‘Wakanda Forever’, la pel·lícula més feminista de Marvel, en cinc claus

Quan l’actor que va donar vida a Black Panther va morir, semblava impossible que la franquícia pogués continuar sense ell. Chadwick Boseman era l’ànima de la pel·lícula, es va encarregar de dotar-la d’un significat més enllà del mateix personatge, encarnant una sèrie de valors que l’aproximaven a la ideologia pacifista de Martin Luther King a l’hora de lluitar pels drets del seu poble. Per això, la seva absència en aquesta segona part ho inunda tot, des dels primers fins als últims compassos, amb la qual cosa es converteix ‘Wakanda Forever’ en una carta d’amor a l’intèrpret i al seu inoblidable paper. El pes de la pèrdua es colarà per tots els racons, fins al punt que la seva germana Suri (Letitia Wright), que recollirà el seu testimoni, es deixi portar per aquest buit, entre la tristesa i la ràbia, que li ha provocat el dolor de la seva mort. 

En el primer episodi les dones ja tenien un paper fonamental en la societat de Wakanda. Eren guerreres, científiques, resolutives en tots els camps, poderoses. Tanmateix, l’enfrontament entre el príncep T’Challa (Bosewan) i el seu antagonista Erik Killmonger (Michael B. Jordan) acaparava bona part de l’atenció. Ara, són elles les úniques protagonistes, formant un gineceu de grans líders en tots els camps. La matriarca, Ramonda (Angela Bassett), es convertirà en la reina i serà l’encarregada de lidiar en els complexos conflictes diplomàtics; Okoye (Danai Gurira) se situarà al comandament d’exèrcit, Shuri seguirà amb els seus experiments per recuperar l’essència de Black Panther. A més, Nakia (Lupita Nyong’o), malgrat viure en un exili tant físic com emocional després de la mort de T’Challa, es convertirà en una peça fonamental a l’hora de mantenir cohesionades les dones i s’incorporen dos nous personatges, l’aguerrida Aneka (Micaela Cole) i la jove científica Riri (Domique Thorne). La contundència d’aquest planter i el seu caràcter reivindicatiu converteixen ‘Wakanda Forever’ en la franquícia més feminista de l’Univers Cinematogràfic Marvel. 

‘Black Panther’ no només es va convertir en un fenomen taquiller, sinó també cultural. En ple esclat del Black Lives Matter la pel·lícula va saber captar l’esperit del seu temps convertint-se en una oda a la identitat del poble afroamericà a través de la denúncia i del seu esperit de lluita i resistència. 

Per fi, una pel·lícula sorgida d’un gran estudi, i a més de superherois, es convertia en una celebració de l’orgull de ser negre i el seu potent al·legat polític vertebrava tota la seva essència, entorn de la discriminació racial i els discursos d’odi. ‘Wakanda Forever’ manté aquest caràcter irreductible al voltant de la força d’un poble que ha de legitimar-se a cada moment, però que manté intactes les seves arrels i es reafirma en el seu empoderament. El mateix títol de la nova pel·lícula fa referència a aquest crit i gest de reivindicació racial que va instaurar ‘Black Panther’ i que ara cobra encara més sentit a través del seu llegat contestatari.

Notícies relacionades

'Black panther': urpades de Black Power

‘Black Panther: Wakanda forever’: empoderament i reivindicació

Una altra comunitat marginada, la llatina, entrarà en joc. També està enfadada per tots els segles d’humiliació a què ha sigut sotmesa des dels temps colonials. Així, el nou malvat, Namor (Tenoch Huerta) agafarà el relleu ideològic d’Erik Killmonger, per al qual l’única sortida a la humiliació i l’explotació del seu poble passa per la lluita contra el sistema i el poder blanc. A través d’ell ens submergirem en el món de les profunditats marines, on habita la seva espècie, a Talokan, amb reminiscències ineludibles a Aquaman i Avatar, però que adquireix una personalitat pròpia mitològica (en aquest cas a través d’una barreja entre el regne de l’Atlàntida i la civilització maia). Per als qui coneguin la procedència dels còmics, no hi ha vincle entre Black Panther i Namor, però és una de les llicències que pren Ryan Coogler per compondre la seva nova aventura èpica. 

‘Black Panther’ es va convertir en la primera pel·lícula de l’Univers Cinematogràfic de Marvel que realment va tenir repercussió en els premis Oscar. Va ser nominada en set categories, inclosa millor pel·lícula de l’any i va guanyar tres estatuetes: la banda sonora de Ludwig Görasonsson, el millor vestuari per a Ruth E. Carter i el millor disseny de producció. Però són moltes les veus que clamen perquè, en aquesta ocasió, també els actors de la pel·lícula es trobin representats en les nominacions, en concret es parla d’Angela Bassett com a possible candidata pel seu paper icònic de la reina Ramonda, que sens dubte ha rellançat la carrera d’una intèrpret de trajectòria compromesa que fins al moment només ha sigut reconeguda amb un Globus d’Or per encarnar Tina Turner en el biopic ‘Tina’. Ryan Coogler també podria convertir-se en el primer director d’una pel·lícula de Marvel que sigui nominat i, per descomptat, la tornada de Rihanna amb el tema principal ‘Lift Me Up’.