Tricicle: «Se’n van molts: Piqué, Serrat i nosaltres»

Diuen que totes les coses bones s’acaben. Tricicle, el trio d’humor català que ha triomfat sense pronunciar ni una paraula, arriba al final del seu trajecte. Tot i que ho han anunciat altres cops, ha arribat l’hora de l’adeu definitiu dels escenaris. Això afirmen ells. Després de 40 anys d’espectacles i rialles, Carles Sans, Joan Gràcia i Paco Mir s’acomiaden del seu públic al Gran Teatre del Liceu, a partir d’aquest dissabte.

El decàleg de Tricicle es podria resumir en el seu desè manament: «Estimaràs el públic per sobre de totes les coses i sobretot no l’avorriràs mai». Ho tornaran a posar en pràctica per última vegada a les cinc funcions previstes de ‘Hits’, en què oferiran una selecció dels seus famosos gags d’humor intel·ligent trepidant i sorprenent (HITS). Després d’anys fent riure amb el seu inimitable estil de teatre gestual, Tricicle està llest per al Chimpum final.

¿«Això és tot amics», com dirien els Looney Toons, és de veritat? «Ho és. Ja no podem continuar dient que ens n’anem i no fer-ho. En part és una necessitat nostra, però també del públic. Les entrades del Chimpum al Liceu no es van publicitar i en qüestió d’hores es van esgotar», assenyala Sans. «En això notes que hi ha ganes de dir-nos adeu una vegada per sempre», fa broma Gràcia. «I és complicat perquè se’n van molts: Piqué, Serrat, nosaltres... no sé si algú més s’apuntarà», afegeix amb ironia Mir.

Gags a l’ADN

La covid va interrompre les funcions de ‘Hits’, amb què s’acomiadaven del públic al teatre Coliseum el 2020. Els assajos han demostrat que 40 anys de feina junts deixen empremta. Els genials Tricicle porten els gags gravats a l’ADN. «Ho recordem bastant bé tot, però, com que l’espectacle és al Liceu i s’alterna amb les òperes d’‘Il Trittico’, no tindrem la possibilitat d’assajar dos o tres dies a l’escenari. Espero que no es noti», assenyala Gràcia. «L’important és agafar el ritme que requereix l’espectacle. Estem en això», afegeix Sans.

Els fa il·lusió debutar en un gran teatre com el Liceu, amb tanta història i rellevància a la capital catalana, on només havien actuat en algun esdeveniment privat. Per ara no tenen previst incloure al xou cap gag relacionat amb el món de l’òpera.

Barcelona-Sevilla-Eivissa

En aquests gairebé dos anys d’aturada com a Tricicle cadascú ha fet el seu camí. Carles Sans és l’únic que continua ubicat a Barcelona i que manté el contacte cara a cara amb el públic amb l’espectacle ‘Per fi sol’, en què ha recuperat la paraula.

Paco Mir, que viu a Sevilla, va estrenar amb èxit al Festival Internacional de Teatre Clàssic d’Almagro una versió enginyosa d’‘El perro del hortelano’, adaptada i dirigida per ell. Després de fer dues temporades de funcions per a escolars a Barcelona i alguna funció de nit, aquest desembre torna al Poliorama. Per la seva banda, Joan Gràcia es va traslladar fa dos anys a Eivissa, on prepara els espectacles de cabaret per a l’any vinent del famós restaurant Lío. «També m’encarrego dels espectacles que es faran en altres espais similars a Mikonos, un local nou que obrirà a Londres i un altre a Palma».

Tricicle va iniciar la seva carrera amb un espectacle infantil, ‘Coloraines’ (1980). Va debutar a La Villarroel amb ‘Manicòmic’ (1982). Després va estrenar ‘Èxit’ (1984), el seu primer espectacle monotemàtic. A continuació van venir ‘Slastic’ (1986), ‘Terrific’ (1992), ‘Entretres’ (1996), ‘Tricicle 20’ (1999), ‘Sit’ (2003), ‘Garrick’ (2007), ‘Bits’ (2012), ‘Hits’ (2016). Malgrat l’èxit de la seva proposta, no han sorgit gaires grups que segueixin la seva estela combinant teatre físic, mim i humor. Només Clownic, un grup clon fundat per ells que després es va independitzar, manté la flama d’un treball escènic que és molt més complicat del que sembla a simple vista.

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

«Indiscutiblement hem arribat al públic, però no sé fins a quin punt hem arribat a la professió. No sé si les escoles han contemplat Tricicle com es mereixia atès l’èxit d’anys i d’un públic fidel. Potser no s’han atrevit a acostar-se al gènere de Tricicle per considerar-lo tan genuí. No hi ha hagut aquest enganxament», reconeix Sans. «Trobar aquest punt de genialitat, sense passar-te de pallasso, no és gens fàcil. Altrament, hi hauria més gent fent el mateix», recorda Gràcia. «De vegades, hi ha intèrprets que fan ganyotes i això no és la nostra feina», afegeix Sans. «És una altra cosa. Hem creat un gènere propi i qualsevol intrús potser no se sent a gust si el que fa no és genuí».

Un fenomen

Tricicle és un fenomen únic que imposa. A més, el seu treball ha anat molt més enllà de les taules. També han fet cine i televisió amb sèries com ‘Tres estrelles’, ‘Xoof’ i ‘Dinamita’. I van ser els primers a introduir l’humor en una cerimònia olímpica, en la clausura de Barcelona 92, fa 30 anys. La magnífica exposició dedicada al trio al Palau Robert el 2020 recollia les claus d’aquest estil propi i únic, que ha fet que connectessin amb un públic amplíssim. Per a Mir la clau està no només en l’enginy, sinó també en les hores invertides per polir fins a l’últim detall. «En 40 anys i hem fet 150 bolos a l’any. Hem treballat molt. La complicitat que hem anat generant és una cosa que no es pot improvisar».