20 títols recomanats de l’In-Edit 20

Will Lovelace, Dylan Southern. En l’alba del nou mil·lenni, un grapat de bandes encapçalades per The Strokes, Yeah Yeah Yeahs, Interpol i LCD Soundsystem escenifiquen des de Nova York l’enèsim renaixement del rock and roll mentre s’enfonsen les Torres Bessones i la indústria discogràfica comença a mostrar símptomes de col·lapse. Un homenatge immersiu a una generació truncada servit amb aclaparador material d’arxiu. (Dijous 27, 20.30 h / dilluns 31, 21.30 h)

Fernando León de Aranoa. La càmera còmplice de León de Aranoa segueix Joaquín Sabina durant 13 anys per oferir un retrat íntim del cantautor d’Úbeda que renuncia a l’ordre cronològic i la coherència argumental i prefereix prioritzar el verb torrencial (i sovint contradictori) del seu protagonista. Un tiberi de paraules, gestos i mirades per als molt sabinistes que a mesura que avança el metratge va adquirint el to d’un testament vital. (Divendres 28, 19 h) 

Rita Baghdadi. Aquest documental libanès té molts números per convertir-se en la cinta més inspiradora d’aquesta edició de l’In-Edit. El protagonitzen Lilas Mayassi i Shery Bechara, dos guitarristes i compositores, que, després de conèixer-se el 2015 en una protesta antigovernamental a Beirut, van formar Slave to Sirens, el primer grup de thrash metall exclusivament femení de l’Orient Mitjà. Dir que no ho han tingut fàcil és fer molt curt. (Divendres 28, 21 h / dimecres 2, 16.30 h)

Bob Smeaton. Quan parlem d’un grup en plenitud de les seves facultats parlem d’això: els Creedence Clearwater Revival l’abril del 1970 (poc abans d’entrar a gravar ‘Cosmo’s Factory’) sobre l’escenari de la sala de concerts més emblemàtica de Londres. La gloriosa gravació, amb imatges i so restaurats, s’acompanya d’un recorregut per la carrera del grup californià amb abundants imatges inèdites i narració de Jeff Bridges. (Dissabte 29, 16.15 h / divendres 4, 17 h)

Claudia Arribas, Violeta Octavio, Carlos Juan Martínez. Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio, rapers condemnats a causa de les seves lletres, es converteixen en els rostres més visibles de la persecució que pateixen a l’Estat espanyol els dissidents que utilitzen la música (i, de manera molt específica, el rap) com a arma de combat. Un contundent al·legat per la llibertat d’expressió en què participen Albert Pla, Nacho Vegas, Ana Tijoux i Za!, entre d’altres. (Dissabte 29, 18.45 h / dijous 3, 18.45 h)

Mirissa Neff. El grup de punk-rock sud-africà National Wake no necessitava obrir la boca ni tocar una sola nota per resultar subversiu. La mera existència d’una banda multiracial en els anys més durs de l’‘apartheid’ constituïa una revolució en si mateixa. La croada musical i antifeixista de National Wake va durar tot just tres anys, però va quedar documentada en abundants gravacions a Super 8 que aquí es recullen en tota la seva efervescent cruesa. (Dissabte 29, 21.15 h / divendres 4, 21.30 h)

Alessandro Melazzini. Hi va haver una època en què les discoteques de tot Europa es van rendir al futurisme mediterrani, els ritmes sintètics, les melodies addictives i l’anglès macarrònic d’una música de ball nascuda a Itàlia que va rebre un nou impuls a Alemanya (¡Moroder!) i va acabar influint en el house de Chicago. De Righeira i La Bionda a Daft Punk, l’italodisc, nascut amb l’estigma del bastard, ha envellit amb inesperada dignitat. (Dissabte 29, 22 h / dijous 3, 19 h)

Alain Gomis. El 1969, Thelonious Monk va concedir una entrevista a un programa de televisió francès abans d’un concert a París. Molts anys després, el documentalista Alain Gomis troba imatges inèdites d’aquella aparició del llegendari pianista i, a partir d’aquest material, construeix una pel·lícula que mostra Monk com poques vegades se l’ha vist, enfrontat cara a cara amb els estereotips i malentesos que s’han construït al seu voltant. (Diumenge 30, 17 h / dissabte 5, 21.45 h)

Ivar Murd. La història de com una estrella del jazz-pop estonià durant l’època soviètica i el seu fill Uku formen un duo i, després de passar una temporada a Suècia, intenten fer carrera a Los Angeles amb cançons de funk-pop pujades de to. L’ensorrament de l’URSS, aventures empresarials que acaben malament, la malaltia i la mort posen el teló de fons a una psicotrònica odissea musical que promet ser la raresa més fascinant d’aquesta edició. (Diumenge 30, 18.30 h / dijous 3, 21.30 h)

Danny Garcia. Abans que el CBGB obrís les portes a l’elit del punk novaiorquès, l’avantguarda musical de la ciutat es refugiava en el Max’s Kansas City, un local cèlebre per les baralles, les drogues, la sensació de perill i uns lavabos indescriptibles. I per la música, és clar. El barceloní Danny Garcia repassa la història del llegendari club amb un arsenal d’entrevistes a il·lustres assidus i contundents imatges d’època.  (Diumenge 30, 18.45 h / divendres 4, 17 h)

