‘Cartas escogidas (1888-1922)’ de Marcel Proust: una nova autobiografia espiritual de l’escriptor

La mateixa professora Ocampo, que ja ens va oferir les ‘Cinco lecciones de amor proustiano’ (Siruela, 2006), adverteix en el pròleg que no es tracta de cartes ‘literàries’ a l’estil de les que Madame de Sevigné enviava a la seva filla i que tant apreciaven l’àvia i la mare de l’escriptor francès. No. Més aviat constitueixen «un diàleg espontani amb el seu corresponent». Així doncs, el lector del volum no es trobarà amb la prosa sobreimpressionista de la ‘Recherche’, sinó que accedirà a un Proust més íntim, submergit en les preocupacions del dia a dia. Una cosa curiosa és que –apunta Ocampo– Proust adapta el seu estil segons a qui dirigeix la carta. En algunes es posa en evidència la seva capacitat d’inventiva, en altres, la seva profunda reflexió sobre la literatura. Després també hi ha el fet que, malalt, escrivia sovint des del llit i tant li feia si utilitzava un paper epistolar o qualsevol paperot que hi hagués per l’habitació, com el que utilitzava per a les inhalacions contra l’asma.

És cert que quan pensem en un Proust íntim ràpidament pensem en la possibilitat de penetrar en la seva vida amorosa, encara tan fosca. Aquí Ocampo adverteix que, amb el cas d’Oscar Wilde encara fresc, Proust anava molt amb compte a l’hora destruir les cartes que podrien comprometre’l. D’allà el «Brûlez!»; (!Cremi-la!) que tanca algunes missives. D’altra banda, aquesta correspondència, que és el resultat d’un projecte originat en la Societat Catalana d’Amics de Marcel Proust, posa de

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

manifest un Proust al corrent de tot i travessat per l’intens desig de convertir-se en escriptor.

‘Cartas escogidas’ es basa en la ‘Correspondencia general’ elaborada per l’americà Philip Kolb en 21 volums i té una clara vocació d’oferir un retrat divulgatiu del pensament de Proust. Les 179 cartes escollides, meravellosament traduïdes per José Ramón Monreal, s’agrupen en cinc parts que contemplen diferents facetes, des de la més íntima fins a la reflexió sobre la seva pròpia obra, en la qual ofereix més d’una sorpresa. «La lectura de les seves cartes és un plaer similar al que procura la lectura de la seva obra literària», promet Ocampo.