs. Espera un minut, ¿potser Prince no va per aquí amb mitges de reixeta, talons alts, els llavis pintats i el cul a l’aire? Sí, ho feia, però ell era un home. Aquesta va ser la primera vegada que vaig comprendre que les dones no tenen la mateixa llibertat que els homes», va verbalitzar en l’entrega de premis Billboard Women In Music al ser nomenada la Dona de l’Any el 2016. I va afegir: «Camille Paglia, la famosa escriptora feminista, va dir que jo feia retrocedir les dones a l’exposar-me sexualment. Vaig pensar: ‘Si ets feminista, no tens sexualitat, la negues’. I em vaig dir: ‘Què et fotin. Soc una feminista diferent, soc una mala feminista’».

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

Malgrat les males crítiques, i de prohibir-se a Irlanda o el Japó, Sex va despatxar 1.500.000 unitats i va encapçalar la llista de best sellers de ‘The New York Times’. Tot i que hi va haver un gran damnificat: Erotica només va vendre sis milions de còpies, una xifra molt per sota dels 15 milions de Like a Prayer o els 30 del recopilatori The Immaculate Collection. Quan el periodista Paul Du Noyer, de Q Magazine, li va preguntar el 1994 quina era la decepció més gran de la seva trajectòria musical, la seva resposta va ser: «El fet que el meu àlbum Erotica es passés per alt a causa de tot l’assumpte del llibre Sex. Es va perdre enmig de tot això. Crec que hi ha algunes cançons brillants en aquest àlbum i la gent no li va donar una oportunitat».

Amb l’objectiu de guanyar-se novament el favor del públic, en els anys venidors es va veure obligada a mostrar una imatge molt més casta: en aquest context s’emmarca Bedtime Stories, el musical Evita o l’aclamat Ray of Light, que va marcar la seva redempció definitiva el 1998. Ara bé, vist en perspectiva, l’esdevingut el 1992 –el binomi Sex/Erotica– i el 1993 –quan es va estrenar en els cines el ‘thriller’ eròtic El cuerpo del delito– continua vigent. Prova d’això és que, als seus 64 anys, són molts que es burlen d’ella per continuar explotant el seu costat més sexual. La batalla de Madonna encara no ha acabat.