Art contemporani i memòria
L’art dona veu als silenciats del franquisme al Born
Una exposició rescata la memòria dels represaliats per la dictadura a través de 22 obres de 19 creadors contemporanis com Francesc Torres, Pep Agut, Concha Jerez, Carles Guerra i Maria Amparo Gomar
Una corbata amb estampat de rombes i el nus fet en la qual encara es veuen les taques de sang. La portava José Alba quan va ser afusellat el 14 de gener de 1941 a Paterna, víctima del franquisme. Era xòfer de la Campsa de València i no estava afiliat a cap partit ni sindicat. Però va ser delatat per encobrir un company. El seu cunyat va poder recuperar la peça de la fossa i la seva viuda, la Serafina, la va custodiar. La seva filla la va guardar i avui la conserva la seva neta, la María José, que davant aquest objecte de la memòria familiar, ara mostrat en una petita vitrina en una de les passarel·les del Born Centre de Cultura i Memòria, dins de l’exposició ‘Un altre fi. LA RESTA. Art i antifranquisme’, diu amb veu tremolosa: «Tots són el meu avi». Al seu costat, la Concha, neta de Salvador Tortajada, també assassinat pel règim a Paterna, ha cedit les humils cordes, amb el nus només mig desfet, que van utilitzar per lligar les mans del seu avi abans d’afusellar-lo. Reposen en una altra urna cristal·lina. El delicte del Salvador va ser estar afiliat a la CNT. La seva viuda, la Vicenta, va anar al cementiri amb els seus sis fills i va recuperar aquestes cordetes del cadàver abans que el sepultessin a la fossa. «Volia conservar una cosa seva... Només demano que la veritat del que els van fer surti a la llum, que se sàpiga perquè no passi de nou», reclama la Concha, que afegeix com una de les filles de la seva àvia va morir de gana als seus braços. «Va anar a la cua de racionament i li van negar el menjar perquè no va saber respondre de quin color portava la casaca el capellà aquell diumenge», afegeix emocionada.
La corbata i els lligams són dues de les peces d’‘Objectes (Des)apareguts’, obra de Maria Amparo Gomar Vidal, una dels 19 creadors contemporanis que converteixen en 22 obres d’art la memòria dels silenciats del franquisme i la reivindicació de la resistència col·lectiva i cultural en aquesta mostra que es podrà veure gratuïtament al Born CCM fins al 16 d’abril.
«Repressió brutal»
No és una exposició historicista sinó que «reuneix mirades del món de l’art que exploren el passat per construir el futur, mostra una ferotge dictadura les conseqüències de la qual encara patim i denuncia la fal·làcia de la Transició», recalca Nora Ancarola, cocomissària juntament amb Amanda Cuesta. Han posat el focus tant en «la biopolítica totalitària i la repressió brutal del franquisme com en els nous imaginaris possibles per a les noves generacions».
El recorregut es desplega pels diferents espais del Born, des de les sales expositives al mateix jaciment arqueològic de les restes de la Barcelona del 1700, on Pep Agut ha adaptat la seva instal·lació ‘Meridià de Madrid: somni i mentida de Franco’, que va realitzar, per al Reina Sofia al Palacio de Cristal, i que escampa entre les ruïnes blanques columnes de guix desplomades com a crítica al passat colonialista espanyol.
Homenatge als maquis
A més dels afusellats (segons el cens del jutge Baltasar Garzón, hi podria haver encara més de 140.000 desapareguts en fosses comunes), una instal·lació de Francesc Torres, ‘Amnèsia-Memòria’ (1991) ret homenatge a 13 maquis, resistents que van lluitar contra Franco després de la guerra i que van ser criminalitzats com a simples bandolers. També els reivindica la sèrie fotogràfica per Llevant i Aragó de Jaume Serra Torelló (mort l’any passat) i Joan Anton Serra.
Altres obres parlen de l’exili interior, sofert amb autocensura i silenci, i de l’exterior, amb la fuga del talent i la massa crítica d’artistes, intel·lectuals i científics que van emigrar. Com els fragments anotats dels films de Francesc Tosquelles, revolucionari i progressista psiquiatre de la República recuperat per la recent exposició del CCCB (ara al Reina Sofia), comissariada per Carles Guerra, que en aquest assaig visual aporta material inèdit. «Va portar el seu mètode antiautoritari, que va transformar la pràctica de la psiquiatria, que en l’època era especialment repressiu amb les dones, va triomfar en el seu exili a l’hospital francès de Saint-Alban», recalca l’artista.
Notícies relacionadesDestaquen també temes com el maltractament a la dona, les veus de les quals s’alcen en imatges de manifestacions històriques i en els textos d’escriptores com Mercè Rodoreda, Carmen Laforet o Anna Murià; la repressió als qui no encaixaven en la ‘normalitat’ de les relacions sexoafectives tal com les entenia el nacionalcatolicisme, misògen i homòfob (ho destaca en dues peces Antoni Hervàs; la repressió de la llengua –que denuncien els poemes visuals de Guillem Viladot–; el treball esclau –«¿què sabem de les empreses enriquides amb la seva sang que encara avui cotitzen a l’Ibex 35?», es pregunta Ancarola–; o els testimonis silenciats de tortura i els obtinguts el 1994 de presos de Carabanchel per la premiada artista Concha Jerez, que participa amb tres instal·lacions d’art conceptual.
Poema de Brossa
Tots, juntament amb Alán Carrasco, Domènec, Marcelo Expósito, Dora García, Lola Lasurt, Marco Noris, Ndong Obama, Filiberto Obama Nsué, Ana Teresa Ortega i María Ruido, visualitzen LA RESTA del títol de la mostra: allò criminalitzat, invisibilitzat i desterrat pel franquisme. Per entendre el significat d’‘Un altre fi’ només cal escoltar, com Ancarola, el tango de Miguel Poveda sobre el poema de Joan Brossa ‘Havies d’haver fet una altra fi’.
- Aliat de Trump Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals
- Guerra a l’est d’Europa Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna
- La reacció del primer ministre d’Israel Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"
- El conflicte del Pròxim Orient Netanyahu s’uneix a Putin en la llista de líders buscats per crims de guerra
- Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"