Noves perles
Hoke i Louis Amoeba: medalla d’or per al rap espanyol que va derrotar l’algoritme
La parella valenciana ha aconseguit ser la nova sensació del hip-hop sense segell, sense publicitat, sense mànager, sense contacte amb la premsa i amb una discretíssima presència a les xarxes gràcies a ‘BBO’, un disc cuidat al detall i ple de talent, una obra generacional
Fa poc més d’un any, el jove productor Louis Amoeba va publicar un mem en el qual sortien ell i el raper Hoke jugant als escacs al mig d’un auditori ple de gent esperant que fessin algun moviment amb les peces. Aquests espectadors figuraven ser mitjans de comunicació, grafiters, rapers, indies, professionals de la música a la recerca de nous talents... Ells, en canvi, a la foto tunejada apareixien aliens a l’expectació: el primer, «distorsionant sons»; el segon, «fumant».
Un bon resum de la situació en aquell moment i de la seva manera de treballar, aïllats i deslligats de tot: sense segell, sense publicitat, sense mànager, sense premsa («‘dejo en vistoo al fisco y a las entrevistas’», rapeja Hoke a ‘Automático’) i amb una activitat discretíssima en xarxes. I sense pressa. Amb tot, Hoke i Louis Amoeba van aconseguir que el seu àlbum conjunt (‘BBO’), publicat al setembre, fos el tercer millor debut d’un disc espanyol aquest any. «‘Me he pega’o sin padrino’», diu el raper a ‘Speedrun skit’.
Ells dos han derrotat, sense armes, l’algoritme –el seu disc sobrepassa per molt els 10 milions de reproduccions a Spotify– que condueix tothom a caminar cap a un mateix sentit i han guanyat una guerra contra signes d’aquest temps, que reclama sobreexposició, i el diabòlic ritme que encarna millor que ningú TikTok. La seva única arma ha sigut el talent. «Quan els treballs estan ben fets, amb carinyo i amb temps, no necessiten gaires ornaments», afegeix Carlos, del duo Los Chavales, que des del seu canal de YouTube i Twitch reaccionen i comenten novetats musicals.
Fins al llançament de ‘BBO’, àlbum en el qual han treballat un temps inusual avui dia, molt poc moviment, només un parell de senzills i, això sí, algunes presentacions en directe de cançons de l’àlbum. «És com l’estratègia contrària: en comptes d’inundar-vos de material, us vaig donant petites píndoles perquè en tingueu més ganes», opina Aleix Mateu, coautor del llibre ‘Making flu$. La música urbana: Un cambio generacional, un nuevo paradigma cultural’. «Hi ha qualitat en si mateixa i s’ha creat un ‘hype’ [expectativa] i una mica de culte sobre l’artista», afegeix.
Una infinitat d’artistes espanyols van celebrar i aplaudir el llançament de ‘BBO’ a les xarxes socials. La pilota s’ha fet tan gran que la seva gira estava prevista per a 12 dates i ara en són 23: dos concerts a la «seva» València, dos a Barcelona, dos a Bilbao, dos a Saragossa, quatre a Madrid... Precisament, aquest divendres en el seu debut a la capital catalana, el fervor per ‘BBO’ es va notar clarament durant l’hora que va durar el concert a la sala 2 de Razzmatazz.
Obra generacional i olímpica
Un any després del mem publicat per Louis Amoeba, aquests dos joves de València han tret per fi ‘BBO’, un àlbum que, més enllà de la seva història, té un caràcter generacional, una obra feta per perdurar. En aquest sentit apunta Aleix Mateu: «El disc funciona com una fita d’aquesta nova generació de rapers que busca cuidar molt la manera de rapejar, fer rimes enginyoses...». La base i el secret de l’èxit de ‘BBO’, un àlbum d’11 peces, és fàcil de dilucidar: és un disc treballat, cuidat fins a l’últim detall, rodó i ple de talent. «És supersòlid tant en l’apartat musical com en el vocal. Crea un univers propi», opina Mateu, expert i membre del col·lectiu El Bloque.
‘BBO’ és un àlbum amb moltes peces que encaixen les unes amb les altres. Tot el disc adopta l’estètica dels Jocs Olímpics (la part visual està feta per ells) i és un joc constant –metàfores, paral·lelismes...– entre l’esport i el barri, el carrer, el grafiti, la marihuana, evitar la policia... L’univers de Hoke, de 26 anys. De fet, si es fixen en el títol, ‘BBO’, és un recurs gràfic per presentar els cinc cèrcols olímpics. «El joc amb els Jocs mola, aquestes coses generen una identitat», apunta la meitat de Los Chavales. Segurament, uns versos que resumeixen el joc podrien ser aquests de ‘Five O’: «‘Olimpiadas en el barrio, cogiendo cardio; esquivando al comisario, de Patraix al estadio’».
Hi ha referències a Cruyff, Ronaldo i David Meca, per exemple. De fet, el disc comença així (‘Ojo de halcón’): «‘Corto la cinta de la meta, atleta; en las ocho calles de siempre dando vueltas; en la lleca, static, prendo una merca: que fue de Marruecos a Cádiz como David Meca’». En la mateixa cançó també s’esmenta Michael Phelps, supernedador que va estar sancionat per fumar marihuana: «‘Nikes en el cable, estamos en el 'game' como Michael Phelps’». Ja se sap que les vambes penjades al cable de la llum indiquen llocs de venda de drogues.
«Crida l’atenció el seu estil de rapejar, que és tranquil, i parla de fumar, de les seves mogudes, oferint-lo d’una forma superpolida, supertreballada», il·lustra Mateu. ‘BBO’ també és un testimoni d’una joventut que ha de créixer de pressa per necessitat. A ‘Chorbo real’ diu: «‘Día 3, tiene que llegar a más; tiene que llegar al mes, tiene que llegar a tiempo; no hay tiempo, llega la factura 'el gas; piensa la factura en G's, cada vez lo ve más negro’». «A Hoke l’associo amb un noi senzill que parla de les coses que ha viscut, cap a on va, d’allò que l’envolta. Per mi això és ser ‘real’», apunta Carlos, també valencià, com els autors del disc.
L’àlbum acaba amb el mateix so d’interferències amb què comença, una manera en què el final i l’inici empalmen i es torna a començar: com una pista d’atletisme. La producció, de Louis Amoeba, que ja havia firmat un disc de la talla de ‘Last 2 people on Earth’ amb Ébano, és exquisida. «Ho ha tornat a fer cuidant les produccions al màxim detall, adaptant-se a la manera de rapejar de Hoke i no caient en trucs típics o del moment», sentencia Aleix Mateu. En el primer dels dos concerts de la gira ‘BBO’ a Barcelona, el públic va reconèixer el treball al productor amb una ovació a l’inici del concert. Adeptes aplaudint nous prínceps del rap espanyol i esperant d’ells un futur igual o millor. Com diu Hoke: «‘Lo hicimos mi hermanito y yo; y lo repartimos yo y mi hermanito’».
