Jordi Évole surt de gira amb el seu grup de rock and roll, Los Niños Jesús

Així va néixer Los Niños Jesús, un sextet dedicat a interpretar versions de clàssics irrefutables del pop-rock espanyol de les últimes quatre dècades amb el qual el popular periodista Jordi Évole Requena (Cornellà de Llobregat, 1974) ha fet a la fi realitat el seu somni llargament ajornat de cantar en un grup de rock and roll. «De petit, jo era el típic nen que cantava a les festes familiars, pujat en una cadira i tot això –explica el creador de ‘Salvados’–. El meu gran ‘hit’ era ‘La de la mochila azul’. Però una professora va dir als meus pares «aquest nen té bona oïda» i ells em van apuntar a solfeig al Conservatori i allà tot es va fer malbé. Vaig començar a suspendre, cosa que em va frustrar molt, i vaig deixar apartada la possibilitat de fer música. Després ja ho veia com una cosa inabastable, com una cosa que no passaria mai. Però ha passat».

Fer ‘un Pau’

Bona part de la responsabilitat que Évole hagi decidit, als 48 anys, pujar a un escenari amb una banda darrere cal atribuir-la a Pau Donés, el cantant de Jarabe de Palo, que va morir el juny del 2020. «A mi, l’última entrevista amb Pau em va remoure moltíssim en un moment de la meva vida en què necessitava que em remoguessin –relata–. Ell em va parlar molt de la màgia inexplicable de cantar davant del públic i em va animar a fer-ho. Un dia, en una presentació del documental [‘Eso que tú me das’, 2020], una senyora va intervenir en la xerrada posterior i va dir que ella era molt tímida però que a l’atrevir-se a parlar en públic estava «fent un Pau». Allò em va quedar gravat i vaig pensar quin era el meu Pau. I el meu Pau era aquest: atrevir-me a perdre la vergonya de cantar».

Hace dos años que nos dejó Pau.
Pero por aquí sigue.
Va por ti, gran Donés. pic.twitter.com/MKDkhFjp1V

— Jordi Évole (@jordievole) 9 de junio de 2022

El primer pas el va fer en una barbacoa a casa de Jacob Carrasco («a l’hora dels ‘chupitos’», puntualitza). «Van treure unes guitarres i van començar a cantar i, en un moment, Jacob va dir: «Tio, si vols, ajunto uns col·legues de Sant Boi i ens posem a assajar». Aquestes coses que es diuen als ‘chupitos’ i mai es fan. Però allò es va fer». Es va fer, sí, perquè Carrasco va recórrer a l’agenda i va començar a reclutar els membres del grup «a l’estil de ‘Reservoir dogs’». L’alineació definitiva va quedar completada amb el també guitarrista Javi López, el teclista Óscar Huertas i el baixista Juan Carlos Patrón. 

Socis de la Unió Extremenya

Los Niños Jesús van començar així, com un simple pretext per compartir els dijous a la nit una agradable estona de música, xerrada i quintos al soterrani de la Unió Extremenya de Sant Boi, un espai que abans havia acollit celebracions i espectacles de caràcter folklòric i que avui, atesa la precarietat de les mesures de seguretat, ha quedat convertit en local d’assaig i magatzem. «L’única condició que ens va posar el centre va ser que tots se’n fessin socis», diu Jesús, el bateria. «Va venir el president en persona a donar-nos un carnet a cadascun i per a mi va ser un acte supersimbòlic», apunta Évole mentre exhibeix orgullós el rectangle plastificat que l’acredita com a membre de la Unió Extremenya.

Passa que a principis de l’estiu passat, en una festa d’aniversari celebrada al local a què van convidar un grup d’amics i familiars, els membres de la banda es van animar i van decidir que havia arribat el moment de presentar-se davant d’un públic «de veritat». Van contactar amb un mànager i en molt poc temps tenien programats dos concerts, un a Bilbao (al festival BBK, ni més ni menys) i un altre a Sant Sebastià. I cap allà van anar, amb un repertori fet de versions d’Extremoduro, La Cabra Mecánica, Los Ronaldos, Kiko Veneno, Sabina, Platero i Tú, Estopa, Lori Meyers, C. Tangana i, per descomptat, Jarabe de Palo. «És una cosa així com una ‘playlist’ de les nostres vides, el que portem al cotxe. Els temes que ens han acompanyat durant gran part de la nostra adolescència i els que hem anat incorporant després». 

Un cap de setmana «mític»

Dir que en aquest baptisme escènic s’ho van passar pirata seria quedar molt curt. «Aquell cap de setmana serà mític per a tota la vida. No van parar de passar coses guais, una rere l’altra», explica Évole. Tan formidablement s’ho van passar que es van quedar amb ganes de més. I li van demanar al mànager una gira. Doncs bé, ja la tenen. El diumenge 13 de novembre, Los Niños Jesús iniciaran a la sala La 2 de l’Apolo de Barcelona el ‘Te armamos el belén Tour’, un periple per diverses ciutats espanyoles que inclourà, així d’entrada, parades a Múrcia (25 de novembre), València (26 de novembre) i Madrid (29 de gener).

Hi haurà més ciutats, però potser no tantes com a la banda li agradaria. Els compromisos laborals d’uns músics que no viuen d’això s’hi anteposen. I una agenda professional com la de Jordi Évole és especialment difícil de conciliar amb altres ocupacions. «Ben aviat comencem a gravar la nova temporada del programa [‘Lo de Évole’], però, la veritat, jo preferiria anar-me’n de bolos». Els seus companys de grup acullen la confessió amb rialles i aplaudiments. «La veritat és que m’ho continuo passant bé amb això de la tele –continua–, però m’obliga a dir que no a concerts que van sortint i em fa ràbia. Espero que a partir de l’abril podré estar molt més alliberat».

Messi, el Papa i Robe, per aquest ordre

Veient l’entusiasme amb què el periodista s’entrega a l’hora d’assajar la versió d’‘Ama, ama, ama y ensancha el alma’ d’Extremoduro, a un se li acut preguntar per què no ha entrevistat encara en el seu programa Robe Iniesta, de qui sempre s’ha declarat fervent admirador. «El tio no es deixa –respon–. Crec que les llegendes es protegeixen, i fan bé. Sé que no hauria de dir això, però a mi fins i tot m’agrada que no m’ofereixi una entrevista, perquè em sembla que hi ha gent que està com en un Olimp, més enllà dels mortals. Tot i que després d’entrevistar el papa Francesc, seria el pas lògic –riu–. Primer, Messi; després, el Papa, i al final, Robe».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

És poc probable que Robe Iniesta es deixi veure sobre l’escenari en alguna de les actuacions de Los Niños Jesús, però que assisteixin als concerts del ‘Te Armamos el Belén Tour’ poden donar per fet que hi haurà convidats de categoria en cada una de les dates, que per a això el telèfon mòbil d’Évole té una llista de contactes amb més estrelles que la galàxia IC 1101. «Hi haurà moltes sorpreses, però no les saben ni les nostres parelles. Preferim no anunciar-les perquè ens sembla maco que la gent que vingui als concerts s’emporti un regal. Tot i que, clar, el primer regal serà per a nosaltres».

La resta dels músics assenteixen amb una brillantor d’il·lusió als ulls i el guitarrista Javi López troba la frase perfecta per condensar el moment: «És surrealista tot el que ens està passant».