Una festa al Paral·lel amb Rumba All Stars i La Sra. Tomasa coronarà Culturopolis

L’escalfament de la primera edició de Culturopolis va vent en popa: gairebé 800 persones de molt variada procedència s’han inscrit per participar com assistents en les jornades internacionals sobre drets culturals que acollirà Barcelona del 16 al 19 de novembre.

La cita, coorganitzada per l’ajuntament i la xarxa europea d’agents culturals Culture Action Europe, amb el suport de l’Organització de Ciutats i Governs Locals Units (Cglu), ha presentat aquest dijous la seva pota festiva i artística. La programació sortirà al carrer dissabte, 19 de novembre, en concret a l’avinguda del Paral·lel, entre les sales municipals Paral·lel 62 i El Molino, les dues seus dels debats, les ponències i la presentació de projectes. Les actuacions de Rumba All Stars, un ‘dream team’ de la rumba catalana amb membres dels tres focus del gènere a Barcelona (el Raval, Gràcia i Hostafrancs), i de La Sra. Tomasa culminaran un matí en el qual es desplegaran activitats com un programa de televisió comunitària en directe, una zona de jocs amb materials reciclats, espectacles de dansa participativa, un ‘radioshow’ amb Marc Giró i Flavita Banana i un cercaviles per celebrar el desè aniversari del centre cívic Albareda. Atenció, informin-se al respecte perquè val la pena: també es realitzarà l’itinerari per la memòria del flamenc al Raval i al Poble Sec, un ‘hit’ impulsat per la plataforma Arnau Itinerant.

El concepte

El consistori de Barcelona va començar a desplegar el 2021 el seu pioner pla de drets culturals i recentment s’ha sabut que el Govern de la Generalitat de Catalunya estudia desplegar una llei sobre drets culturals. El concepte, vaja, està en voga, també a escala internacional, i ja gairebé no requereix glossa. Però per si de cas: «Fins ara, les polítiques culturals públiques s’han centrat a posar la cultura a l’abast dels ciutadans –va explicar Jordi Martí, el regidor del sector–. Amb el nou paradigma, el ciutadà passa de ser només receptor de cultura a ser també actor cultural. Es tracta de garantir el dret de tot el món que la seva cultura s’expressi en l’àmbit públic».

Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’ajuntament, va afegir-hi un matís rellevant: «Entitats, cooperatives, fundacions i empreses culturals també fan sovint cultura pública, no només les administracions.» I aquest teixit no és cap broma a Barcelona, va afegir. No només de l’àmbit acadèmic, sinó també d’aquesta xarxa a peu de carrer procedeixen les ponències i els projectes de bones pràctiques internacionals que es mostraran a Culturopolis.

Treball i sostenibilitat cultural, diversitats, participació i comunitats i entorns digitals són els quatre eixos entorn dels quals girarà la part de congrés de l’esdeveniment, que té l’objectiu de posar en comú coneixement.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

La relatora especial de l’Organització de les Nacions Unides per a drets culturals, Alexandra Xanthaki; la directora de polítiques culturals i desenvolupament de la Unesco, Paola Leoncini Bartoli i la directora de polítiques culturals de la Comissió Europea, Catherine Magnant, participaran en Culturopolis, que té un pressupost de 280.000 euros.

Martí va treure pit: no només el seu avançat pla de drets culturals, sinó també iniciatives recents com ‘La gata perduda’, l’òpera edificada en comandita pel Liceu i el Raval; la Biennal de Pensament o el desplegament de professionals de diferents disciplines artístiques, com professors delegats en escoles complexes, legitimen Barcelona per impulsar Culturopolis.