Sopa de Cabra reviu els dies de glòria del ‘rock català’

El guió d’aquest tancament de gira estava escrit: el doble ‘Ben endins’ a discreció, amb alguns retocs en l’ordre de les cançons i una capa de veus convidades de generacions posteriors. Donada la selecció de còmplices, el gest va estar més encaminat a ressaltar el poder transversal d’aquests himnes que a presumir que el rock’n’roll segueix viu i bé.

Més jove que la cançó

Així, després que Guillem Solé, orgullós fan fatal del rock català, ataqués ‘Blujins roc’ com si fos un tema de la seva banda, Búhos, hi va haver encreuaments més heterodoxos a compte dels urbans The Tyets i del duo ‘superpop’ Ginestà a ‘Mai trobaràs’. Peça aquesta que, cal veure, qüestionava els contes de fades abans de l’actual moda de trinxar l’amor romàntic. Entorn d’aquesta temàtica, Gerard Quintana va afirmar que «l’amor s’ha convertit en una cosa ridícula en mans dels periodistes de la premsa del cor i de Tele 5». Invocant Cupido, va cantar ‘Si et quedis amb mi’ amb la tendra Suu, molt més jove que la cançó (va tenir l’ocurrència de néixer l’any 2000).

Allà hi va haver Quintana, ‘frontman’ i druida, empenyent la banda en el seu «retorn al futur» i recordant els seus galons. «Som gent del segle XX adaptant-se al XXI». Condició potser compartida amb Xarim Aresté, que va endollar a plaer la seva guitarra a ‘No vull canviar de pell’, exhibint la complicitat més profunda. També a ‘Guerra’, cant pacifista amb les dents pressionades, via Bob Marley, llançadora del Quintana predicador, que va recordar els dies del primer conflicte de l’Iraq per lamentar que «el gran negoci de la guerra no ha deixat d’existir en aquests 30 anys».

Record per a ‘Ninyin’

La banda, sextet que inclou dos sòlids fitxatges moderns, Valen Nieto i Richard Sohn, es va encarregar que allò no deixés de ser en cap moment un concert de Sopa de Cabra, tot i que a la festa hi hagués espai perquè desfilessin Els Catarres (elecció una mica estranya per emmarcar, a ‘Seguirem somiant’, un record al molt rocker Joan Cardona ‘Ninyin’), Els Amics de les Arts, Alfred García, Núria Moliner, Joan Dausà o Ramon Mirabet. Els temes sonen avui més aclaparadors que el 1991, i fins la ximpleta ‘El sexo (que me hace feliz)’ va tenir aspecte de senyor estàndard rocker, amb vibrant només de piano de Sohn.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Va caure ‘L’Empordà’, aquesta fita rebotada d’una banda anterior a Sopa, Copacabana (quins estranys camins segueixen de vegades els èxits), i un ‘Podré tornar enrere’ compartit amb sentiment i bona cal·ligrafia per Judit Neddermann i David Carabén. En els bisos, el grup va recordar la seva vida posterior a ‘Ben endins’ fent lliscar dues cites a l’àlbum ‘La gran onada’ (2020) i presumint d’‘El far del sud’, ‘Els teus somnis’, ‘Cercles’ ... Sopa de Cabra, transcendint aquells ‘riffs’ dels setanta, crescuts en tècnica, sense rastre d’aquella vella boirina política (en cap direcció) i atalaiant el futur: «Això d’avui durarà sempre».