Rachel Yoder: una visió salvatge (i gossa) de la maternitat

Aquest és l’inici d’un llibre que es mou entre l’al·legoria més crua, l’horror i l’humor per desmitificar la maternitat i plantejar altres temes connectats pel present. La visió amarga de la maternitat és la que té més protagonisme, però ‘Canina’ també parla del cos femení, del desig, de la ira i de la transformació física com a manera d’esclatar, d’expressar-se i de ser una mateixa.

Segons Yoder, la ira que condueix la protagonista a convertir-se en animal combina un enuig individual, relacionat amb la seva experiència de la maternitat, i un enuig col·lectiu: «Al començar a escriure el llibre, amb la victòria de Donald Trump em vaig sentir, per primera vegada en la meva vida adulta, part d’un col·lectiu que es veia amenaçat. En aquell moment teníem tots, col·lectivament, la necessitat de passar a l’acció. I la forma com em sentia capaç de pronunciar-me políticament era a través de l’escriptura. Tot i que el procés d’escriure va ser molt íntim, crec que ho vaig fer des d’una consciència política més àmplia perquè els temes del llibre no només tenen implicacions per a la protagonista, sinó també col·lectives. Volia reivindicar l’espai de la literatura i de l’art en l’esfera política».

L’escriptora està convençuda que avui hi ha una voluntat de canviar els relats des de la cultura i de crear-ne de nous: «Arran de l’adaptació al cine de ‘Canina’ [la pel·lícula es roda als Estats Units, la dirigeix Marielle Heller i la protagonitza Amy Adams] i de parlar amb productores, em vaig adonar que per fi hem entès que canviar la cultura passa per un canvi en els relats que expliquem. A Hollywood tenen claríssima aquesta espècie de mandat d’explicar històries millors i diferents. I era necessari crear un nou mite de la maternitat que funcionés com a revulsiu social».

La transformació dels cossos

La transformació dels cossos‘Canina’ trenca amb una mirada plàcida de la maternitat per mostrar les seves ombres, entre elles l’agressivitat dels canvis físics, el drama de la conciliació i el risc de convertir-se en mare i deixar de ser totes les altres coses. Ho fa des d’una postura interessant, ja que no esquiva l’autocrítica per al·ludir a un problema estructural: ¿fins a quin punt la protagonista contribueix conscientment a la seva anul·lació? «Vivim en la dualitat. Som capaços d’identificar els sistemes que ens oprimeixen, de dir que una cosa és masclista, sexista o racista, però alhora som incapaços de viure fora d’ells. Per exemple, critiquem el sistema capitalista però no sabem existir fora d’ell. I m’interessava plantejar aquesta dualitat», explica Yoder.

Com la mare de la seva novel·la, l’escriptora troba en la imaginació una porta al canvi: «Ella veu l’art i la narració com a vies d’escapament, entén la imaginació com a sortida i jo crec que això és també una opció social. Si no som capaços d’imaginar una cosa diferent, ¿com aconseguirem la realitat que volem?».

Notícies relacionades

¿Què impulsa una mare a matar els seus fills? Emily Ruskovich explora el misteri

Franz Ferdinand es burla dels seus enterradors

La protagonista creu que és una gossa i es converteix en una gossa. I aquesta idea enclou altres temes que estan en la conversa: el cos, la transformació física i una redefinició del monstruós. «El cos és el nostre primer ‘locus’ de control. Molt abans que es desenvolupi la ment, experimentem, coneixem i somatitzem a través del cos. Però vivim en una societat que ens diu que tot és al cap. En el meu llibre he volgut superar les dualitats mental/físic, home/dona, foscor/llum, per arribar a una integració. Sobre el monstruós, cal superar la por de tornar a un estat més animal, assalvatjar-nos», explica Yoder.

La protagonista de ‘Canina’ experimenta el retorn a allò salvatge i la seva transformació en animal va més enllà de l’expressió de la ràbia i de la representació del desig de llibertat i canvi: «Quan vaig començar a escriure potser no tenia tan present el cos com a element narratiu, però era conscient de les expectatives que es posen sobre el cos femení en qualsevol moment de la seva vida. També [era conscient] de la pressió per ser un objecte sexual, que ve del desig masculí. I hi ha moltes altres maneres d’honrar i valorar els nostres cossos. La protagonista aprèn una manera nova de relacionar-se amb el seu cos, i això implica abraçar la seva ferocitat, la seva força, la seva capacitat de sortir de nit sola sense por».