El llibre resisteix mostrant múscul el 2022 amb un primer semestre de somni i un segon d’incertesa

Com en els vells acudits, aquest 2022 ha portat una notícia bona i una altra de dolenta al sector editorial a Catalunya. La bona és que la primera meitat de l’any ha sigut tan rellevant o més en vendes de llibres que els últims dos anys, superant fins i tot els nivells del 2021, un any de rècord amb uns 2.470 milions d’euros facturats. La dolenta és fàcil d’imaginar: en el segon semestre, la pujada dels preus i els tipus d’interès i, en general, la incertesa econòmica que ens portat el rerefons bèl·lic s’ha traduït en un descens clar de facturació i una enorme inquietud dels agents del sector del llibre que s’han vist obligats a pujar un 3% el preu dels llibres –poc si es té en compte que la inflació els alça a un 8%–, un important ajust intern en els beneficis i una pujada d’uns 30 o 40 cèntims per al lector. No obstant, el 2022, malgrat les incerteses, se saldarà de manera positiva gràcies a aquest excel·lent començament, superant mínimament el balanç de l’any passat.

La radiografia del moment ve firmada pel president del Gremi de Editors de Catalunya, Patrici Tixis, una valoració que sol acompanyar aquestes dates la tradicional Nit de la Edició, la trobada anual del món del llibre que se celebra aquest dilluns al Teatre Romea, on s’entrega el premi Atlàntida a l’actor i director Josep Maria Pou pel seu activisme en la defensa del llibre la lectura. També es concedeix el Memorial Fernando Lara a la petita editorial Flamboyant com a millor iniciativa empresarial jove del sector i l’Ángel Crespo a la millor traducció de l’any, que ha recaigut en l’escriptor Pablo Martín Sánchez, per la seva versió en castellà de la novel·la ‘La anomalía’, d’Hervé Le Tellier, guanyadora del Goncourt 2020.

Un mercat un 20% més gran

«Encarem el 2023, que indubtablement serà un moment d’incertesa, amb bona salut i en bona forma, perquè partirem d’un mercat que és un 20% més gran del que era abans de la pandèmia», expressa Tixis. També destaca la tendència que les llibreries – «agents culturals i dinamitzadores del sector»– estiguin recuperant l’espai que van cedir durant la pandèmia al comerç electrònic. Així, de cada 100 llibres que es venen, 70 surten de llibreries, 23 són llibres físics comercialitzats a través de plataformes de venda a domicili i 7 són electrònics. Això suposa un moviment de xifres respecte a percentatges prepandèmics, quan les plataformes venien un 30% i els llibres electrònics se situaven en un 6%.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Amb les esperances posades en el futur Pla del Llibre i la Lectura, que aquesta vegada sembla més viable perquè aglutina totes les forces polítiques, un altre element important i nou és l’actual tendència que porta els més joves a la lectura de novel·les, un fenomen recent vehiculat a través de xarxes com TikTok i Wattpad –amb prescripcions o servint continguts–, que estan fent que es tanqui aquesta bretxa que feia que els adolescents entre 15 i 19 anys desertaven abandonessin la lectura. Cal sumar-hi l’efecte còmic i, molt especialment, el manga. «El bo cultural per als joves del Ministeri de Cultura ha tingut una acceptació del 56% que podrà agilitar en el moment en què s’agiliti el seu accés», postil·la Tixis.

Distribució deficient

En el segon semestre de l’any, el sector del llibre també ha hagut d’enfrontar-se a altres problemes, com la distribució deficient, especialment en la reposició dels llibres de fons, amb la qual s’ha saldat la integració d’Àgora i Les Punxes, «un projecte necessari» que Tixis espera que es desencalli al més aviat possible. Per a això, assegura, s’estan estudiant possibles ajudes a les editorials independents, les més afectades, perquè compten amb un múscul potencial més feble per resistir aquests mesos ja per si sol complicats.