És hora que prenguem Taylor Swift molt més seriosament

Humiliació fallida

En els MTV Video Music Awards del 2009, al recollir el premi al millor vídeo femení de l’any per ‘You Belong with Me’, Kanye West va irrompre a l’escenari afirmant que el guardó el mereixia Beyoncé per ‘Single Ladies (Put a Ring on It)’. Malgrat les seves disculpes posteriors, el culebró va tornar a revifar-se, el febrer del 2016, quan el raper va treure un tema anomenat ‘Famous’, que incloïa aquesta frase: «Sento que Taylor i jo encara podríem tenir sexe. ¿Per què? Jo vaig fer famosa aquesta puta». És clar, ni a la cantant ni al seu equip els va fer gens de gràcia.

El juny d’aquell any, Kim Kardashian va sortir en defensa del seu llavors marit afirmant en la revista ‘GQ’ que ell l’havia contactat per telèfon perquè autoritzés la lletra; al mes següent, va escriure un tuit qualificant-la de serp i va compartir a Snapchat un fragment d’aquesta trucada. Swift va desaparèixer del mapa, però l’agost del 2017 va referenciar l’incident –amb serp inclosa– enl videoclip de ‘Look What You Made Me Do’, el primer avançament de l’LP ‘Reputation’. No seria fins al 21 de març del 2020 que, gràcies a un vídeo filtrat en la xarxa, es confirmaria la mentida: en la versió sense editar de la seva conversa, West mai li va dir que la titllaria de ‘puta’ o que s’atribuiria el mèrit de la seva fama. Caso tancat.

Feminista i anti-Trump

El 2012, quan ‘The Daily Beast’ li va preguntar si era feminista, va contestar: «Realment no penso en les coses com nois contra noies. Mai ho he fet. Em van criar uns pares que em van fer pensar que, si treballes tan dur com els nois, pots arribar lluny en la vida». Tanmateix, després de consolidar la seva amistat amb Lena Dunham, el seu discurs va canviar un parell d’anys més tard. «Quan era adolescent, no entenia que dir que ets feminista és simplement dir que esperes que les dones i els homes tinguin els mateixos drets i les mateixes oportunitats. El que em semblava, per la manera en què s’expressava en la cultura i la societat, era que odiaves els homes. Ara, moltes noies han tingut un despertament feminista perquè entenen el que significa la paraula», va declarar al respecte en ‘The Guardian’.

Així mateix, com a l’inici de la seva carrera es negava a fer declaracions polítiques, els mitjans van donar per descomptat que era una simpatitzant del Partit Republicà. Res més lluny de la realitat. El 7 d’octubre del 2018, un mes abans de les eleccions legislatives, va publicar a Instagram un missatge contra la senadora Marsha Blackburn de Tennessee, l’estat on resideix: «Crec en la lluita pels drets LGTBIQ i que qualsevol forma de discriminació basada en l’orientació sexual o el gènere és incorrecta. El racisme sistèmic que encara veiem en aquest país cap a la gent de color és aterridor, malaltís i prevalent. No puc votar algú que no estigui disposat a lluitar per la dignitat de tots els nord-americans, sense importar el color de la seva pell, el seu gènere o a qui estimen». Malgrat la victòria de la republicana, Swift a la fi es va pronunciar.

View this post on Instagram

A post shared by Taylor Swift (@taylorswift)

Una veu contra l’assetjament

El 2 de juny del 2013, minuts abans d’actuar a Denver, el ‘dj’ i locutor de ràdio David Mueller –de 51 anys– i la seva dona van conèixer la cantant en un ‘meet and greet’. Els tres es van fer una foto junts, però en la imatge podia apreciar-se com ell va aprofitar aquells segons per grapejar el cul de la jove. Dos dies després de l’incident, la seva mare, l’Andrea, i un dels seus representants, Frank Bell, van fer arribar la instantània a l’emissora de ràdio local en la qual treballava, KYGO-FM, per informar-los del succeït. Al ser acomiadat, el setembre del 2015 va interposar una denúncia contra l’artista i li exigia tres milions de dòlars per danys i pèrdues d’ingressos. Al mes, ella va contraatacar demandant-lo per assetjament sexual.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En el judici, celebrat l’agost del 2017, la defensa de Mueller va ressaltar que Swift estava somrient mentre ocorrien els fets i que no li va recriminar res. Finalment, la justícia va donar la raó a l’autora de ‘Shake It Off’ i el locutor va haver d’abonar la simbòlica compensació d’un dòlar que li havia demanat. «Aquest dia, fa un any, va ser el dia en què el jurat es va posar al meu costat i em va dir que em creien. Només volia dir que tenim molt, molt camí per recórrer i que us estic molt agraïda per estar allà durant aquest moment realment horrible de la meva vida», va asseverar el 2018, emocionada, durant un concert a Tampa.

Vetllant pel seu llegat

Big Machine Records, la discogràfica que la va fitxar amb només 14 anys, va ser comprada el juny del 2019 per Ithaca Holdings, la companyia d’inversions i entreteniment fundada per Scooter Braun. A causa d’això, els màsters dels seus primers sis LP –els que van del seu disc homònim, del 2016, fins a ‘Reputation’, el 2017– li van deixar de pertànyer. Tot i que això no va ser el pitjor: Braun, el nou propietari de les gravacions, aleshores era el mànager de Kanye West, el principal seu enemic. ¿Què va fer Taylor per remeiar la situació? Sota l’empara d’Universal - Republic Records, el seu segell des del 2018, es va proposar regravar la totalitat d’aquells sis àlbums. Així ho va anunciar, l’agost del 2019, en el programa ‘Good Morning America’: «El meu contracte diu que a partir del novembre del 2020 puc gravar-los de nou. Estic molt emocionada per això. Crec que els artistes mereixen ser amos del seu treball». Fins ara, ha fet el mateix amb ‘Fearless’ i ‘Red’.