El Cor de Cambra reinventa temes del Cançoner popular de Catalunya

Fa un segle, el cançoner popular català va començar a ser motiu d’estudi. Diversos especialistes i membres de l’Orfeó Català es van organitzar per recórrer la geografia a la recerca de tonades i melodies per tots els pobles per recollir la tradició oral de soca-rel a l’Obra del cançoner popular de Catalunya. Entre el 1922 i el 1936 van recollir uns 60.000 documents musicals, testimoni dels costums i la vida a Catalunya.

Aquest dissabte el Cor de Cambra oferirà al Palau de la Música Catalana un concert en el qual se sentiran noves versions de cançons centenàries amb arranjaments realitzats per compositors com Anna Capmany, Marta Pintó, Joana Gomila, Laia Vallès, Arnau Tordera, Josep Ollé i Francesc Guzmán. «Cada un va poder escollir entre diverses cançons que vam proposar», explica Xavier Puig, director del Cor de Cambra, encarregat de capitanejar el conjunt al Petit Palau aquest dissabte, a partir de les 20.00 hores. «Han adaptat les cançons al seu estil però respectant el seu esperit», afegeix. Al concert a més de les veus compten amb especialistes en guitarra, tiorba, guitarra barroca, violí i percussió. «Cadascú ha fet coses molt diferents a partir d’un tema popular». L’actualització del patrimoni històric ha donat lloc a un ventall de creacions que deixen entreveure les diferents influències i estils dels compositors contemporanis catalans.

De la cançó a la guerra

Tordera, per exemple, un creador tot terreny que tant compon pop amb el seu grup Obeses com sardanes i acaba de debutar en l’òpera amb ‘La gata perduda’ al Liceu ha triat un tema picant, ‘La fadrina galana’, un tema que els responsables del Cançoner Popular van recollir el 1933 a Tona, el poble de Tordera. «Té una temàtica sexual amb molta ironia i gràcia que m’ha permès conjugar en els arranjaments l’essència popular de la peça amb altres recursos més contemporanis i algun de més teatral, entre cometes», comenta Tordera. «M’agrada veure el Cor de Cambra trencar els esquemes de sobrietat en els quals sol moure’s», afegeix.

Per la seva banda, Marta Pintó ha optat per unir dansa antiquíssima de la festa major del seu poble a una cançó basada en el plor de les mares pels fills que se n'anaven a la guerra. «Es queixen que després de tant com els ha costat criar-los hagin d’anar reclutats com soldats per lluitar, amb el risc de no tornar». La seva peça titulada ‘Cançó i dansa de Sant Feliu’ combina una dansa molt rítmica del seu poble, Sant Feliu de Pallerols. amb aquesta altra melodia més melancòlica de Sant Feliu de Guíxols. «Té alguna cosa del Mompou tot i que l’harmonització és molt fidel al meu llenguatge».

El concert comptarà també amb versions ja estrenades d’altres peces basades en el Cançoner popular amb arranjaments d’altres compositors destacats com Benat Vivancos, Xavier Pastrana, Joan Magrané, Carles Prat i Feliu Gasull, entre d’altres.

Gira per Catalunya

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

Després del concert al Palau el Cor de Cambra, que es gravarà i s’emetrà posterioment a la plataforma Palau Digital, el conjunt actuarà amb el mateix programa en una desena de poblacions: Sant Feliu de Guíxols (19 de novembre, Teatre Narcís Masferrer), Cardedeu (26 de març, Teatre Auditori), Manresa (22 d’abril, Teatre Kursaal), Vic (28 d’abril, L’Atlàntida), Lleida (7 de maig, Auditori Enric Granados), Argramunt (13 de maig, Teatre Casal), Vilanova i la Geltrú (Auditori Eduard Toldrà) i a Campllong (29 d’agost).

Els especialistes transcrivien les cançons, la partitura i els textos. Si trobaven un bon cantant que les interpretés les gravaven en cilindres de cera. Tot i això, és difícil escoltar les gravacions originals ja que la majoria no han arribat en bones condicions als nostres dies. «En cap moment la intenció dels creadors del Cançoner popular va ser crear una peça de museu, sinó recollir material que fos útil per als compositors perquè poguessin connectar i inspirar-se amb la música d’arrel catalana». En aquest sentit, el concert connecta amb l’esperit dels pioners com Rafael Patxot, que van animar a deixar testimoni escrit de la rica tradició oral de tot el territori català.