¿Què impulsa una mare a matar els seus fills? Emily Ruskovich explora el misteri

Aquest inici intrigant és el motor d’‘Idaho’ (Random House) primera novel·la de la nord-americana Emily Ruskovich, que, tot i que semblaria regir-se per les regles del ‘thriller’, en realitat envia el lector a un altre terreny, el dels abismes psicològics dels actes que no tenen explicació. L’obra va guanyar el 2019 el Premi Literari Internacional Dublín, un dels més ben dotats en el seu gènere i de més prestigi, seleccionat per biblioteques d’arreu del món, que va fer que aquesta nova autora, llavors de 33 anys, s’envoltés dels autors de la talla del premi Nobel Orhan Pamuk, Michel Houellebecq o Javier Marías, que el van obtenir en edicions anteriors.

Geografia sentimental

Des del seu refugi a les muntanyes de Montana, no gaire diferents de les del seu Idaho natal, on viu amb el seu marit, també escriptor, i les seves dues filles, l’autora, via ‘online’, afirma que una novel·la com ‘Idaho’ només podia escriure-la utilitzant una geografia sentimentalment tan pròxima i coneguda com aquella, on les misèries humanes s’equiparen a les dures lleis de la fauna salvatge del lloc. «Volia que fos una història específica, però precisament per això crec que captura una certa universalitat».

Quan Ruskovich era nena, en un entorn profundament rural, el desplaçament diari a l’escola li costava més d’una hora i les pernoctacions en tendes de campanya en plena natura eren l’ordre del dia. D’aquells temps data l’origen de la novel·la que l’ha acompanyat durant anys. «Estava tallant troncs amb la meva família i de sobte vaig tenir la certesa que en aquell paratge, remot i perdut, havia succeït una tragèdia. En concret, que una mare havia matat allà una criatura. Aquesta sensació extrema, que no he tornat a tenir mai més en la meva vida i que em va colpejar llavors, es va convertir per a mi en un assumpte irresoluble que em va obligar a escriure aquesta novel·la», explica l’autora, que posa molt èmfasi en la idea que no s’acostuma a deixar impressionar per aquestes situacions inexplicables.

Assumpte difícil

Notícies relacionades

¿S’ha de triar entre els dos?

Col·lisió entre Broncano i Motos per Jorge Martín

Abordar un tema tan difícil com el de la maternitat criminal quan l’autora encara no havia tingut les seves filles, que van arribar poc després –avui tenen quatre i dos anys– tampoc es pot interpretar, assegura, com una forma d’exorcisme a possibles pors. «He tingut la certesa que seria mare tota la meva vida i haver tingut filles no ha canviat les meves idees respecte a l’atrocitat del llibre. Tot i que ser mare m’ha transformat de diverses maneres, estic segura que l’escriptura del llibre no hauria canviat d’haver tingut a prop les meves filles». Amb tot, és molt conscient que es tracta d’un assumpte que pot generar rebuig dels lectors i no el recomana a tothom: «Tanmateix, sé que hi ha lectors que han passat per una experiència terrible i els ha ajudat. Una dona, el germà de la qual va desaparèixer, se’m va acostar amb llàgrimes als ulls i em va dir que l’havia reconfortat molt que s’hagués perdut el rastre de la filla gran de la parella. Per a ella és com si un aspecte de la novel·la transformés la seva experiència en veritat».

¿Per què ho va fer? La pregunta del milió alimenta el gran misteri del llibre, un forat negre travessa les seves pàgines. «Ho miris com ho miris mai trobaràs un motiu per matar un fill; buscar-lo és minvar l’enormitat de l’ocorregut», explica Ruskovich. Una assassina fugaçment embogida o sobrepassada per les circumstàncies tant de la maternitat com la de la seva vida en parella són tan sols detalls de l’enigma. «Diria que en realitat no se sap bé què és el que va passar i això és el més pertorbador. En realitat, té a veure amb un pensament que he tingut moltes vegades: com és de fàcil destruir la teva vida en un segon i, la majoria de les vegades, no existeix un motiu clar perquè això passi».