Tinc una sala de concerts i tinc por dels veïns

Taro va obrir el 2019 com a bar musical (fins a les tres de la matinada), on abans hi havia el Koitton Club, mateixa llicència i mateix local. Poc va poder fer abans d’haver d’abaixar la persiana per la pandèmia. En el breu temps transcorregut des de la tornada a l’activitat s’ha llaurat un nom com a escenari assenyalat per a noves bandes elèctriques i de sessions de discjòqueis pop.

Espada de Dàmocles

«L’amor per la música i, diguem, una ‘responsabilitat cultural’ van ser la nostra motivació per començar», diu Comas. El dia a dia l’ha «minat anímicament». Resum del dia a dia: por que un veí denunciï. No per soroll de la sala, no n’hi ha, és un lloc en condicions, sinó per enrenou a l’exterior i voltants. Encara no ha passat però és una espasa de Dàmocles temuda per les seves conseqüències imprevisibles si no estàs forrat per pagar advocats.

Taro abona quatre nòmines: les de dues persones de barra; la de Comas, que s’ocupa de la resta (des de contractar els artistes fins a portar el so i els llums de les actuacions), i la d’un ‘pacificador’ extramurs, llegeixi’s «no us quedeu aquí a fumar, aneu tirant a un altre lloc» i així. Com un «dispersin-se» educat i sense autoritat, que al cap i a la fi és la via pública. «El 25% de la nostra plantilla es dedica a evitar queixes dels veïns», resumeix Comas.

Notícies relacionades

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

Califato 3/4 sedueix amb el seu folklore arribat del futur

¿Que hi ha un botellon en alguna de les places pròximes a Taro? Comas va i fa fotos per enviar-les als veïns: jo no he sigut. Fins i tot, i sona com que li va fer mal fer-ho, ha avisat la policia de botellons pròxims. L’esmentat desfici. Taro tenia previst fer vacances a l’agost, però les va fer també el juliol per evitar embolics en època de finestres obertes. «Crec que després del silenci sepulcral de la pandèmia la gent és massa susceptible amb el soroll», considera Comas.

Rocksound i Monasterio

Taro existeix perquè va comprar una llicència ja existent. «En la majoria dels districtes de Barcelona és impossible aconseguir una llicència nova», diu Lluís Torrents, president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc). Recentment han desaparegut al districte de Sant Martí les sales Rocksound i Monasterio. Per motius inapel·lables: la primera estava condemnada abans o després a la demolició per pla urbanístic i la segona disfrutava d’una concessió municipal al Port Olímpic que es va extingir. Però eren dues sales importants de foment de la música de base i l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) va intercedir per intentar traslladar les llicències a un altre espai. No hi va haver manera.