Sopa de Cabra celebra els 30 anys de ‘Ben endins’ amb «nostàlgia zero»

Han passat 30 anys (més un), però a Gerard Quintana i Josep Thió, reviure el cançoner del seu clàssic ‘Ben endins’ (1991) no els causa vertigen ni els activa la melancolia. «Nostàlgia zero», remarquen. «Sensació que el temps no existeix». Així serà, confien, aquest dissabte en el seu retrobament amb el Palau Sant Jordi, tancament d’una gira amb què han retut honors a l’àlbum més venut del pop-rock en català, mereixedor d’un triple Disc de Platí pels seus 130.000 exemplars venuts.

Fa gairebé dos anys que el grup va posar en marxa aquesta gira de ‘revival’, quan es va adonar que la pandèmia es carregava els plans de presentar el seu àlbum ‘La gran onada’, llançat el 28 de febrer de 2020. «A mi em feia una mica de mandra recuperar tot aquest repertori, era com dir que seguíem clavats allà, però se’m va passar de seguida al veure com la gent el disfrutava», medita Thió, guitarrista i pilar compositiu de la banda de Girona. El més sorprenent va ser «veure públic més jove que el disc cantant aquests temes com si expliquessin la seva vida», observa Quintana. «Però fas les cançons per això, perquè durin i perquè molts anys després les canti la gent, tot i que no recordi qui les ha fet».

El rock del garatge

Allà hi ha ‘El boig de la ciutat’, ‘Mai trobaràs’ i la més prodigada de totes, ‘L’Empordà’, peces que constitueixen un ‘grans èxits’ de la primera edat de Sopa. Al seu dia, tot i que només disposaven de dos àlbums, es van decidir a llançar un directe perquè els seus seguidors els deien que les preses d’estudi no els feien justícia. «En disc perdíem tot el punt de garatge que teníem», afirma Thió. «I per això amb els anys hem acabat llançant sis àlbums en directe», fa notar Quintana. «Que no és gaire habitual».

‘Ben endins’ es va gravar el 21 i 22 de febrer de 1991 a Zeleste (avui Razzmatazz) i va suposar el seu primer intent d’accedir al conjunt del mercat espanyol amb ‘Si et quedes amb mi’, ‘disc vermell’ a Los 40 Principales. Donades les expectatives, van anunciar que el seu següent àlbum seria en castellà (‘Mundo infierno’, 1993). Sopa ja havia gravat temes en aquesta llengua (a ‘Ben endins’ són ‘El sexo’ i ‘Cardíaco y acabado’), però la notícia va generar anticossos en «un sector del públic» que va procedir a «rebentar» els seus concerts. «Va ser una gira accidentada. Venien a boicotejar-nos. I mentrestant, a Madrid, érem ‘el grup de la Generalitat’», apunta Quintana, que observa com han canviat algunes coses. «Avui, Rosalía, Sílvia Pérez Cruz i Rita Payés canten en castellà i la gent les sent igualment com artistes d’aquí».

Aliens a la modernitat

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A ‘Ben endins’ s’observa la volença per un canon rock que ja al seu dia resultava una cosa extemporània, i això fa que el seu impacte social cridi més l’atenció. El 1991 corria el so Manchester, sortien l’indie rock i el grunge... Però Sopa semblava ser al seu món una mica filo ‘hippy’, amb vista als 60 i 70. «La modernitat mai ens ha condicionat», reflexiona Quintana. «Jo no veig les pel·lícules quan s’estrenen, sinó al cap de deu anys». Sí que hi havia a la banda simpaties pel hard rock californià de l’època, apunta Thió, «de Guns n’Roses», o cap a «la tornada al soroll que va representar Nirvana».

Al Sant Jordi, han volgut envoltar-se d’un pilot de convidats més joves que ells: allà hi hauràAlfred Garcia, Buhos, David Carabén (Mishima), Els Amics de les Arts, Els Catarres, Ginestà, Intana, Joan Dausà, Judit Neddermann, Ramon Mirabet, Suu, The Tyets i Xarim Aresté. Amb alguns han gravat aquest any versions renovades de tres clàssics, ‘El boig de la ciutat’, ‘Si et quedes amb mi’ i ‘Mai trobaràs’. «Tots ens poden ensenyar moltes coses, i nosaltres a ells», indica Quintana, que fa notar la «promiscuïtat» de les noves generacions. «Suu actua també dissabte amb Dorian, i vindrà volant, com la Judit, que té bolo amb l’Orquestra Àrab de Barcelona». Al Sant Jordi, el repte és que, amb tant convidat, el minutatge no surti de mare. «Volem que sigui un concert amb ritme. A veure si ho aconseguim».