Una senyora de classe alta t’explica com netejar taques: l’últim fenomen editorial espanyol

Begoña Pérez Díez de los Ríos, àlies Bego, la Ordenatriz, és l’últim fenomen editorial a Espanya. A la venda des del 7 de setembre, el seu llibre Limpieza, orden y felicidad (Planeta) ha liderat la llista dels més venuts de no-ficció durant molts dies, fet que ha sorprès tant la mateixa autora com la indústria. «Era molt poc previsible», reconeixen fonts del sector. «Però al Regne Unit van tenir un fenomen semblant, Mrs. Hinch, que va vendre 160.000 exemplars en els tres primers dies i va batre rècords». Tant Hinch com la Ordenatriz venen de ser famoses a Instagram, on han creat comptes amb trucs de neteja que tenen centenars de milers de seguidors. Per sobre de totes dues hi ha la totpoderosa Marie Kondo, les obres sobre ordre a la llar de la qual han venut més d’11 milions d’exemplars arreu del món.

En el moment d’escriure aquestes línies, la Ordenatriz acumula 15.000 còpies venudes i segueix al ‘top 3’ setmanal de no-ficció. En la setmana analitzada, només la supera la psiquiatra Marian Rojas —filla del també psiquiatre Enrique Rojas—, amb Cómo hacer que te pasen cosas buenas(Planeta, 2018) i Encuentra tu persona vitamina (Planeta, 2021), dels quals s’han venut des de la seva publicació més de mig milió de còpies entre tots dos. Són normalment els fenòmens d’autoajuda els que arriben a aquestes xifres descomunals, superiors fins i tot a les dels llibres de ficció. Paz Padilla ha venut prop de 250.000 exemplars d’El humor de mi vida (Harpercollins, 2021), en què narra com va superar la mort del seu marit, i Ángel Martín va camí dels 200.000 amb Por si las voces vuelven (Planeta, 2021) un «relat en primera persona sobre el que suposa perdre’s i haver de reconstruir-se des de zero». Per comparar, la novel·la guanyadora del premi Planeta el 2021 —La bestia de Carmen Mola— és la segona més venuda en ficció i està en 235.000.

Per com evoluciona, i segons les fonts consultades, el llibre de Bego, la Ordenatriz va camí de les 50.000 còpies venudes. Costa 16 euros, de manera que l’autora ingressa 1,6 euros per exemplar (el 10% del preu, l’estàndard del mercat). Amb aquestes dades, Pérez hauria ingressat 24.000 euros en menys de dos mesos. El llibre inclou un descriptiu llistat de productes de neteja —des de la barreja de vinagre i bicarbonat fins a la laca, que funciona com a desincrustant—, un diccionari de taques (fang, sang, cera, taques de suor, greix, etc.) i un apartat sobre com netejar cada estança de la casa.

Fa dos anys, quan encara no era tan coneguda, Pérez va ser entrevistada al blog de l’Associació d’Antigues Alumnes del col·legi Montealto, el centre educatiu privat i lligat a l’Opus Dei de l’adinerat barri madrileny de Mirasierra on va estudiar. A l’esmentada entrevista, va explicar que alguna gent li havia suggerit escriure un llibre però que li semblaven «paraules grosses». Avui explica que mai s’hagués atrevit a anar sola a una editorial, però que la van contactar d’algunes i que va decidir llançar-s’hi quan, el setembre de l’any passat, li va arribar una proposta de Planeta.

«Soc un cul inquiet i veia que no podria fer-ho. A més, em semblava innecessari perquè tot el material és a Instagram. Quan em va trucar Planeta vaig pensar: potser en saben una miqueta de llibres. I així va ser», confessa. Després de les bones xifres de vendes, continua, està «al·lucinada». «No m’ho esperava gens. Però sobretot pel carinyo de la gent i l’agraïment». Això és molt important, perquè quan un és agraït no dona res per fet i viu més el present».

D’ordenar cases a treure taques

Pérez va néixer a Madrid fa 48 anys. La seva família tenia un concessionari a Ciudad Real en el qual ella va ser consellera i actualment, segons dades del Registre Mercantil revisades per aquest diari, posseeix una petita empresa de gestió del patrimoni immobiliari. Va estudiar Publicitat i Relacions Públiques i, fins que es va fer famosa, treballava a l’estudi d’arquitectura i interiorisme que té amb el seu marit. Es defineix com a «organitzadora professional» i «mare de set». El seu fill més petit té vuit anys; el més gran, vint-i-tres. Va ser al morir el seu pare quan va començar a interessar-se per l’organització, segons relata en l’únic fragment amb caires d’autoajuda del llibre. «Em va caure la casa a sobre» És un procés lent del qual me’n vaig adonar un any i escaig després. Tenia la casa desorganitzada perquè tenia la ment desorganitzada. Vaig tocar fons i vaig dir: fins aquí», diu. «Vaig voler ajudar-me a mi mateixa i va caure a les meves mans el llibre de Marie Kondo. Vaig veure que això es podia aprendre i, després, ensenyar els altres».

Després de descobrir Marie Kondo, Bego va començar a seguir Vanesa Travieso, àlies Pon Orden, una altra influencer de l’ordre i conferenciant motivacional gallega que imparteix tallers d’«organització professional». «Ella és deixebla de Marie Kondo. Va fer el seu curs d’organitzadora professional a l’estranger. A mi no m’era possible anar-me’n, però vaig veure els seus cursos i vaig dir: aquesta és la meva. Allà es donen coneixements sobre com ordenar, sobre el procés de cada client... Tot això sona nou a Espanya, però als Estats Units fa 40 anys que ho fan».

