10 «coses meravelloses» de la tomba de Tutankamon

Mesura 30 centímetres i va ser font de polèmica. Aquest cap de fusta del rei Tutankamon quan era nen emergeix d’una flor de lotus, que es tanca de nit i s’obre de dia, simbolitzant la resurrecció i el renaixement del faraó a l’altre món. No està clar si es va trobar a l’antecambra o sota la runa del passadís descendent. El que sí que ho està és que el Servei d’Antiguitats egipci, enfrontat amb Carter, va forçar un inventari i va descobrir l’estatueta perfectament embalada dins una caixa d’ampolles del prestigiós vi Fortnum & Mason, cosa que va revelar que l’arqueòleg no l’havia inventariat ni fotografiat en cap dels seus meticulosos registres previs. Carter ho va atribuir a un oblit, però els egipcis el van acusar de robar la peça i de voler emportar-se-la a Londres en secret.

Més de 110 quilos d’or gairebé pur es van utilitzar a l’imponent taüt interior d’1,90 metres de llarg, el més pròxim a la mòmia del faraó dels tres que guardaven el seu cos, un dins d’un altre. Els treballs per separar el segon taüt d’aquest últim van ser un veritable trencaclosques per a Carter, ja que estaven estretament encaixats. Té la forma del rei, amb tocat amb la cobra i el voltor i subjectant el bastó i les batolles. A la coberta figuren les deesses protectores que cobreixen amb les seves ales el seu cos. L’arqueòleg va aconseguir aixecar la tapa que deixaria veure la mòmia el 28 d’octubre de 1925, tres anys després de la troballa de la tomba. A l’elevar-la va aparèixer la no menys espectacular màscara d’or que cobria el seu rostre embolicat en benes.

La bonica màscara del faraó pesa 11 quilos d’or fi. Una imatge de 54 centímetres, amb incrustacions de pedres semiprecioses, lapislàtzuli i vidre, convertida en la indiscutible icona de l’egiptologia. Al dors està gravat el capítol 151 del Llibre dels Morts, inscripció a què no s’ha prestat gaire atenció, lamenta l’escriptor i egiptòleg Nacho Ares al seu llibre ‘Coses meravelloses’, i que, segons la seva pròpia teoria, es pot entendre com l’origen de la famosa maledicció que pesa sobre els que es van relacionar amb la troballa de la tomba. El text es refereix a com pot protegir-se la cambra funerària amb màgia de qualsevol contratemps, com per exemple, els lladres: «Que els seus enemics caiguin sota d’ell [Tutankamon] davant la Gran Ennèada, en la qual podem trobar la gran mansió dels déus d’Heliòpolis».

D’alabastre, aquesta copa amb forma de flor de lotus de 18 centímetres d’alt va ser una de les peces de la tomba preferides de Carter, que va elegir la inscripció que recorre la seva vora per a l’epitafi de la seva pròpia tomba: «Que el teu ‘ka’ (esperit o força vital) visqui i puguis viure milions d’anys. Tu que estimes Tebes, assegut amb el teu rostre mirant cap al vent del nord, que els teus ulls vegin la felicitat. ¡Oh nit, estén sobre mi les teves ales com les estrelles imperibles!». Era un símbol de renaixement i oferia resurrecció, felicitat i vida eterna.

De 104 d’alt i 83 d’ample, aquest fabulós tron de fusta, que Tut va poder arribar a utilitzar en vida, recobert amb pa d’or i decorat amb plata, vidre i pedres semiprecioses, destaca especialment per la bonica i íntima escena que mostra en el suport: dempeus, està la Gran esposa reial, Ankhesenamon, aplicant delicadament ungüent al cos del seu marit assegut. La reina assumeix també el paper d’una deessa lligada a la coronació. A més, en la inscripció apareix l’antic nom del rei, Tutankaton, abans de recuperar el culte a Amon després que el seu pare, Akhenaton, conegut com el rei heretge, apostés pel monoteisme adorant a Aton, el déu sol, els llamps del qual il·luminen la parella en l’escena. L’estil és també el de l’art típic d’Amarna, la capital egípcia fundada per Akhenaton, que a més era el pare d’Ankhesenamon (la seva mare va ser Nefertiti), amb la qual cosa la parella reial eren en realitat germanastres. A l’Antic Egipte, la majoria d’egipcis s’asseien en tamborets o a terra: les cadires, o trons, eren objectes que indicaven riquesa i poder. 