Lulu Martorell. Recorrent a un grapat de vídeos domèstics, gravacions d’àudio, imatges de concerts i entrevistes sicalíptiques, Martorell factura un collage gamberro per reivindicar els set anys de febril trajectòria d’Els Surfing Sirles, enyorat grup de punk-rock il·lustrat i psicogaratger dissolt el 2013 després de la sobtada mort del guitarrista Uri Caballero. ¿És possible fer pogos en una sala de cine? La resposta, a l’In-Edit. (Dilluns 31, 19 h)

Oeke Hoogendijk. No només de música popular viu l’In-Edit. Karlheiz Stockhausen va invertir 26 anys a escriure el cicle operístic ‘Licht’, un desmesurat monument musical (i un fenomenal acte de megalomania) que ningú es va atrevir a portar a escena en vida del seu autor. La primera representació íntegra de l’òpera, el 2019, serveix de pretext per repassar el complexíssim univers del compositor alemany amb testimonis de membres del seu entorn personal. (Dilluns 31, 21 h / diumenge 6, 16.30 h) 

Sabaah Folayan. XXXTentacion era el nom artístic de Jahseh Onfroy, un exitós raper, cantant i compositor de Florida que va morir assassinat als 20 anys després d’una convulsa adolescència jalonada pels problemes amb la justícia, els escàndols, la violència, les addiccions i els trastorns de salut mental. La pel·lícula repassa la seva curta vida i explora el seu llegat a través d’imatges inèdites i nombrosos testimonis de familiars, amics i col·legues. (Dilluns 31, 21.45 h / dissabte 5, 18 h)

Don Argott, Demian Fenton.  Llegenda del heavy metal i posseïdor d’una de les veus més reconeixibles del gènere, Ronnie James Dio va iniciar la seva carrera com a trompetista i cantant de doo-wop als anys 50. El camí que va des d’allà fins a l’Olimp metaler queda documentat en aquesta pel·lícula que se les empesca per oferir un retrat entranyable de l’artista, mort el 2010, sense renunciar a les tones d’èpica que mereix el personatge. (Dimarts 1, 19 h / dissabte 5, 19 h)

Mark James. Studio 17 era el nom de l’estudi que Vincent Chin i Miss Pat van construir just a sobre de la seva botiga de discos, Randy’s Records, al centre de Kingston. Allà es van gravar incontestables himnes de l’era daurada del reggae, com el ‘Trenchtown Rock’ de The Wailers. La pel·lícula explica la història a partir de la troballa, en un magatzem, d’un munt de valuoses cintes que havien quedat abandonades quan els Chin es van mudar als EUA. (Dimarts 1, 18.45 h / dissabte 5, 19.15 h)

Michael P. Aust, Tessa Knapp. El carismàtic Irmin Schmidt, cofundador del grup alemany CAN, repassa la seva irrepetible trajectòria, des dels dies d’infància com a fill d’un miltant nazi i l’aprenentatge clàssic amb lluminàries de la talla de Stockhausen i Ligeti fins a la seva recent afició per la música electrònica de ball i la seva passió per la cuina, passant, és clar, pels anys de desfasament i ‘krautrock’ i el seu treball per a bandes sonores i òperes. (Dimecres 2, 21 h / divendres 4, 19.15 h)

Álvaro Longoria. Arquetípic relat d’auge i caiguda, amb les seves generoses dosis d’excessos de tot tipus, les seves cançons imbatibles i el seu infaust informe de baixes, la història de Tequila –aquest improbable encreuament de ‘boy band’ i grup rocker d’estirp stoniana que va posar Espanya potes enlaire en els anys de la Transició– és també la d’un país que va arribar tard al rock and roll i a la democràcia i no va acabar d’assimilar bé ni una cosa ni l’altra. (Dijous 3, 19 h / diumenge 6, 21 h)

Hugo Pérez. Utilitzant la música d’Omara Portuondo com a fil conductor, la pel·lícula fa una insòlita aproximació a la ‘nòvia del filin’ i mira d’anar fent caure les múltiples barreres que la cantant cubana ha erigit al llarg de set dècades de carrera a fi de protegir la seva intimitat i el seu passat. La nonagenària diva de Buena Vista Social Club viatjarà a Barcelona per presentar el film i no es descarta alguna sorpresa. Queden avisats. (Dijous 3, 21 h / diumenge 6, 16.45 h)

Marcos Cabotá. Després de fer-se un nom com a enginyer de so treballant per a titans com Count Basie, Duke Ellington, Sarah Vaughan i els Four Seasons, entre d’altres, Bruce Swedien va ser reclutat per Quincy Jones per salvar les sessions de gravació del sisè elapé en solitari de Michael Jackson. El resultat, ‘Thriller’, va acabar sent l’àlbum més venut de la història. Aquest documental relata amb detall aquell episodi fonamental. (Divendres 4, 19 h / dissabte 5, 19 h)

Kathryn Ferguson. 30 anys després que la cantant irlandesa dinamités la seva carrera a l’estripar una foto de Joan Pau II en directe davant les càmeres del ‘Saturday Night Live’, un documental revisa l’‘expedient O’Connor’ i, a la llum del #metoo, presenta la seva protagonista com una dona avançada al seu temps i marcada per una infància traumàtica que va voler aprofitar la popularitat per compartir les seves visions polítiques. I en va pagar un preu alt. (Dissabte 5, 21 h / diumenge 6, 19 h)