¿Per què no hi ha dones productores de música?

D’aquesta sensació que defineix com a «pes a sobre»– «no deixa de ser cap altra branca més del patriarcat d’on venim», apunta– va sorgir un curtmetratge documental titulat ‘Women in the studio’, que es va projectar dissabte al cine Aribau dins de la programació del Festival In-edit. D’aquesta sensació i d’una dada d’un balanç sobre música i gènere de l’USC Annenberg que apunta que hi ha menys d’un 3% de dones productores. «Està creixent però molt a poc a poc, no hi ha referents femenins a la producció, i és molt important que creem referents per a elles», sentència l’Awwz, que durant la seva carrera ha impulsat projectes destinats a fomentar la producció entre dones. «En el meu cas –contínua la catalana–, jo no pensava en el fet que era dona fins que vaig sortir a la premsa i sempre destacaven mots com «noia», «dona»... Llavors vaig entendre que n’hi havia molt poques i que, sobretot, no hi havia referents».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’àlbum i el documental, dirigit per Marina Espinach i comandat per la productora catalana però també amb la presència de vuit artistes més (LaBlackie, RRUCCULLA, Simona, Ange, Demmy Sober, Tina Pámpano, Kristy V. i Ayy Den), té la voluntat de fer d’altaveu a pensaments i situacions que totes elles han viscut mentre feien música (no precisament l’esmentat ‘Ladah temple’). «No hi ha consciència sobre això i ho volíem visibilitzar», comenta l’Awwz. La Simona, cantant argentina establerta a Barcelona, explica, per exemple, com una vegada la incomoditat de veure’s envoltada d’homes en un estudi va afectar les seves veus ja que se sentia cohibida. «Hi ha una màgia al produir un tema en un espai on estàs còmoda, surt d’una altra manera», apunta l’Ange enl documental. I resulta (o no) que moltes primeres vegades són en companyia d’homes, cosa que tendeix a dificultar els començaments.

Exemples quotidians en les seves carreres que arriben a minvar la seva capacitat artística i la seva projecció.«Hi ha vegades que et trobes en un estudi envoltada de nois i costa que la teva veu tingui pes.... O és com que s’assumeix que no saps del tot el que estàs fent», exposa l’Awwz. O directament: «He hagut de dir que no a anar a algun estudi perquè en realitat el que volien era tenir una cosa sexual i no treballar». Aquestes actituds en la indústria es traslladen a tots els racons, explica l’Awwz, a qui, per exemple, li han traslladat la pregunta «¿vens sola?» a l’hora de preparar un directe. «Ho diuen com pensant que falta que m’acompanyi un home tècnic», conclou. Casualitat o no, ‘Ladha temple’, l’àlbum que ha servit com a pretext per a aquest documental, és, segons explica l’Awwz en el curt, el seu treball «més còmode, més sincer, amb diferents produccions meves sense perdre el meu so que he fet mai».