Esther Segarra, la mànager de Pancho Varona, sobre la ruptura amb Sabina: «És un adeu sense justificació»

«T’envio també fotos meves amb Joaquín [Sabina], perquè vegis la mala relació que hi havia entre nosaltres».

EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, rep aquest text per WhatsApp d’Esther Segarra, la mànager del músic Pancho Varona. Ho diu de forma irònica, perquè a les fotos que envia se la veu rient i abraçada al cantant de Jaén.

Esther Segarra s’ha convertit en la inesperada protagonista de la ruptura més mediàtica d’aquest any. No és una ruptura sentimental, sinó musical. La del seu representat, el guitarrista i compositor Pancho Varona, i el cantant Joaquín Sabina. Un tàndem que estava junt des de 1982. Després de 40 anys (i 40 gires) junts, 15 discos i 100 cançons compostes en equip, l’equip es trenca. Ho va anunciar el mateix Pancho Varona en el seu compte de Twitter el 15 de novembre amb un text que deia el següent:

«Joaquín Sabina ha decidit contra tot pronòstic no comptar amb mi per a la pròxima gira. Jo li vull agrair de tot cor les 100 cançons que vam compondre junts, les 40 gires en què el vaig acompanyar i els 15 discos en què vaig ser el seu productor. Tot i que no sigui en aquesta gira, vull dir-vos a tots els que fa 40 anys que m’acompanyeu que sempre estaré a cada escenari amb vosaltres. Sentint-ho molt. Pancho Varona».

Després del xoc inicial entre els incondicionals, les primeres reaccions. Dos articles publicats en dos mitjans per periodistes culturals (un de Víctor Lenore a Vozpópuli i l’altre de Juan Puchades a Efeeme) van ser els més consultats pels aficionats. Aquí, donaven la seva versió del que havia passat i s’endinsaven en la intrahistòria. Parlaven d’una relació freda i distant entre el cantant d’Úbeda i el guitarrista madrileny des de fa temps. De desacords en el terreny musical a causa de les diferents bandes que interpreten el repertori sabiner. Que Sabina ha pres partit per la resta de la banda en detriment de Varona. Però també d’Esther Segarra (Almeria, 1986), que representa el guitarrista des del 2019, i que ha sigut assenyalada com un dels factors de la ruptura definitiva.

Varona no ha concedit cap entrevista donant la seva versió des que va anunciar la ruptura. Segarra tampoc, tot i que va enviar un text resposta a l’article de Vozpópuli. Atén EL PERIÓDICO DE ESPAÑA en una conversa transoceànica. Comença a parlar amb nosaltres des de Mèxic (on Pancho era de gira) i acaba a Espanya, on prosseguiran la seva activitat professional, lluny ja de l’òrbita Sabina. I entre les fotos que ens envia, algunes d’ella amb Sabina, insistint que la relació que tenien amb el cantant era bona.

-¿Com heu rebut la notícia que Sabina prescindeix de Pancho Varona per primera vegada per a la seva gira, després de tants anys treballant junts?

-No deixa de ser bastant sorprenent, però és veritat que últimament hi havia rumors sobre el que passaria. És xocant; en total han sigut 40 anys en què Pancho mai ha faltat a la cita. I Joaquín sempre va dir que mai pujaria a un escenari sense ell. Per mi, com a fan, també és trista aquesta separació. 

-¿Quins creieu que han sigut els motius que l’han portat a prendre aquesta decisió? ¿Us ha trucat per comunicar-vos-la?

-En desconeixem els motius. Quan Pancho va rebre la notícia, crec que no hi va haver uns motius clars que justifiquessin l’acomiadament. Va ser un adeu jo diria sense justificació o sense explicació. O, almenys, aquesta va ser la sensació que ens va quedar. Va rebre un mail amb la notícia que aquest any ja no formaria part de la gira, res més.

-En diverses peces que s’han publicat després de la ruptura, s’esmenta que la relació entre tots dos era gairebé inexistent des de fa 15 anys, merament professional i molt freda. 

-No recordo cap moment fred entre tots dos. Sempre que érem de gira, anàvem al camerino de Joaquín a saludar-lo o prendre alguna cosa amb ell i sempre eren rialles, feien broma entre tots dos o amb mi. La relació segons la recordo era de simpatia i carinyo. Hem menjat diverses vegades amb ell a Mèxic i l’Argentina i també l’hem visitat al seu hotel alguna vegada. Pancho i ell parlaven d’antics records, i m’explicaven anècdotes dels seus viatges. Joaquín també ens va oferir casa seva a Madrid per dormir diverses vegades. A més, recordo abans de la pandèmia haver estat a casa seva de Rota una nit, amb més amics. Ell ens llegia a Pancho i a mi uns versos que havia escrit a veure què ens semblaven. Ho vam passar bé aquella nit.

-Se’ls esmenta també que una altra de les claus del conflicte va ser un desacord entre la banda La Noche Sabinera i Pancho Varona, i que Joaquín va acabar recolzant els primers en detriment de Pancho en una lluita de poder dins el grup. L’acusen d’«autoproclamar-se autèntic dipositari de les essències del grup».

-Ells van voler fer un projecte en solitari en què creien que Pancho no tenia cabuda i van canviar de rumb. Pancho va continuar llavors amb els seus projectes en solitari i amb un nou grup, La Banda del Pirata Cojo. Perquè ell sempre va voler treballar en una banda. En totes les famílies hi ha desacords i no s’ha de portar més enllà. Els grups se separen i hi ha cabuda per a tothom. Respecte a les xarxes, ningú es va autoproclamar res. Ells es fan dir «l’autèntica banda sabinera». I Pancho tenia la seva «autèntica gira sabinera» que simplement donava a entendre que no era un tribut. Ningú estava pretenent estar per sobre de ningú. O així ho creiem nosaltres. Cada un va començar el seu nou projecte amb un altre nom. 

