Art i cava Codorníu: dels cartells modernistes de Ramon Casas als NFTs

Un anunci de gran format de 1898 comunica el «primer concurs nacional» de cartells de la casa Codorníu de San Sadurní de Noya (sic) per publicitar el seu «xampany». El primer premi era de 1.500 pessetes, el segon de 500. El plafó recolzat en antigues barriques s’exhibeix al costat de l’original de l’obra guanyadora, de Julio Tubilla, i de les quatre finalistes de llavors, entre les quals dues de Ramon Casas, les famoses ‘Ambar i Espuma’ i ‘Lola Plumet’, totes peces icòniques de l’art modernista. Tant com l’edifici creat per Josep Puig i Cadafalch per als històrics cellers de la marca del Penedès, el Celler Gran de la qual les alberga ara per a l’ocasió: 125 anys després, la firma del que avui ja anomenem cava, a Sant Sadurní d’Anoia, ha celebrat una nova edició d’aquell concurs de cartells, sota el nom de Codorníu Ars Collecta, lligat a la seva col·lecció de caves.

El primer premi, dotat amb 10.000 euros, se l’ha emportat el director d’art andalús Antonio Domínguez, també conegut com a Curvilini, amb el cartell digital ‘Moments Codorníu’ que, segons el jurat, «és una proposta cridanera i alegre i un recordatori d’una època celebrativa sense ser nostàlgica dins una tradició pictòrica, amb una vívida inspiració retro, però amb un clar toc contemporani». 

En la històrica convocatòria de 1898, que va impulsar Manuel Raventós reforçant el llaç de l’empresa familiar amb l’art català, es van presentar 173 creadors, entre els quals també hi va haver artistes com Miquel Utrillo i Sebastià Junyent. En aquesta s’han presentat 300 propostes en diversos i moderns formats artístics, que van des de «GIFTs animats a escultures de neó passant per brodats, il·lustracions digitals, animacions i acrílics», com destaca el portaveu del jurat internacional, Alessandro Allemandi, director d’‘Il Giornale dell’Arte,’, i com proven els quatre finalistes (premiats amb 2.000 euros cada un). 

Una és l’artista de criptoart Gala Mirissa, l’obra de la qual és un GIFT amb moviment, una peça NFT creada amb intel·ligència artificial que marida amb un plantejament d’il·lustració tradicional. Una altra, la colombiana Mariana Schrader, ha creat un cartell lluminós amb una ampolla d’Ars Collecta amb gas neó, per recordar que el 1898 va ser l’any que es van descobrir aquests gasos que tant van significar per a la publicitat com els cartells modernistes. Anna Carazo i Sandra Modrego han sigut les altres dues finalistes.   

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Com ha assenyalat Sergio Fuster, CEO de Raventós Codorníu, estudiaran reunir el conjunt de les obres presentades per difondre-les digitalment o també en format llibre i, probablement, s’inclouran els 16 cartells de l’edició de 1898 que encara conserven en el circuit de les visites als cellers.   

El jurat ha estat format per Fuster, Allemandi, l’artista Antoni Muntades, Ainhoa Grandes (Fundació Macba), Stein Olav Henrichsen (exdirector del Museu Munch d’Oslo), Emília Ferreira (directora del Museu d’Art Contemporani de Lisboa) i la consultora d’art Pati Núñez.