Com Marie Kondo, o com les nord-americanes que protagonitzen la sèrie The Home Edit a Netflix, Pérez es va dedicar durant un temps a organitzar cases. «Sobretot, cases de gent coneguda, que no significa amiga. La gent necessita certa confiança perquè posaran una persona a tocar les seves coses, així que el boca a boca en aquest tipus de professions va fenomenal», continua. «Pot semblar una feina innecessària, però hi ha gent a qui se li fa bola i no sap per on començar».

L’organització de cases, explica l’autora, està molt més ben pagada que la seva neteja. Mentre el salari mínim de les empleades de la llar està fixat en 7,82 euros per hora i des dels seus col·lectius han denunciat tota mena de barbàries laborals —treball en negre, sous per sota del mínim legal i ocupadors que els descompten el cost de la Seguretat Social— les «organitzadores professionals» es mouen entre els 40 i 50 euros per hora. «Es cobra fins a quatre i cinc vegades més per hora que en la neteja. «La gent es queda una miqueta escandalitzada. És complicat. El preu per hora el posa cadascú, però cal tenir en compte que som autònoms. Has de calcular quantes hores has de treballar per pagar la quota, la gasolina... També depèn de la fama. Jo abans en cobrava 40, però ara, amb la pujada de preus, està en 50», afegeix Bego.

La Ordenatriz va obrir el seu compte d’Instagram el 2019, mentre treballava com a organitzadora, però no va ser fins al confinament del 2020 que la va accelerar. «Jo tenia mil seguidors. Ens van tancar i vaig dir: em posaré a explicar trucs», continua. Bego va començar amb algunes publicacions sobre organització d’espais. El novembre d’aquell mateix any li van donar un espai setmanal a la cadena Cope titulat Del caos al orden. I tres mesos després, el gener del 2021, va dedicar aquesta intervenció radiofònica a parlar sobre taques, el contingut que la va catapultar a la fama.

«Tot el meu èxit, per dir-ho d’alguna manera, ve per les taques. La gent no sap com treure una taca i diuen: aquesta m’ho soluciona. Són trucs que he provat». Quan no són meus, ho poso. I quan em plantegen fer el llibre, em plantegen fer-ho sobre taques», explica. «Després em van demanar que hi afegís una mica d’ordre perquè la gent se sabés organitzar». Convertir-se en influencer de les taques, explica, «ha sigut meitat sort i meitat saviesa que no sabia que tenia. Jo pensava que allò del bicarbonat i el vinagre era mentida, però en la pandèmia, amb temps i paciència, vaig veure que funcionava i em vaig posar a explicar-ho. Crec que amb la pandèmia ens hem animat».

El contingut sobre neteja triomfa

Begoña Pérez no és la primera persona que crea contingut sobre neteja i taques a Espanya. Fa temps que molts mitjans de comunicació exploten aquesta veta de mercat, que, com les receptes de cuina, funciona especialment bé en cercadors i xarxes socials. «I hi ha molts comptes de TikTok i Instagram que comparteixen trucs. La majoria són netejadores, dones normalment llatines que netegen com autèntiques màquines. L’anomenat CleanTok [contingut de neteja a TikTok] no només s’ha mogut als Estats Units, també a Espanya», explica Galícia Méndez, una jove murciana que té el seu propi consultori sobre neteja. Altres comptes populars són les de Vanesa Amaro, netejadora professional a Texas que crea contingut en espanyol, i la de Carmina Vidal, netejadora professional espanyola que es va fer viral explicant com neteja casa seva.

Méndez —a qui una gran editorial va contactar per escriure un llibre sobre neteja que encara no sap si farà— va treballar durant sis anys com a netejadora en una casa. «Suposo que la diferència és que a mi els trucs me’ls han donat la meva mare i la meva àvia, que s’han dedicat tota la vida a netejar cases, i a ella la noia que netejava a casa seva i els articles de neteja d’‘OkDiario’», diu. «La neteja s’està professionalitzant, però amb un altre perfil. Per a mi, és com quan els homes van entrar en la programació o a la cuina, que li van donar el caire seriós i es va començar a cobrar decentment. És una mena de gentrificació».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tot i que a casa de la Ordenatriz és ella que actualment s’encarrega d’organitzar totes les tasques —fet que li suposa, reconeix, certa càrrega mental—, en èpoques anteriors ha tingut «ajuda». «En l’organització de la llar», diu, «cal pensar si l’ajuda d’una persona donarà pau. I si podem permetre’ns-la, doncs benvinguda sigui». L’autora considera que «com que no es paguen, les tasques de la llar no es valora» i que «fins ara no s’hi ha donat importància». Preguntada per si les treballadores de la neteja haurien de cobrar més, com ja fan les organitzadores, respon que «és un tema professional. Moltes vegades la gent creu que no és una cosa professional i no s’hi dona importància. Cal professionalitzar-ho, però tot ha d’anar al mateix nivell: els sous, la formació i les hores de treball. Jo crec que no és el mateix un sou com a netejadora que ser autònom, que he de pagar [la Seguretat Social] jo».

Méndez, per la seva banda, explica que el sector de la neteja és «tan atomitzat i dispers que és molt difícil passar coneixement d’unes persones a d’altres. Cal tenir en compte que quan algú de classe baixa no sap què fer i no té sortida, té dues opcions: la prostitució o la neteja. Molta gent es posa a la neteja sense saber el que està fent i va aprenent de la seva mare i de l’experiència. Quan algú absorbeix aquest coneixement, l’esquematitza i el posa de manera clara, ja que mola», conclou. «Però potser és una persona que ha netejat el lavabo una vegada en la seva vida».