-Se t’esmenta com un dels factors de la ruptura.

-No tinc tant poder per influir en això. Jo li porto l’agenda professional a Pancho i l’acompanyo en tot el possible, però les gires amb Joaquín sempre tenen prioritat davant qualsevol agenda. 

-Un dels fragments que t’anomena diu el següent: «Totes aquestes tensions van fer que es trenqués la relació de Sabina i el seu grup amb Varona, que se’n va anar a fer la seva amb la nova mànager, Nira Morena [sobrenom d’Esther Segarra], la imposició de la qual va ser un dels motius de la discòrdia».

-No entenc bé a què es refereix amb imposició. L’agenda de Joaquín era la total prioritat de Pancho, sempre ho ha sigut. De fet, quan contractava concerts per a Pancho, avisava que si Joaquín el trucava, el concert hauria de ser ajornat o cancel·lat. Quan Pancho treballava amb l’antiga formació, la mànager d’ells dividia el calendari mensual de manera que la meitat del mes fos per treballar en banda i l’altra meitat perquè Pancho treballés en solitari. I ells podrien continuar treballant en els seus projectes en solitari o el que trobessin oportú.

-Llavors, el problema...

-El problema va venir amb la pandèmia. Les dates que la seva mànager m’assignava per tancar concerts per a Pancho, les completava cada mes. De vegades vam arribar a fer fins a dos concerts per dia. Fins i tot en plena pandèmia, traient els tres mesos de tancada, sortíem a treballar fent concerts privats. O a les comunitats autònomes on estigués permès. No vam parar. Però sempre respectant les dates assignades. Ells van deixar de treballar bastant temps i quan la mànager va aconseguir tornar a treballar amb tots, sembla que els ànims ja estaven canviats i aquí va ser quan van decidir abandonar el projecte que tenien amb Pancho. 

-Una altra peça diu textualment: «Una amiga de Pancho, sense experiència en el sector, es va fer càrrec de la contractació reemplaçant la mànager anterior (...). Aquí es troba una de les raons, tot i que sembla que n’hi va haver més. Pancho i la nova mànager se’n van anar junts, mentre que l’anterior va tornar a Benditos Malditos».

-Quan jo vaig entrar a treballar amb Pancho, ell no tenia mànager. Jo vaig intentar ajudar-lo a buscar algunes sales musicals i vam començar a agafar embranzida i tancar molts concerts junts. Aquí ens en vam adonar que fèiem un bon equip de treball i vam continuar la nostra relació laboral. La banda que tenien anteriorment, Noche Sabinera, tenia la seva pròpia mànager. Així que ningú va ser acomiadat o substituït per ningú. La banda en tenia una i Pancho per als seus projectes en solitari, em tenia a mi. Eren dues agendes diferents. 

-Un altre personatge important en aquesta història és Antonio García de Diego, que és el tercer en discòrdia. L’altre músic que ha treballat colze a colze amb Sabina i Varona tots aquests anys. Ell ha parlat a Canal Extremadura sobre la decisió de Sabina i ha dit: «Pel que sigui, ja no vol tocar amb ell i ara a Pancho el que li interessa és fer soroll. Pancho hauria d’estar de genolls davant Joaquín donant-li gràcies».

-Pancho no va pretendre fer soroll. Tenia dret i gairebé l’obligació a informar que ja no continuaria en la gira de Joaquín, agraint-li tants anys de feina junts i tantes cançons a les quals té un immens carinyo. Hi ha molta gent que estima Pancho i constantment li preguntaven que si aniria a la gira. ¿Potser un no té cap dret a explicar la seva situació actual a la seva xarxa social? Si aquest tuit va fer soroll, seria segurament perquè era una cosa bastant sorprenent i important per a la música. Però cadascú pot veure i malinterpretar les coses al seu aire. Crec que és lleig i injust dir que algú s’ha d’agenollar. Pancho va començar a treballar amb Joaquín quan tocava a La Mandrágora i encara no era conegut. Van créixer junts i van compartir anys de feina. Crec que feien un bon equip musical i això quedarà per a la història.

-¿Com afronteu el futur des del binomi laboral Varona-Segarra, després de la decisió de Sabina?

-Nosaltres continuem de gira. Acabem d’arribar de Mèxic, un país que estimem i que visitem almenys un parell de cops l’any. Hem fet una gira bastant intensa amb Los Secretos la primera setmana. Uns xous que fem conjunts. Una barreja de repertoris que també hem començat a fer a Espanya. Ara a l’arribar a Espanya continuem amb l’agenda. No hem tingut vacances en els quatre anys que fa que treballem junts. Cada setmana és una vida nova. Alternem els concerts de Pancho en solitari en teatres i sales amb els ¡Pancho Va!, projecte que vam començar durant la pandèmia i que consisteix a fer concerts privats de Pancho, en què qualsevol pot contractar-lo.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

-¿D’on va sortir aquesta idea?

-Va sorgir quan les sales van tancar i ara, tot i que ja hàgim torno a la normalitat, Pancho no ho vol abandonar perquè la gent ens va donar molt carinyo quan tot estava aturat i seguir amb això és una manera de tornar aquest carinyo. I també anem de gira amb La Banda del Pirata Cojo. Així que ja estem treballant en l’agenda de l’any vinent amb més novetats i una nova gira que es dirà ‘Punto y seguido’, que és una cosa que encara no havíem anunciat.