’Si lo hubiera sabido’: la sèrie de Netflix sobre l’oportunitat de tornar a viure una dècada de la teva vida

Tots hem pensat en algun moment de la nostra vida que si ho haguéssim sabut, no hauríem pres tal decisió o fet alguna cosa de què després ens hem penedit. Un sentiment universal, com demostra que una guionista turca escrigués una sèrie que parteix d’aquesta premissa per explicar una història de segones oportunitats.

Però la ficció, una barreja de drama i comèdia, va topar amb les normes morals del Govern turc, que va vetar un dels personatges per ser homosexual, i Ece Yorenç, que així es diu el creador, va fer les maletes i va acabar a Netflix Espanya. Així va néixer ‘Si lo hubiera sabido’, una producció la plataforma estrena aquest divendres, 28. La protagonitzen Megan Montaner (’La caza’, Velvet Colección’, ‘Sin identidad’),Miquel Fernández (‘Apagón’, ‘Mentiras’, ‘El nudo’) i l’argentí Michel Noher (‘La unidad’).

La sèrie explica la història de l’Emma (Montaner), una dona a la trentena que va deixar els estudis per cuidar els seus bessons i que nota que la seva vida no és el que havia somiat. A sobre, les coses no van bé amb el seu marit, Nando (Fernández) –un tio que fa veure que no se n’adona del desgast i porta una vida paral·lela–, per la qual cosa acaba demanant el divorci.

Però, de sobte, hi ha un eclipsi de lluna de sang i es troba que ha retrocedit 10 anys en el temps, cosa que li ofereix l’oportunitat de viure una altra vida. I conèixer el Rubén (Noher), un atractiu i misteriós galant que completarà el triangle amorós. No obstant, l’Emma no compta amb què aquesta nova vida d’èxit professional implicarà quedar-se sense els fills. Perquè no n’haurà tingut.

Girs inesperats

Canvis de dècada, girs inesperats i transformacions contínues en la psicologia dels personatges –perquè tornaran a tenir vint anys (alguns amb la saviesa dels trenta, el somni de tothom) i perquè no saben ben bé què volen– se succeeixen al llarg d’aquests vuit capítols, en què es barregen moments de drama i d’altres de més còmics i trames d’embolics. El que demostra que es manté l’essència de la ficció turca, malgrat que la guionista espanyola Irma Correa hagi fet una adaptació a la nostra realitat, amb una preciosa ciutat de Sevilla com a decorat de fons. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Quant al fet que Yorenç es negués a tirar endavant el projecte al seu país sense la continuïtat del personatge gai, que, per cert, té una gran importància per al desenvolupament de les trames (li dona vida un emergent Eduardo Lloveras, actor d’‘Intimidad’ i ‘Smiley’), els tres actors aplaudeixen que defensés la seva història: «Ella tenia clar que havia de ser així i va dir: doncs llavors la meva sèrie no es fa aquí. I punt. No vull canviar això, perquè ho tinc molt ben bastit», afirma Fernández. «I perquè jo ho vull explicar d’aquesta manera», afegeix Montaner.

L’actor argentí, per la seva banda, incideix que, malgrat aquesta barreja d’humor i comèdia, cal fer atenció al missatge que deixa: «És una ficció que té un embolcall molt brillant, que sembla bastant lleuger, però al final descobreixes que és més profunda i té un sentit més filosòfic i vital». Els tres asseguren que, mirant enrere del que ha sigut fins ara la seva existència, no es penedeixen de res. Vist com encadenen projectes, segur que tampoc ho fan d’haver-se dedicat a la interpretació.