Alfonso Lanza, director del Primavera Sound São Paulo: «Ens agrada portar pel món el lema ‘created in BCN’»

¿Què ha de tenir una ciutat per allotjar una edició del Primavera Sound? 

Qualsevol ciutat que tingui base suficient de fans de la música pot tenir un Primavera Sound. Nosaltres ho som, és la nostra identitat i el nostre motor diari. I sabem que no estem sols al món, res més faltaria. Després aquesta ciutat o país ha de tenir projecció internacional, aeroport amb connexions, ha de poder assumir el repte logístic, tenir la complicitat de les autoritats locals i ha de tenir una escena cultural rica. São Paulo evidentment compta amb tots aquests requisits.

¿Què suposa per a la marca Barcelona aquesta expansió?

Molt. Ens agrada portar amb orgull pel món el lema ‘created in Barcelona’; és una de les nostres senyes d’identitat. També el segell de garantia de les «coses ben fetes». I si penso en els valors del Primavera (curadoria musical cuidada, paritat de gènere, compromís amb la sostenibilitat, integració i dinamització de la vida cultural de la ciutat), Barcelona també n’és un. Ens defineix.

Durant la pandèmia el festival va estar dos anys sense celebrar-se i el negoci de la música en directe és dels que més va patir. I tanmateix, és el moment de més expansió del festival. ¿D’on surten els diners?

Al Primavera Sound pensem que els festivals han de ser autosostenibles, és a dir, finançar-se amb la venda de tiquets, consum i ‘partners’ que apostin per nosaltres. Confiem que tots els Primavera Sound del món seran capaços de generar aquest volum necessari d’autofinançament. Volem enrobustir la nostra independència davant els grans grups: si tenim més festivals, acumulem més capacitat de contractació, que al final és la base d’aquest negoci i el que ens permet programar amb llibertat.

El 65% dels assistents al Primavera de Barcelona són estrangers. ¿Quin percentatge és llatinoamericà?

L’edició de Barcelona ha anat atraient públic internacional de més de 150 països, amb especial focus al Regne Unit i els Estats Units, per això es fa l’edició de Los Angeles. Però el públic llatinoamericà ha crescut molt en els últims anys. En l’última edició vam tenir més de 10.000 assistents: 3.000 del Brasil, gairebé 1.500 de Xile i prop de 1.000 argentins. El potencial d’aquests països, si som capaços de traslladar l’esperit i estàndards de qualitat de Barcelona, és enorme i el nivell de venda d’entrades així ho demostra. Seran edicions que arrenquen amb quantitats de públic molt considerables. Al Brasil la base de públic jove és més àmplia que a Europa. 

¿Com s’ha dissenyat el cartell? 

No volem ser com una franquícia de multinacional que arriba sense tenir en compte les particularitats locals i es produeix l’efecte ‘lost in translation’. L’escena local hi ha d’estar representada. I el cartell es dissenya oferint artistes que sabem que fa temps que el públic espera veure, que siguin un descobriment, que plantegin reptes a l’audiència i d’altres per a la pura diversió. Amb aquestes quatre categories cobertes cada dia et surt una jornada de festival perfecta. El que ens té meravellats del Brasil és la passió amb què el públic viu la música, ja es nota a les xarxes. S’entreguen des del minut u. Molta passió i molt poc cinisme.

També hi ha artistes espanyols com Bad Gyal, Amaia o Carolina Durante. ¿El festival aspira a exercir d’ambaixador de la música feta aquí?

La idea amb tots els festivals de LATAM és crear un corredor perquè els artistes d’allà acabin venint aquí i els d’aquí, allà. Ja fa temps que portem artistes de l’Argentina, Xile o el Brasil. Així que ara tocava portar-hi artistes des d’aquí. Es coneix bastant més la nostra música del que molts podrien pensar.

Al cartell destaquen Björk i Artic Monkeys. ¿Fins a quin punt s’ha globalitzat el pop?

El públic del pop està globalitzat des de fa moltíssims anys, no és un fenomen nou. ¿Des d’Elvis?¿Des dels Beatles? Els grans ‘headliners’ són ‘headliners’ precisament per això: perquè són estrelles a qualsevol país que toquin.

Aquesta primera edició la segueixen les de Buenos Aires i Santiago de Xile, que se celebraran del 7 al 13 de novembre. ¿Per què són simultànies?

Era una qüestió d’oportunitat. Si van tan seguits és per crear un ‘hub’ de contractació que facilita el ‘booking’ d’artistes, es retroalimenten les tres edicions entre si: a pocs artistes els val la pena sortir de gira a un país, no diguem ja continent, per una sola data. Cal crear-los un ‘routing’ que els faci sentit posar-se en marxa.

Notícies relacionades

El Primavera Sound seguirà a Barcelona almenys fins al 2027

El 65% dels assistents al Primavera Sound extrallarg van ser estrangers

L’última edició a Barcelona va estar precedida per certa tensió, quan un director del festival va arribar a dir que Barcelona «no volia» el Primavera Sound. ¿Tornarien a afirmar el mateix? 

Estem encantats de fer el festival a Barcelona. És part de la nostra identitat. Fa mesos que tot és fluid entre la ciutat i el festival.