Crítica de llibres

‘La part salvatge’, de Ferran Guallar: l’activisme ecològic des de dins

L’economista i creador de l’Institut Jane Godall Espanya debuta amb una novel·la africana i el teló de fons de la conservació de la natura

Ricard Cugat

L’Àfrica continua sent un continent poc explorat pels narradors catalans contemporanis. A banda d’alguns autors que recuperen la història oblidada de la Guinea espanyola –Carles Decors, Gemma Freixa…–, pràcticament tota la producció és de tipus assagístic. Ara arriba una aproximació literària diferent a partir de la novel·la debut de Ferran Guallar (Barcelona, 1968), fundador de l’Institut Jane Goodall Espanya el 2006. ‘La part salvatge’ (Empúries / Navona) ens descobreix una altra faceta d’aquest economista, lector fervent de Yuval Harari, i està basada en la seva experiència a l’Àfrica. Guallar va treballar durant anys al Senegal, en un programa de conservació de la natura amb la famosa primatòloga britànica Jane Goodall, a qui va conèixer quan va decidir abandonar la seva feina com a ‘product manager’ de Microsoft per anar a l’aventura.

La novel·la està situada a la reserva fictícia de Gurel i es divideix en 10 capítols encapçalats per unes notes de camp que assenyalen la data i unes paraules clau –sexe, traïció, amistat, dol, violència...– així com els investigadors involucrats en l’observació de la família de ximpanzés. A partir de la nota del 17 d’octubre, en què es constata la mort brutal d’un home, la història es desgrana de manera retrospectiva a partir del 9 d’octubre. Explica la història Paul Murray, un antropòleg veterà de passat tèrbol que de sobte es veu qüestionat com a cap de la comunitat d’investigadors i acomiadat just quan estan a punt d’ampliar la reserva.

En un paral·lelisme entre l’enfrontament que protagonitzen d’una banda els ximpanzés alfa de la reserva i de l’altra els cuidadors carregats també de testosterona, la història avança a bon ritme fustigada per les relacions amoroses entre els membres de l’equip i el misteri que envolta l’explotació il·legal d’un bosc, que (i en això és molt previsible) posa en perill la població local, els ximpanzés i els recursos naturals.

Notícies relacionades

Guallar ens descobreix amb detalls divertits les interioritats d’una oenagé, posant de manifest les estructures de poder que les regeixen i les lluites intestines sovint molt allunyades dels ideals que persegueixen. També ofereix una mirada desil·lusionada respecte a les figures que es converteixen en herois (aquí heroïna) de moviments de protecció de la natura, mostrant una faceta desconeguda i menys brillant. Alhora, projecta una mirada pessimista sobre el comportament humà, revelant que sovint l’home no s’allunya tant dels seus cosins els primats: traïcions, gelosia, sexe... La novel·la va encapçalada amb una cita significativa de Darwin: «‘Multiply, vary, let the strongest live and let the weakest die’».

Novel·la àgil d’aventures, el llibre presenta un català mestís i desacomplexat, amb paraules que posarien els pèls de punta a puristes —«cabellera», per exemple–, ja que està al servei d’una història que pivota al voltant del protagonista, Murray, un personatge ben definit com un idealista romàntic, però alhora un lluitador atrapat per un sistema subtilment trampós.