¿Com es financen els museus anglesos? A la caça del mecenes col·leccionista
Des de l’abril del 2001 tots els museus públics britànics són gratuïts
La contribució per part del govern a les arts i la cultura al Regne Unit és del 0,5% del total de l’economia: el 2019 aquesta xifra es va elevar a 10.470 milions de lliures (12.145 milions d’euros)
El finançament cultural al Regne Unit és un combinat de subvencions públiques i fonts privades, com ara el mecenatge o les donacions. La contribució per part del govern a les arts i la cultura al Regne Unit és del 0,5% del total de l’economia. El 2019 es va elevar a 10.470 milions de lliures (12.145 milions d’euros) del pressupost nacional. D’acord amb l’estimació fa tres anys les arts generaven 226.000 llocs de treball, 40% dels quals a Londres. La xifra es deu haver reduït a causa de la pandèmia i les retallades degudes a la crisi econòmica i els efectes del Brexit.
De la gestió dels fons públics se n’encarrega una xarxa d’organitzacions artístiques nacionals. L’Arts Council of England és responsable de finançar a escala nacional les arts a Anglaterra. Distribueix d’una banda els fons assignats pel govern i també part dels beneficis obtinguts de la loteria nacional. Hi ha organismes similars a Escòcia, dotat amb fons del govern escocès i de la loteria, a Gal·les i a Irlanda del Nord.
El finançament privat té una llarga tradició, és molt important i disposa de tres fonts principals: les empreses, els particulars i els fons, les fundacions i les donacions. En el cas de les empreses la contribució pot ser monetària, en forma de subvencions o de patronatge, entre d’altres. L’aportació dels particulars pot ser a través de donatius, adhesions, grups d’amics, o llegats pòstums als testaments. Les fundacions es consagren a ajudar centenars de projectes artístics i organitzacions culturals.
Els museus compten amb patrons importants en molts casos, al marge de la política, dedicats activament a captar fons. Des de l’abril del 2001 tots els museus públics britànics són gratuïts. Això s’explica en part per les subvencions atorgades pel Departament de Cultura, Digital, de Mitjans i d’Esports, que en el cas dels grans museus oscil·la entre el 50 i el 27%. Aquestes institucions amb l’objecte de la transparència, publiquen periòdicament els seus comptes, inclosos de vegades els salaris del director i d’altres treballadors.
Alguns museus com els del grup de la Tate s’han concentrat des de fa temps en la recerca de noves fonts d’ingrés i en la consolidació dels ja existents. Alhora també van iniciar una campanya per persuadir artistes britànics que donessin algunes de les seves obres. Aquestes donacions han contrarestat el descens de les donacions estatals al fons artístic nacional, que no pot competir amb la revalorització del mercat de l’art.
Un cas famós va ser el del col·leccionista i tractant d’art contemporani, Anthony d’Offay, que va donar a la Tate el 2008 725 obres de 25 artistes, inclosos Robert Mapplethorpe, Andy Warhol, Ron Mueck o Damien Hirst. El valor de la col·lecció era de 145 milions d’euros, però el tractant l’hi va vendre al govern britànic per 30,7 milions.
