Trobada la inscripció més antiga en una llengua protobasca

Els vascons van ser un dels pobles preromans que ocupaven part de la zona en la qual posteriorment es desenvoluparia l’eusquera: Navarra, l’Alt Aragó, la Rioja... La seva llengua, el vascó, podria ser un dels antecedents de l’eusquera, però fins ara es creia que aquesta cultura era gairebé àgrafa en temps preromans, i per tant només es podien rastrejar indicis del seu idioma en els testimonis deixats, per exemple, en la toponímia o la numismàtica. Però l’excavació de l’antic poblat d’Irulegi (a prop de Pamplona) ha tret a la llum una placa de bronze del segle I abans de Crist que demostra que els vascons escrivien en el seu idioma, i a més amb un sistema d’escriptura particular, adaptat de l’ibèric. I l’única paraula desxifrada del text guarda una destacada similitud amb el lèxic eusquera actual.

La Societat de Ciències Aranzadi ha presentat la troballa produïda en una excavació en la qual treballa des del 2017, un castell medieval erigit sobre les ruïnes d’un poblat de l’edat de bronze tardà, en territori vascó i destruït violentament al segle I, durant les guerres sertorianes, una de les guerres civils dels últims anys de república romana en la qual es van veure implicades les tribus locals aliades amb un o altre bàndol. La peça va ser extreta el juny del 2021, però només van poder identificar-se els signes gràfics després de la seva neteja el gener del 2022.

La presidenta del Govern de Navarra, María Chivite, ha presidit aquest dilluns l’acte de presentació, celebrat al Palau de Góngora. Ha estat acompanyada per la consellera de Cultura i Esport, Rebeca Esnaola; per l’alcalde de la vall d’Aranguren, Manuel Romero, i pel president de la Societat de Ciències Aranzadi, Jokin Otamendi.

En una nota difosa per Aranzadi, Mattin Aiestaran, director de l’excavació, defineix la peça com «una làmina de bronze amb forma de mà dreta estesa». Durant la seva neteja es van identificar caràcters paleohispànics. Els epigrafistes han desxifrat només la primera paraula del text, que seria comprensible a partir de l’actual eusquera, molt similar a l’expressió ‘zorioneko’ (afortunat). «Som capaços d’entendre la primera paraula, que és ‘sorioneku’, però encara no podem desxifrar les següents», comenta Joaquín Gorrochategui, catedràtic en Filologia Indoeuropea a la Universitat del País Basc.

Es tracta del «primer document escrit indubtablement en llengua vascona i a més escrit en un signari que és també vascó», afegeix Javier Velaza, catedràtic de Filologia Llatina a la Universitat de Barcelona. Que el repertori de signes inclogui recursos per marcar fonemes que no hi ha en l’escriptura ibèrica seria un senyal que es tracta d’una forma d’escriptura adaptada a la llengua vascona. Segons Joaquín Gorrochategui, «aquesta peça posa potes enlaire el que fins ara pensàvem dels vascons i l’escriptura. Estàvem gairebé convençuts que els vascons eren analfabets en l’antiguitat i no feien ús de l’escriptura, només per encunyar alguna moneda».

Els experts d’Aranzadi han sigut meticulosos a l’hora de garantir la cadena de custòdia de la peça, per evitar els dubtes que van aixecar altres suposades troballes de testimonis escrites de l’eusquera primitiu que es van demostrar fraudulents.

«Quan la vaig extreure de la terra la vaig posar a la bossa, sense tocar els sediments que cobrien la mà i la vam dipositar en el Departament de Restauració del Govern de Navarra, juntament amb la resta de materials», explica Leire Malkorra, arqueòloga del jaciment.

La ‘mà d’Irulegi’ és interpretada com un epígraf ritual. La làmina és llisa en el costat del palmell, però en el costat del dors presenta la forma de les ungles, tot i que no s’han conservat, a causa de la seva fragilitat, les corresponents als dits anul·lar, cor i índex. Les seves mesures actuals són 143,1 mm d’altura, un gruix d’1,09 mm i una amplada de 127,9 mm. El seu pes arriba a 35,9 g. En el centre de l’extrem pròxim al canell presenta una perforació de 6,51 mm de diàmetre, produïda al clavar la peça en un suport tou, probablement de fusta, ja que l’absència d’empremtes d’abrasió en la perforació indica que no va estar penjada, sinó clavada. El lloc en el qual es va trobar, la seva morfologia i decoració, així com la inscripció confirmen que es tracta d’un objecte ritual que es penjava a la porta d’entrada de la vivenda, a fi que protegís la llar.

La transcripció a l’alfabet llatí seria la següent:

sorioneku · {n}

tenekebeekiratere[n]

Notícies relacionades

Descobert un santuari de segle VI aC a Empúries

Trobada una moneda d’època ibera a les obres de Can Batlló

oTirtan · eseakari

eraukon ·