¿Qui és la Yolanda de la mítica cançó de Pablo Milanés?

‘Yolanda’ és, segurament, la cançó d’amor més inoblidable del trobador, compositor i cantant cubà Pablo Milanés –que va morir ahir–, juntament amb ‘Ámame como soy’ i ‘El breve espacio en que no está’. La cançó, publicada per primera vegada al seu àlbum del 1982 ‘Yo me quedo’, estava dedicada a la figura del seu gran amor, Yolanda Benet, amb qui va estar casat entre el 1969 i el 1973, i amb qui va tenir tres filles, Lynn, Liam i Suylén (que va morir al febrer). Va ser precisament després del naixement de Lynn, just quan la nena tenia 10 dies, quan Milanés va compondre el seu commovedor himne a l’amor, la lletra del qual diu:

«Esto no puede ser no más que una canción

Quisiera fuera una declaración de amor

Romántica sin reparar en formas tales

Que ponga un freno a lo que siento ahora a raudales

Te amo

Te amo

(Eternamente te amo)

Si me faltaras no voy a morirme

Si he de morir quiero que sea contigo

Mi soledad se siente acompañada

Por eso a veces sé que necesito

Tu mano

Tu mano

(Eternamente tu mano)

Cuando te vi sabía que era cierto

Este temor de hallarme descubierto

Tú me desnudas con siete razones

Me abres el pecho siempre que me colmas

De amores

De amores

Eternamente de amores

Si alguna vez me siento derrotado

Renuncio a ver el sol cada mañana

Rezando el credo que me has enseñado

Miro a tu cara y digo en la ventana

Yolanda

Yolanda

Eternamente, Yolanda

Yolanda

Eternamente, Yolanda

Eternamente, Yolanda»

Yolanda Benet va néixer a la ciutat de Cienfuegos, però en la seva adolescència es va traslladar a viure a l’Havana amb la seva família. El 1962 va començar a treballar al reputat Institut Cubà d’Art i Televisió (ICAIC), on exerciria durant 25 anys com a productora i assistent de direcció, tant en programes de cine com de televisió.

Notícies relacionades

Pablo Milanés rescata les seves joies ocultes al Palau

Barcelona, capital de la innovació social

Durant el seu temps a l’ICAIC, Benet va treballar en algunes de les pel·lícules més reconegudes del cine cubà, com ‘Manuela’ (1966), d’Humberto Solás; ‘Soy Cuba’ (1964), del soviètic Mikhaïl Kalatózov; ‘La primera carga al machete’ (1969), de Manuel Octavio Gómez, o ‘El extraño caso de Rachel K’ (1973), d’Oscar Valdés.

Va conèixer Milanés el 1968, gràcies a un amic comú, mentre ella treballava en la producció de, precisament, ‘La primera carga al machete’, pel·lícula per a la qual el músic va compondre alguna de les seves cançons. La parella s’acabaria casant a l’Havana el 1969 i així va sorgir una estreta relació sentimental que va continuar viva malgrat el seu divorci. «Jo vaig ser aquella noia de la qual ell es va enamorar i podia haver sigut qualsevol altra; no crec que tingui cap mèrit personal; el talent, per descomptat, és d’ell», deia Benet al parlar de la seva cançó i del seu estret nexe amb Milanés en una entrevista amb l’escriptora Wendy Guerra.