María Hervás: «’Yerma’, el meu primer Lorca, em produeix 100.000 dubtes»

A María Hervás interpretar la dona infecunda protagonista de ‘Yerma’, de Federico García Lorca (1898-1936) li suposa un viatge al·lucinant, al qual ha entrat amb confiança plena en la proposta del director Juan Carlos Martel Bayod, director del Teatre Lliure.  «’Yerma’ és el meu primer Lorca. El personatge em produeix 100.000 dubtes. És normal perquè vull oferir una cosa digna, commoure-us», afirma l’actriu madrilenya de 35 anys que van triomfar amb ‘Jauría’ i ‘Iphigenia en Vallecas’. «Tenia moltes ganes d’entrar a l’univers lorquià. Ara em considero ‘lorcaholic’. Es va enamorar del projecte al saber qui formaria part de l’equip. «Havia de fer aquesta Yerma. Soc on he de ser».

Després de la seva estrena aquest divendres al Teatre Lliure, on serà un mes a la cartellera, el muntatge viatjarà després a Madrid i farà gira.

Com a Lorca, que aprenia la millor filosofia observant la vida al carrer i al camp que en les conferències, Hervás prefereix «no conceptualitzar sobre qui és Yerma o què és Yerma. La meva intenció és que sigui molt viva, que sigui una pulsió de vida davant tot el que mor i el que arrossega cap a baix, a la depressió. Intento que Yerma sigui tot el contrari. L’única filosofia possible és aquella que convida a viure i a sobreviure». I per solucionar els seus dubtes, més enllà del director, se centra en el text. «En les paraules hi ha l’essència de Lorca. Quan m’assalten els dubtes em concentro en aquestes».

‘Yerma’ no és només una dona incapaç de tenir fills sinó una dona que lluita contra un entorn hostil, contra uns constructes socials que encotillen la seva llibertat. Martel imagina aquesta tragèdia rural com sorgida d’un somni, d’un d’aquests malsons on apareixen les nostres pors més profundes. Lorca, poeta i dramaturg homosexual assassinat en la Guerra Civil pel bàndol falangista, va reflectir al text estrenat per Margarida Xirgu el 1934 el seu temor d’una societat autoritària, marcada per conceptes com l’honra, el deure de l’home i de la dona. «Lorca va projectar a ‘Yerma’ les seves pors. Ara hi projectem les nostres: el canvi climàtic, la guerra en el vessant macro. El micro se centra en la història d’una dona», assenyala el director. Una dona que se sent atrapada i acaba prenent una dràstica decisió.

Música de Refree

Martel opta per narrar de manera orgànica amb ajuda del sol·licitat Raül Refree per aconseguir una altra dimensió on tots respirin a l’uníson en escena. Refree ha musicat tant la cançó de bressol que obre l’obra com altres cançons interpretades amb el mínim: les veus dels actors i instruments com bastons, esquellots, campanes, elements d’aquesta Espanya rural on transcorre l’obra.

La primera producció 100% del Lliure d’una obra de Federico García Lorca transcorre en un espai atemporal que s’amara de la poètica del text. Un espai a quatre bandes que permet a l’espectador viure des de prop de la tragèdia que Martel planteja «com una obra de cambra». I per a l’escenografia compta amb Frederic Amat, que va treballar com a ajudant de l’escenògraf Fabià Puigserver –fundador del Teatre Lliure– en el trencador muntatge de ‘Yerma’ estrenat a principis dels anys 70 protagonitzat per Núria Espert a les ordres de Víctor García. Va aprendre de Fabià que «el teatre és aventura i risc». En aquesta nova ‘Yerma’ ha optat per un disseny conceptual i evocador, que produeix sensació de zoòtrop. Té alguna cosa cinematogràfica: «Un territori de cendra i una estructura ovalada d’on pengen cortines transparents que vetllen i revelen el que passa en escena». Per al vestuari, també atemporal, ha reutilitzat peces del magatzem del mateix teatre i d’Humana que ha transformat i adaptat per als intèrprets.

Debuts lorquians

Per a la primera producció pròpia d’una obra lorquiana al Lliure, a la sala Fabià Puigserver, Martel s’ha envoltat d’actors de l’escena catalana i madrilenya que no havien treballat junts. Tots ells debuten en una obra del famós poeta, a excepció de Camila Viyuela, en el rol de María, amiga de la protagonista, entre d’altres. Completen el repartiment Joan Amargós, com a Juan, el pagès casat des de fa dos anys amb la protagonista, David Menéndez com a Víctor, per qui Yerma sent alguna cosa. Isabel Rocatti, la més veterana del jove repartiment encarna la vella pagana, entre d’altres. Bárbara Mestanza, Yolanda Sey, com a Camila Viyuela, interpreten el cor de les bugaderes i altres personatges.

Notícies relacionades

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

La guerra, un espectacle multiusos

«Fa vertigen fer Lorca», reconeix Amargós. «Cadascú té la seva imatge de Lorca, de la seva poesia. El teatre de Lorca ens recorda que som mortals i t’obliga a fer preguntes». Rocatti està disfrutant amb el seu personatge. «La vella pagana s’adona que no hi ha moralitat i sap trampejar amb certa distància tota aquesta moralina amb una alegria vital molt gran. Ella aposta per la vida, el plaer, la naturalesa». I afegeix: «Amb aquest personatge honro la meva besàvia i tantes generacions de dones que han sabut trampejar. La van casar amb 14 anys i mira quina va ser la seva saviesa que no va tenir fills fins als 21. I va acabar sent la que ajudava a parir i a acompanyar els morts al poble».

Barbara Mestanza ha destacat que ‘Yerma’ és molt més que el drama d’una dona incapaç de tenir fills. «Tracta d’una revolució que encara és molt viva. Mostra què passa quan no ens conformem. Aquest fill que busca és metàfora de vida, de sobreviure, de no morir mai, de revolució».