Amb la corona vermella del Baix Egipte i faldellí de tela prisada i encarnant el déu Horus, garant de l’ordre diví, el jove faraó Tutankamon, esculpit en una talla de fusta daurada de 75 centímetres d’alt, està en equilibri sobre una barca. L’estàtua sembla congelar el moment en què el rei es disposa a llançar un arpó; no està pescant sinó que, segons la mitologia egípcia, el seu objectiu és probablement un hipopòtam, encarnació del déu Seth, que no apareix a la figura. La peça va ser una de les trencades i robades durant l’assalt al Museu Egipci del Caire durant la revolució a Egipte del 28 de gener del 2011, que va enderrocar el president Mubarak. Va ser recuperada setmanes després en estranyes circumstàncies, malmesa, trobada per casualitat en una maleta al metro, i posteriorment restaurada.

Imponent capella de fusta daurada de gairebé dos metres d’alt la funció de la qual era guardar el cofre d’alabastre on hi havia els vasos canops que contenien els òrgans interns de Tutankamon: el fetge, els pulmons, l’estómac i els intestins. A cada costat, cobrint cada entrada, quatre precioses figures de deesses –Isis, Serket, Neftis i Neith–, totes amb túnica prisada i mirant cap a les parets del templet, custodien i protegeixen les vísceres reials amb els braços estesos. L’estructura està coronada per una filera de cobres solars. Es diu que contenia aquesta inscripció: «Aquells que penetrin a la tomba sagrada seran visitats a l’instant per les ales de la mort». Més abonament sobre la teoria de la maledicció.  

De fusta recobert amb una fina capa d’estuc i pintat és aquest tors de 73,5 centímetres sense braços i amb el rostre del faraó encara molt jove. Model a escala real, no està clara la seva funció. Bé va poder ser un maniquí realitzat amb les seves mesures per provar-li robes o penjar joies, com va especular Carter. D’altres, com l’arqueòleg egipci Zahi Hawass, creuen que era una figura de tipus ritual, tot i que també va poder ser part del que havia de ser una estàtua completa del faraó. Un objecte insòlit en l’art egipci.

Caixa de fusta detalladament decorada, estucada i policromada, trobada a l’antecambra de la tomba. Les delicades miniatures gravades mostren el faraó muntat en un carro lluitant contra enemics estrangers, però també caçant lleons, gaseles i burros salvatges. Són una icona del triomf del rei. Mesura 88 centímetres de llarg per 51 de fons i 55 d’ample. Carter la va considerar «un dels tresors artístics més grans de la tomba». Al seu interior hi havia roba, com la vestimenta d’un sacerdot, túniques, sandàlies, sabatilles i un recolzacaps daurat. Algunes de les peces tenien la talla d’un nen i probablement van ser utilitzades pel rei en la seva infància.

A la tomba hi havia tres llits funeraris de fusta daurada i decorats amb incrustacions de més de dos metres de llarg i diferents amples i alts. Un té caps de vaca, un altre d’Ammit, una criatura mítica amb cap d’hipopòtam, potes de lleó i cos de cocodril, i una altra de lleona. Són tres de les obres d’art més importants de la tomba. Ares destaca la de caps de lleona, amb llàgrimes de vidre blau expressant el dolor per la mort del faraó. El lleó era en la civilització egípcia símbol de virilitat i força, i les seves potes sovint s’utilitzaven com a peus de mobiliari, com en aquest cas, i com en el d’un altre llit trobat a la tomba que segurament sí que es va utilitzar en la vida quotidiana: està pintat de blanc i la base és un entramat capaç de suportar el pes d’un cos, fet de bandes de lli, sobre el qual possiblement hi havia un matalàs del mateix material.