El premi Herralde queda desert per primera vegada en la seva història

Per primera vegada a la història, el premi Herralde no tindrà guanyador. El primer dilluns de novembre sol ser la data en la qual es decideix el prestigiós premi de novel·la, de l’editorial Anagrama, però aquest any, en el qual se celebra un número tan rodó com el de la seva 40a edició, no hi haurà autor guardonat perquè el jurat ha decidit deixar-lo desert després d’una discutida deliberació final que s’ha portat a terme dimecres passat i que no ha donat un consens final.

Des de la seva creació el 1983, el premi, que va adoptar el nom del fundador, Jorge Herralde, sempre ha comptat amb un guanyador, i usualment també amb un finalista, tot i que hagin sigut diversos els anys (2010, 2011, 2019) que en aquesta última categoria no s’hagi atorgat.

El jurat d’aquest conflictiu Herralde 2022 ha estat format per la llibretera Esther Gómez (de la llibreria Moito Conto de la Corunya), el catedràtic de literatura Gonzalo Pontón Gijón, els escriptors Marta Sanz i Juan Pablo Villalobos i Silvia Sesé, editora del segell.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Malgrat la possibilitat de deixar el premi desert està contemplada en el punt com de les bases del premi, el jurat lamenta «no haver arribat a un acord» i confia que «la resolució sigui molt diferent en la convocatòria de l’any vinent».

El premi Herralde de novel·la està dotat amb 25.000 euros. Al llarg de la seva història el guardó va consagrar definitivament autors com Álvaro Pombo, Justo Navarro o Enrique Vila-Matas (al 83, el barceloní va ser també finalista). En especial ho va fer amb Roberto Bolaño i la seva mítica ‘Los detectives salvajes’, Cristina Morales i la seva ‘Lectura fácil’ i Mariana Enriquez amb ‘Nuestra parte de noche’.  Entre els finalistes es troben noms tan significatius com Javier Tomeo, Eloy Tizón, Margo Glanz, Andrés Neuman, Rafael Chirbes o Sara Mesa.