La destrucció de l’Amazònia, protagonista del World Press Photo 2022

Un grup de dones i nens indígenes miren els conductors que passen per la carretera Transamazònica esperant que els donin alguna cosa de menjar. El cadàver d’un home al carrer assassinat en una execució extrajudicial. Un indígena borratxo i inconscient en un banc. Panoràmiques que donen fe de l’avanç de la desforestació. Un nen sobre un tronc envoltat d’arbres morts a causa de la desviació de l’aigua del riu Xingú cap a l’enorme presa hidroelèctrica de Belo Monte... Són fotos a través de les quals el seu autor, el brasiler Lalo de Almeida, dona testimoni de la devastació de l’Amazònia. «Aprofundeixo en el model depredador que es va accelerar amb el discurs del ja expresident Jair Bolsonaro contra el medi ambient, que va deixar desprotegida la població indígena i va recolzar i promoure l’explotació de la fusta, l’extracció d’or i l’acaparament de terres, empoderant els que porten a terme aquestes activitats il·legals», explica el fotoperiodista en l’exposició que fins a l’11 de desembre ofereix el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB): els 24 projectes guanyadors del World Press Photo 2022.   

En aquesta 18a edició del concurs per excel·lència del fotoperiodisme es van presentar 4.066 fotògrafs de 130 països amb 64.823 imatges. Entre els 24 guanyadors de 23 països, 7 són dones i aquesta vegada no hi ha cap espanyol. Si l’any passat la pandèmia tenyia el World Press Photo, ara destaquen com eixos temàtics el canvi climàtic, els conflictes bèl·lics (Guillaume Herbaut ja documenta la creixent tensió prebèl·lica a Ucraïna), les protestes ciutadanes i, sobretot, la indefensió de les cultures indígenes, com és el cas de De Almeida, premiat per ‘Distopia amazònica’, en la categoria de Projecte a Llarg Termini (aquest divendres el brasiler farà una xerrada gratuïta a la Casa Seat).  

De Almeida desgrana com l’explotació il·legal de l’Amazònia ha provocat «població desplaçada dels seus llocs originaris i desconnectats del seu mode de vida tradicional». Després de l’«herència maleïda de Bolsonaro», afegeix, vol documentar si hi ha un «canvi de tendència» amb la tornada de Lula da Silva després de les eleccions del cap de setmana passat. «Amb Lula s’obre una esperança, perquè té una altra mirada sobre l’Amazònia [una de les seves ministres va fer reduir la desforestació] i té el canvi climàtic sobre la taula. Però no es pot lluitar contra la desforestació només des del medi ambient, sinó que s’ha d’actuar en l’àmbit social lluitant contra la pobresa, perquè molta gent d’aquestes comunitats indígenes avui obtenen ingressos d’aquestes activitats il·legals i també en viuen. Cal donar-los alternatives», opina. 

També incideix en la desprotecció de poblacions indígenes la Fotografia de l’Any, obra d’Amber Bracken, que mostra vestits vermells penjats en cruïlles en una carretera, en homenatge als 215 nens morts a la residència canadenca Kamloops per a indígenes, trobats en tombes anònimes. I el guanyador en la categoria de Reportatge Gràfic, Matthew Abbott, amb imatges de la crema controlada de brossa dels indígenes australians per prevenir els incendis forestals.  

Notícies relacionades

La pandèmia tenyeix el World Press Photo

Barcelona, capital de la innovació social

Entre els guanyadors, un fotògraf anònim, que preserva la seva identitat per por de les represàlies polítiques i ser empresonat. La imatge, que va participar en el concurs a través de ‘The New York Times’, mostra manifestants a Birmània que protesten contra el cop militar al país del febrer del 2021 i que s’enfronten amb tirador al foc real dels repressors que el dia abans ja havien matat més de cent persones. «On la llibertat de premsa està en estat crític és molt perillós per als fotògrafs locals documentar aquesta mena de protestes contra el Govern. Hi ha països en què s’enfronten a desaparicions i morts, com a Mèxic, on més assassinats de periodistes hi ha hagut aquest any», es lamenta Marta Echevarría, representant de World Press Photo, amb una exposició a Barcelona que organitza la Fundació Photographic Social Vision que dirigeix Sílvia Omedes juntament amb el CCCB, que constata que «19 dels 24 guanyadors han presentat treballs sobre els seus països», reflectint el resultat del canvi de les bases del concurs, que amb un nou model regional, segons el qual es jutja segons el lloc on es va fer la foto, busquen «afavorir la representació de fotògrafs locals». 

Contra les notícies falses

Les normes també marquen que les fotografies presentades no han d’estar manipulades. Tret d’una excepció: les que concursen en la categoria de Format Obert, que experimenten amb noves narratives. Una de les guanyadores és el treball del noruec Jonas Bendiksen ‘El llibre de Veles’. Les fotos es van publicar com a reals però als sis mesos va revelar que havien sigut creades per ordinador. El seu objectiu era evidenciar que fàcil és avui enganyar la gent amb ‘fake news’. D’aquí la necessitat, apunta la directora del CCCB, Judith Carrera, de «recolzar el periodisme, i en particular el fotoperiodisme, pilars essencials de la democràcia per la seva funció de vigilància i denúncia davant el perill de les notícies falses com s’ha vist en els governs de Trump i Bolsonaro».