Pankaj Mishra: «La Gran Bretanya no sap com estar al món sense ser un poder imperial»

En el fons aquesta novel·la desenvolupa moltes de les idees que han sustentat els seus assajos. ¿De quina manera estableix l’equilibri entre idees i ficció?

Els meus reportatges i les meves obres de no-ficció en general s’han sustentat en tendències i xifres, però quedava fora tot el que passava a la vida privada dels ciutadans, i això només m’ho permet la ficció. A més, hi ha hagut una raó més personal. Escriure aquesta novel·la ha suposat una espècie d’autocrítica, perquè no parlo de la gent que la globalització ha deixat enrere, sinó d’aquells que, com jo, hem tirat endavant i hem triomfat.

¿La paraula és triomf?

Parlo de l’altra cara d’aquest triomf, de l’impacte que té haver abandonat la família, haver traït les teves arrels i haver-te traslladat a viure a un país al qual no et vincula cap passat. Tot això genera desorientació i planteja un interrogant sobre la ideologia de l’èxit.

La pregunta és si val la pena.

Sí, ¿val la pena donar l’esquena a tot el que et donava sentit com a persona, la dignitat o la raó de ser del teu passat? És una novel·la de contrastos, de gent que ha triomfat però que alhora s’ha perdut a si mateixa.

¿La comunitat britànica d’origen indi ha perdut la fe en la tradició espiritual que hi havia a les seves arrels?

El que ha fet l’Índia en aquests últims anys ha sigut abraçar el thatcherisme i el neoliberalisme, de manera que s’ha convertit en un país igual a la resta. No queda res del pensament de Gandhi o de Nehru, que van voler introduir una sèrie de valors filosòfics en política. Ara l’Índia i la Gran Bretanya són molt més a prop del que eren quan jo era nen. No hi ha el menor xoc cultural entre els dos països.

¿L’arribada de Rishi Sunak com a primer ministre té un valor simbòlic?

Sí que hi ha un cert valor simbòlic, però no s’ha d’oblidar que el passat real de Sunak és haver treballat a Goldman Sachs i haver participat en una ideologia i en unes institucions responsables de les crisis econòmiques recents. Aquest ‘background’ és molt més important que el seu origen indi.

Arriba en el pitjor moment de la història recent de la Gran Bretanya.

Això dona peu a una altra interpretació: ser ara primer ministre a la Gran Bretanya és una patata calenta, així que pot pensar-se que la gent de color està ocupant un espai similar al que tenia a les colònies, ocupar-se del treball brut. Ser blanc, xinès o indi no hauria d’importar. L’important és que la gent que arribi al poder tingui principis morals.  Ja hem tingut mandataris d’origen humil, de tota mena d’ètnies i dones que han arribat al poder. Però amb ells res va canviar per a les seves respectives comunitats. De fet, si una dona arribava al poder, rebia molta més pressió que un home perquè mantingués els privilegis del patriarcat. Pensem en Obama, semblava un gran avenç, però no s’ha d’oblidar que el va succeir Trump. No existia aquest progrés.

¿Pot donar un diagnòstic de la crisi en la qual viu immersa la Gran Bretanya més allà de la visió purament econòmica?

La situació a la Gran Bretanya és fins i tot pitjor del que es pot pensar. La cultura política que ha sigut capaç de produir suïcidis col·lectius com el Brexit només es pot comprendre per idees com la nostàlgia de l’imperi fomentada pels mitjans de comunicació que l’enalteixen com un motor de prosperitat per a les colònies, quan en realitat va ser una màquina d’explotació. Mantenir durant dècades aquesta visió errònia i irreal propicia errors polítics de pes. A Espanya pots trobar gent que expressi una gran nostàlgia del franquisme, però aquestes idees no es defensen a les portades dels principals diaris. A Anglaterra sí que passa.

Això és una cosa que es pot apreciar molt bé en la sèrie ‘The Crown’, tot un exercici de nostàlgia.

La reina, potser perquè va regnar durant molts anys, va consolidar una idea de solidesa de tot l’anglès. Però, com s’ha vist en la seva mort, això va ocultar molts errors. El país sempre ha estat més preocupat per la dignitat de la reina i tot el que passava amb Lady Di que en els veritables problemes de fons. La Gran Bretanya no sap com estar al món sense ser un poder imperial.

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

¿Se sent còmode en el paper de polemista, de Pep el Grill de la premsa anglesa?

He de parlar d’acord amb la meva experiència del món. Seria fàcil per a mi dir coses que em fessin ric i que em permetessin estar tot el temps a la BBC, però em trairia. Jo he crescut a l’Índia, he viatjat molt i la meva experiència em dicta el que he de dir. Vaig anar a l’Afganistan fa més de 20 anys i vaig escriure que allò no funcionaria; vaig veure massa humiliació propiciada pels Estats Units. Vaig dir que que molts països no recolzarien les sancions a Rússia per la guerra d’Ucraïna i això és el que està passant. Per tant, no té sentit per a mi apuntar-me a la ideologia preponderant d’Occident, perquè he de recordar que no és compartida per gaires països del món, especialment els del sud. Per trencar aquest consens es necessita gent que estigui al marge, que sigui impopular. M’han acusat de buscar la polèmica, però no deixo de dir el que penso i el que puc aportar a aquesta mirada excèntrica.